miércoles, noviembre 01, 2006

RefLexioNs post eleccions...

Recordeu el que deia en el primer article d'aquest blogg? Malauradament ha estat així, no per l'abstenció en sí, sinó pel què significa (o pot significar).

(...) "PERÒ...Ara que vénen eleccions, m’oloro que l’absentisme serà la nota clau del procés, l’altre dia la Nuri em preguntava si sabia que hi havia eleccions i qui es presentava, la Nuri, com moltíssimes alltres ciutadanes, lluita per tirar endavant la seva vida, frega escales i fa feines extres per guanyar-se un sou “digne”, mil euros. Si ella no sap quan són les eleccions, tampoc ho sabran molts altres ciutadans. La política no interessa quan tenim altres prioritats (com són menjar i sobreviure). I quan no ens sentim definits ni recolzats per ningú." (...) "Tants anys esperant canvis Pujoleros, que cansa, tants anys esperant beques, ajuts, i acompanyament, que fan que es desmotivin i no hi creguin. No demanem vots, hi ha moltes més coses darrera d'aquest fet "puntual", sense vot, no hi ha democràcia, però la democràcia, no és el dret a vot. Cal deixar d’exigir deures a la ciutadania quan no té uns drets garantits. " (...) "per ella el més important és fer la seva política; repartir amor entre classes i no caure amb estereotips ni discursos politics genials, sinó lluitar des de la base, amb (i no per a) la ciutadania. I no anar o deixar d'anar a tirar una butlleta, ella enten el canvi des d'aquesta òptica. Així és fa militància."

Exacte, un 43,23% d’abstenció.

23 anys van ser masses en aquells moments.

Els canvis i els miracles no existeixen, i aquests canvis « de pensament » i, d’ « actuació », no s’aconsegueixen en una sola legislatura, calen molts més perquè la ciutadania torni a confiar en els partits polítics com a mesura de canvi, de posicionament, d’apropament i d’avançament cap a la democràcia.

Deixem de gastar-nos diners en propagandes o campanyes de dinamització del vot, i actuem amb coherència, fem-ho durant i no just abans.

Crec què l’abstenció ha estat per moltes causes, difícils de saber i d’analitzar conjuntament, els canvis socials, laborals, urbanístics, familiars, etc. d’aquests anys han produït també canvis en el pensament dels ciutadans. Però aquests canvis no han estat acompanyats de polítiques globals de creixement i de benestar social. Invertim en Treballadors/es Socials comunitaris, en dinamitzadors/es de barri,… i sobretot en la construcció o manteniment d’ equipaments que afavoreixin la cohesió social. Pot ser una manera d’apropar la política als ciutadans i ciutadanes, perquè ells i elles hi seran partíceps i seran i se sentiran protagonistes.

Alhora que es parlava d’una “individualització” de la societat, hi havia una disminució d’espais per a la convivència i un tall per decret de la utilització lliure de l’espai públic, com ho ha estat l’Ordenança del Civisme des de l’Ajuntament de Barcelona (en què recordo que l’objectiu és “preservar” l’espai públic com a lloc de convivència i civisme, el verb ja ho diu tot.)

A participar, s’aprèn participant. Ara, quan no s’afavoreix la lliure expressió o la creació d’espais per a fomentar-la no demanem que es tiri una butlleta...

Com sempre defenso, hem de tornar a baixar cadires al carrer.

12 comentarios:

Javi dijo...

Saludos!

Antes de nada, aprovechar para felicitar a Esther por su blog. Blog que, en poco tiempo tras su creación, no es sólo un blog sino que se ha convertido casi en un foro, en un ágora, de debate y reflexión. Felicidades.

Se veía venir. Hace ya mucho tiempo que la abstención viene siendo la nota predominante en las elecciones, sean del tipo que sean. Y, en lugar de reflexionar, los políticos no hacen más que ahondar en la herida.

Hacen bien poco por combatir lo que realmente nos preocupa: vivienda, medio ambiente, trabajo, etc... Se enzarzan en debates o disputas bizantinas, con un falso barniz ideólogico, la mediocridad es la tónica dominante.

Y de las promesas electorales, ni se acuerdan. Hasta lo tienen calculado el tiempo en que la ciudadanía se olvida de estas. La memoria colectiva es bien corta.

En fin, estoy pesimista.

Un aabrazo!

La abstención como protesta.

jo dijo...

Hola!!

hombre!! Por fin el javi amenizando el blog!

Si, lo de la abstencion es un dato preocupante, aunque quizas se tenga que empezar a considerar como un dato "de normalidad democratica" en el sentido de que, a medida que se suceden las elecciones, el pueblo va perdiendo ese voto "combativo" que podía existir en épocas de cambio o transición. Vaya, que obviamente vas a votar mas en unas primeras elecciones democráticas después de una dictadura que en las octavas.

Si os fijais, los datos de abstención no están tan lejos de los de otros años. Sin ir mas lejos, parece ser que en el '92, la abstencion en las elecciones aqui en Catalunya fue mayor que este año.

Eso no quiere decir que la clase política no deba reflexionar. De hecho, creo que buena parte de los votos que ha recibido el nuevo partido Ciutadans de Catalunya - Partit de la Ciutadania,por ejemplo, vienen del hastío de buena parte del electorado hacia "los de siempre". Evidentemente, esta alta abstencion se debe, tambien, y como apunta ya Esther en su articulo de hoy, a un desencanto hacia una clase politica mas interesada en espectaculos esperpenticos y partidistas que a un trabajo para mejorar la situacion de la ciudadania. Pero no olvidemos que la tendencia, en las democracias, siempre es a la baja en la participacion!

A mi la jornada electoral em deixa un regust de 2003. Els resultats son molt similars (exceptuant la debacle socialista), es a dir, que el tripartit continua podent fer-se. La pregunta es: ha perdut legitimitat el tripartit? Recordem:

CIU guanya a totes les circumscripcions, cosa que no va passar lany 2003, on va perdre a la de Barcelona. Es a dir, CIU guanya a tot Catalunya.

CIU revalida victoria, tant en vots com en escanys. Si el tripartit la deixes fora del govern, seria el segon cop consecutiu que el partit majoritari es queda a l'oposició

Els votants han decidit treure 5 escanys al PSC i 2 a ERC. És a dir, 2 dels 3 partits de l'anterior govern han perdut 7 escanys en total (si li sumem els 3 d'ICV, el tripartit en perd 4). Es xifra suficient per considerarla un vot de càstig i, per tant, un "no" al tripartit? Que hi dieu?

Per altra banda, dos terceres parts dels votants d'ERC, segons les enquestes, no volen a Montilla de president.

Evidentment, escric aixo des de la meva optica nacionalista, pero... Si el tripartit suma 70 i ciu+erc 69, i tenint en compte que venim dun tripartit que no ha funcionat, del qual ERC en va ser expulsat... No creieu que el pacte mes normal seria ciu+erc? Lo de la sociovergencia... no es massa utopic? (dos partits irreconciliables al poder i enemics acerrims, els veieu junts?)

vull llegir les vostres conclusions sobre els resultats de les eleccions d'ahir!!! :D

que hi dieu??? adri? esther? javi? antonio y pepita? klaus nagel? revilla?

jo

Adri dijo...

Jo crec que una part dels votants del PSC, desencisats, han optat per abstenir-se o bé per votar altres partits (el sector més d'esquerres, a ICV; el sector més centrista, a Ciutadans). Crec que l'escó que ha perdut el PP també ha anat a Ciutadans, i els dos que ha perdut ERC han tornat a CiU, d'on segurament havien marxat en eleccions anteriors.
Personalment m'alegro molt que hagi pujat ICV.
Pel que fa als pactes, trobo que tots tres resultarien una mica forçats, i que el Govern el formaran els millors negociadors. Nosaltres esperarem a casa veient la tele per saber qui ha jugat millor les cartes i ha aconseguit esgarrapar un parell de conselleries.

Javi dijo...

Saludos!!! Peip! Bòmil! Joan baconet!!!!

Creo que la tónica general es que el absentista, cuando tiene cierto interés político, responda a un perfil de persona joven y de izquierdas que no se siente representado por los partidos tradicionales.

Yo creo que seguramente volveremos a ver repetido el Tripartit. No han salido tan castigados como esperaban. Y tal vez la fórmula de la "sociovergència" no sea tan rentable. Entra en juego también Madrid. Depende de los intereses.

La reflexión de Joan es muy interesante. ¿Es justo que CiU no gobierne? Ha ganado en votos y en escaños. Pero si los otros hacen coalición. La "injusticia" si la hay, creo que ya la pagan en la dificultad de gobernar, que se puede traducir en desgobierno depende de como.

En fin, ya veremos como van las cosas... Joan convergent! Jajajajaja.

Esther, para cuándo las interesantes e importantísimas encuestas de Dani?

Aitor dijo...

Al meu blog acabo de penjar un post sobre l'abstenció. si us interessa us remeto al meu blog.

salut

jo dijo...

jajaja

"joan baconet"??? jjajaj me faltan unos años para estar baconet! Segurament em tornare baconet cuando me apalanque en un lugar de trabajo funcionario y me vuelva un sedentario amargao que solo piense en pasar las siete horas de trabajo y cobrar mis doscientos mil euros al mes...:D

supervivir!
tauron!
fres!

cuando vamos a ir a cenar a un lugar "javi sibarita"?

per cert, gran frase: "Nosaltres esperarem a casa veient la tele per saber qui ha jugat millor les cartes i ha aconseguit esgarrapar un parell de conselleries." Defineix perfectament el que es la politica daquest pais...!

jo

Javi dijo...

Querido Joan,

xDDDDDDDDD.

Si quieres información de oposiciones:

http://www.gencat.net/oposicions

http://w3.bcn.es/V04/Home/V04HomeLinkPl/0,2687,394566_399972_1,00.html

Un saludo! "Javi sibarita..." Jajajaja.

Javi dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Esther dijo...

Aquesta nit ho parlem? En un bar, una plaça, on vulgueu! :) 21h xurre.
Javi, la encuesta de Dani de su fábrica pronto!!! jajajaja! Espero que participes!

M'encanta entrar i veure'us! A tots, als que conenc i als que us passeu per aquí, deixeu comentari però no sé qui sou.
I als que em dieu que em llegiu però que no escriviu,...

Benvinguts i benvingudes de nou a l'escala de veïns i veïnes!

Xavi dijo...

Escric des de la més absoluta indignació per la reedició d'un tripartit que posarà al capdavant del NOSTRE govern a algú que ha demostrat ser un interessat, un incompetent, una persona gens de la nostra terra i un horrorós comunicador (veure entrevista de Xavier Sala Martín a La Vanguàrdia).
I estic indignat sobretot amb Esquerra Republicana de Catalunya, amb aquell partit que se suposa que ha de defensar els nostres drets i els nostres sentiments i permet que algú com en Montilla es posi al capdavant del nostre pais.
Podia haver-hi alguna demostració més clara de que en Carod l'únic que busca, sense cap mena d'engany, és un bocí de pastís? Va sortir del Govern a l'anterior legislatura i ara torna sumís al lloc d'on va escapar. Indignant, incongruent i patètic.

L'abstenció és lògica. Aquest cop les el.leccions han estat més farsa que mai, no hi havia cap partit que tingués un ideari sòlid i congruent en totes les seves àreas, no hi havia cap partit que aportés als seus votants aquells ideals amb els que ells s'identifiquen en votar-los. Mai m'havia costat tant decantar el meu vot com aquest any, i vaig acabar votant per a exercir el meu dret, però cada vegada entenc més a aquella dona que enviava una carta al diar 20 minutos sota el títol "Busco partido que me represente". M'uneixo a la seva cerca.

Adri dijo...

Xavi, quan dius que Montilla és una persona "gens de la nostra terra", a què et refereixes?
Quina és aquesta "terra" i qui és aquest "nosaltres"? Em podries donar noms i cognoms?
Montilla és de la Terra, amb majúscules. Però si fos de Mart o de Saturn tampoc m'importaria que governés a Catalunya, sempre que actués amb correcció política.

Javi dijo...

Article Set de l'actual Estatut de Catalunya:

ARTICLE 7. LA CONDICIÓ POLÍTICA DE CATALANS
Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis.
Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l'estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei.