Hola a tots i totes,
Després d'un mes per terres catalanes, sembla que ja estigui totalment integrada, contenta i amb moltes ganes de construir felicitat.
Malgrat això, sou poquets els que sabeu que la setmana vinent marxo a RoMa amb els del barri, el juliol marxo al Marroc i al setembre marxo al Brasil amb el Moviment Sense Terra, així que tornaré a utilitzar el bloc per escriure notícies meves, sempre que logisticament pugui o les paraules em deixin expressar tot allò que pugui sentir...
M'encanta tornar i sentir el caliu dels que heu estat, esteu i estic descobrint, gràcies.
Ens llegim aviat, una abraçada enorme veïns i veïnes!
domingo, junio 15, 2008
lunes, junio 02, 2008
eL JaRdiN De LaS HieRBaS
En el jardín de Ana vivían muchas hierbas.
Algunas fuertes, otras inmaduras, débiles, grandes, arrugadas, pequeñas...
Si lo mirabas con distancia todas parecían iguales, pero si alguien se acercaba se daba cuenta que no todas eran iguales. A Ana, le encantaba observarlo y quedarse quieta con los ojos perdidos ante su jardín… le sorprendía, sobretodo ver como podía percibir dos grandes grupos de hierba:
En uno, habían pares de hierba que parecían estar abrazadas constantemente, -que bonitas!-, había pensado, habían creado tal complicidad que se habían acostumbrado a crecer juntas, y una sin la otra no podrían vivir. Eso es amor, pensó…
El otro grupo, eran pares de hierba que crecían una al lado de otra, sin pisarse pero creciendo mucho más despacio que las otras, sin ahogarse pero con la complicidad de mirarse cada día sin la ayuda de la otra.
Hacía días que no llovía y Ana pensó que iría a su jardín a contemplar de nuevo esos grupos de hierba que un día había observado...
Cuál fue su sorpresa al darse cuenta de la realidad! Observó atentamente y no se lo creía, el primer grupo de hierbajos había muerto, pero como podía ser?! Si parecían tan juntos que pensaba que nunca se morirían! Pero el otro seguía, algunas hierbas habían muerto pero por suerte; la libertad y el crecimiento solitario les habían hecho crecer fuertemente y sin apoyo de ninguna hierba seca. Ya que quizás les hubieran sacado toda el agua que podían necesitar...
Algunas fuertes, otras inmaduras, débiles, grandes, arrugadas, pequeñas...
Si lo mirabas con distancia todas parecían iguales, pero si alguien se acercaba se daba cuenta que no todas eran iguales. A Ana, le encantaba observarlo y quedarse quieta con los ojos perdidos ante su jardín… le sorprendía, sobretodo ver como podía percibir dos grandes grupos de hierba:
En uno, habían pares de hierba que parecían estar abrazadas constantemente, -que bonitas!-, había pensado, habían creado tal complicidad que se habían acostumbrado a crecer juntas, y una sin la otra no podrían vivir. Eso es amor, pensó…
El otro grupo, eran pares de hierba que crecían una al lado de otra, sin pisarse pero creciendo mucho más despacio que las otras, sin ahogarse pero con la complicidad de mirarse cada día sin la ayuda de la otra.
Hacía días que no llovía y Ana pensó que iría a su jardín a contemplar de nuevo esos grupos de hierba que un día había observado...
Cuál fue su sorpresa al darse cuenta de la realidad! Observó atentamente y no se lo creía, el primer grupo de hierbajos había muerto, pero como podía ser?! Si parecían tan juntos que pensaba que nunca se morirían! Pero el otro seguía, algunas hierbas habían muerto pero por suerte; la libertad y el crecimiento solitario les habían hecho crecer fuertemente y sin apoyo de ninguna hierba seca. Ya que quizás les hubieran sacado toda el agua que podían necesitar...
EstheR.
lunes, mayo 12, 2008
Post de poSt viatge...
"Le persone non fanno i viaggi,
sono i viaggi che fanno le persone"
Sóc de nou a Barcelona, dies de retrobament, trobades amb amics, dinars amb família, festa, braves amb cervesa i moltes històries per posar-nos al dia.
Fins aviat veïns!!
sábado, mayo 03, 2008
DeSde CROAZia!!!!!
Hola a totes i tots!!!!Com a viatge final dimecres passat vam arribar a Croacia!!! despres de passar per Slovenia, veure com tres policies se'n duien a tres espanyoles de l'autocar, disfrutar del paisage com una nena petita, parlar amb la "tieta Anna", una dona croata que ens va donar de menjar en tot el viatge, i ens intentava convencer de que ens cassesim amb el seu fill Willy... per fi vam arribar!
Croacia es un pais precios, rodejat de platjes paradisiaques, gent maquissima, autocars i carreteres dels anys 60, i moltes, moltes aventures estranyes.... Avui anem a un parc natural d'unes illes, ja veureu les fotos!!!
Penjo algunes a http://www.metroflog.com/EstherItalia
Molts petons,
Fins la setmana vinent barcelonins!!!!
domingo, abril 13, 2008
ItaLiaN ReCorDs...
sentir el valor de l'amistat quan només
fa tres mesos que ens coneixem
menjar més pizzes que en tota la meva vida
somriure còmplicement quan un italià et diu coses boniques
viatjar sense pensar en el passat ni el futur
veure com aprens un altre llengua
dormir en una estació de Bologna passant un fred impressionant
ballar sense parar i pensar que potser he begut massa
explicar de què treballo amb un spritz de més
discutir en italià per defensar drets fonamentals de les persones
anar a mitings polítics italians i aprendre moltíssim
disfrutar d'una "bella" pel·lícula al cine de Pàdova
rebre visites i saber que s'ho han passat de conya
tornar de festa amb bicicleta xiulant "Verano Azul"
aprendre a cuinar pasta italiana envoltada d'ex-presos
visitar Roma i Florència amb un "sempre a punt"
compartir estones inolvidables amb gent que sempre estarà dins meu
llegir mails i sms inesperats però amb un gran contingut emocional
rebre cartes, com en els vells temps, d'amics de debò
aprendre a gestionar millor els sentiments quan estás lluny dels teus
retrobar-me amb amics que vaig fer a Anglaterra a Suïssa
trepitjar tanta neu pensant que el fred i la humitat compensaven amb el paisatge
enyorar amb simpatia aquells que et truquen preguntant un "i tu, com estàs?"
mirar els estels tornant de festa i enamorar-me d'ells com una infant
espavilar-me en un país estranger, i el millor de tot, solucionar-ho
Adonar-me que ho puc fer, que la por ja no m'atura i que potser
si que podré realitzar tots aquells somnis que em proposi,
si realment els desitjo,...
Saber que estic en un dels moments millor que he viscut mai,
perquè m'escolto, per les coses bones i les dolentes,
engego la màquina, i faig camí,
perquè noto que
els riscos també suposen oportunitats...
fa tres mesos que ens coneixem
menjar més pizzes que en tota la meva vida
somriure còmplicement quan un italià et diu coses boniques
viatjar sense pensar en el passat ni el futur
veure com aprens un altre llengua
dormir en una estació de Bologna passant un fred impressionant
ballar sense parar i pensar que potser he begut massa
explicar de què treballo amb un spritz de més
discutir en italià per defensar drets fonamentals de les persones
anar a mitings polítics italians i aprendre moltíssim
disfrutar d'una "bella" pel·lícula al cine de Pàdova
rebre visites i saber que s'ho han passat de conya
tornar de festa amb bicicleta xiulant "Verano Azul"
aprendre a cuinar pasta italiana envoltada d'ex-presos
visitar Roma i Florència amb un "sempre a punt"
compartir estones inolvidables amb gent que sempre estarà dins meu
llegir mails i sms inesperats però amb un gran contingut emocional
rebre cartes, com en els vells temps, d'amics de debò
aprendre a gestionar millor els sentiments quan estás lluny dels teus
retrobar-me amb amics que vaig fer a Anglaterra a Suïssa
trepitjar tanta neu pensant que el fred i la humitat compensaven amb el paisatge
enyorar amb simpatia aquells que et truquen preguntant un "i tu, com estàs?"
mirar els estels tornant de festa i enamorar-me d'ells com una infant
espavilar-me en un país estranger, i el millor de tot, solucionar-ho
Adonar-me que ho puc fer, que la por ja no m'atura i que potser
si que podré realitzar tots aquells somnis que em proposi,
si realment els desitjo,...
Saber que estic en un dels moments millor que he viscut mai,
perquè m'escolto, per les coses bones i les dolentes,
engego la màquina, i faig camí,
perquè noto que
els riscos també suposen oportunitats...
miércoles, marzo 26, 2008
HaY TanTaS MaNeRaS de VeR...
Una petita reflexió desde la feina....
El Marcelo comença a treballar per intentar recuperar la seva filla, amb ell vaig al metge una vegada a la setmana a curar-li una infecció de la cama que es va fer fa un any injectant-se cocaïna. El Stephano era un pintor de barri fabulós i ara es recupera d’algunes recaigudes a la casa, fa una setmana que va entrar, el Hassim mai vol dir d’on ve, però les seves mans i la seva cara demostren una vida dura malgrat que ara diu que se sent a la flor de la vida, amb uns 50 anys... El Fabio té tots els seus fills a la presó, el Sandro va estar condemnat per assetjament sexual i per homicidi, el Carlo ha viatjat per tot el món, a conegut i provat de tot, ara fa un mes que ja treballa a una cooperativa social, se li va morir la seva filla amb només 14 anys, el Bruno està sempre callat, però quan ve begut parla i parla, ha tingut problemes judicials per l’alcohol. Amb ells comparteixo cada dia unes hores, xerrem, fem el dinar, anem al metge, etc.
Però el que ells no sabem és que per mi, són les seves històries el que els fan grans perquè
El Marcelo li està costant tant anar a treballar que cada dia és una lluita, i això és ser valent.
L’Stephano és conscient del que li passa i sap demanar ajut, això és ser sincer.
El Hassim somriu sempre malgrat les adversitats, això és viure.
El Sandro té un cor enorme, malgrat que una malaltia mental li fa allunyar-se, per això un somriure, li val més que mil paraules.
El Fabio ha deixat de litigar-se amb el seu passat i sap mirar endavant sense rancor, això és saber caminar.
El Carlo té una resposta i una història a explicar davant de qualsevol conversa, això és compartir.
I el Bruno, segur que és un dels més intel·ligents, té tant a dins a donar que si algun dia s’obrís i parlés ens sorprendria a tots...
El Marcelo comença a treballar per intentar recuperar la seva filla, amb ell vaig al metge una vegada a la setmana a curar-li una infecció de la cama que es va fer fa un any injectant-se cocaïna. El Stephano era un pintor de barri fabulós i ara es recupera d’algunes recaigudes a la casa, fa una setmana que va entrar, el Hassim mai vol dir d’on ve, però les seves mans i la seva cara demostren una vida dura malgrat que ara diu que se sent a la flor de la vida, amb uns 50 anys... El Fabio té tots els seus fills a la presó, el Sandro va estar condemnat per assetjament sexual i per homicidi, el Carlo ha viatjat per tot el món, a conegut i provat de tot, ara fa un mes que ja treballa a una cooperativa social, se li va morir la seva filla amb només 14 anys, el Bruno està sempre callat, però quan ve begut parla i parla, ha tingut problemes judicials per l’alcohol. Amb ells comparteixo cada dia unes hores, xerrem, fem el dinar, anem al metge, etc.
Però el que ells no sabem és que per mi, són les seves històries el que els fan grans perquè
El Marcelo li està costant tant anar a treballar que cada dia és una lluita, i això és ser valent.
L’Stephano és conscient del que li passa i sap demanar ajut, això és ser sincer.
El Hassim somriu sempre malgrat les adversitats, això és viure.
El Sandro té un cor enorme, malgrat que una malaltia mental li fa allunyar-se, per això un somriure, li val més que mil paraules.
El Fabio ha deixat de litigar-se amb el seu passat i sap mirar endavant sense rancor, això és saber caminar.
El Carlo té una resposta i una història a explicar davant de qualsevol conversa, això és compartir.
I el Bruno, segur que és un dels més intel·ligents, té tant a dins a donar que si algun dia s’obrís i parlés ens sorprendria a tots...
miércoles, marzo 19, 2008
PeToNs DeSde SuïSsA!!!
Ja he tornat de Suïssa, ha anat molt bé. Bé... el temps no ens ha acompanyat, com dèiem amb la Vicky "turisme extrem", pluja, neu i molt vent! Però he desconectat, trepitjat molta montanya, he practicat de nou el meu anglés amb la Simone, i he conegut al Bono, que ens ha tractat com unes princeses a casa seva...Hem visitat Gènova, el Llac Léman, Rolle, Nyon, Laussane i el cim de St. Clergue, genial!
Penjo fotos a http://www.metroflog.com/EstherItalia
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
