sábado, febrero 02, 2008

Hi HaViA uNa VeGaDa...

Avui passejava sola per la ciutat, fosca i plujosa, i he recordat que fa un any estava a Anglaterra, el que va costar adaptar-s'hi però com hi vaig arrelar.

D'aquí, m'ha vingut el conte molt simple que em va sortir en un moment força dur de l'estada allí, era "Mi árbol", i explicava la història d'un arbre que com més fred o sequía feia, més arrelava.

Avui m'adono que era cert, i que també, aquells arbres que els fan desplaçar a molts boscos diferents, aquells que veuen muntanyes seques, humides o congelades, són més capaços d'absorbir qualsevol aliment en qualsevol lloc, amb una força gran que poques tempestes podríem tombar-lo fàcilment.

Però d'això, malauradament, l'arbre només hi pensa quan hi està bé, no en èpoques de sequies o tempestes. Per aquesta raó, avui que els núvols no m'han deixat veure masses arbres per la finestra, recordo aquell conte que deia....

http://reflexionsdeporteria.blogspot.com/2007/04/mi-arbol.html

No hay comentarios: