sábado, noviembre 04, 2006

No et donis mai per vençut

Hi havia una vegada, en un regne llunyà, un home molt virtuós que va ser acusat injustament d’haver comès un crim. L’acusador era una persona molt influent de la cort que necessitava un culpable per encobrir el veritable criminal.

L’home va ser conduït davant del jutge, prèviament comprat i disposat a portar l’acusat a la forca, però per guardar les aparences, va proposar el següent a l’acusat:
“Conec la teva fama d’home just i devot del Senyor, així doncs deixarem a les teves mans el teu destí. En dos papers diferents escriuré, culpable i innocent; tu escolliràs un dels paperets i Déu guiarà la teva mà per decidir el teu destí".

La pobre víctima es va adonar que li havien preparat un parany (efectivament el malvat jutge havia escrit en tots dos papers “culpable”).
Quan li van presentar l’elecció, amb un somriure estrany, va agafar un paper i ràpidament se’l va posar a la boca i tot seguit se’l va empassar. Sorpresos els presents li van recriminar: “Però, què has fet, desgraciat?, com sabrem ara el veredicte?...”. “Molt senzill”, va respondre l’home, “només cal que llegiu el paper que queda, i sabrem el que deia el paper que m’he empassat”.

Davant l’evidència, van haver d’alliberar-lo.

Això ens demostra que per més difícil que se’ns presenti una situació, sempre hi ha una sortida.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Intentaré enrecordar-me d'aquesta historia quan em vinguin les coses "girades". Gràcies!

esther

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
EstheR dijo...

Gràcies a tu tata!
Per entrar, seure, i parlar,... com fas sempre guapa.

Anónimo dijo...

Fantàstic! Quin enginy!
D'aquesta tècnica se'n diu pensament lateral, no sé si n'heu sentit a parlar, és un tema interessantíssim. Us passo un link:
http://www.edwarddebono.com/es/concept3.htm

Anónimo dijo...

Argh! No em deixa escriure el link sencer!
Us el parteixo en dues línies per a que el pogueu veure tot:
http://www.edwarddebono.com/es/
concept3.htm