L’home va ser conduït davant del jutge, prèviament comprat i disposat a portar l’acusat a la forca, però per guardar les aparences, va proposar el següent a l’acusat:
“Conec la teva fama d’home just i devot del Senyor, així doncs deixarem a les teves mans el teu destí. En dos papers diferents escriuré, culpable i innocent; tu escolliràs un dels paperets i Déu guiarà la teva mà per decidir el teu destí".
La pobre víctima es va adonar que li havien preparat un parany (efectivament el malvat jutge havia escrit en tots dos papers “culpable”).
Quan li van presentar l’elecció, amb un somriure estrany, va agafar un paper i ràpidament se’l va posar a la boca i tot seguit se’l va empassar. Sorpresos els presents li van recriminar: “Però, què has fet, desgraciat?, com sabrem ara el veredicte?...”. “Molt senzill”, va respondre l’home, “només cal que llegiu el paper que queda, i sabrem el que deia el paper que m’he empassat”.
Davant l’evidència, van haver d’alliberar-lo.
Això ens demostra que per més difícil que se’ns presenti una situació, sempre hi ha una sortida.
Davant l’evidència, van haver d’alliberar-lo.
Això ens demostra que per més difícil que se’ns presenti una situació, sempre hi ha una sortida.
5 comentarios:
Intentaré enrecordar-me d'aquesta historia quan em vinguin les coses "girades". Gràcies!
esther
Gràcies a tu tata!
Per entrar, seure, i parlar,... com fas sempre guapa.
Fantàstic! Quin enginy!
D'aquesta tècnica se'n diu pensament lateral, no sé si n'heu sentit a parlar, és un tema interessantíssim. Us passo un link:
http://www.edwarddebono.com/es/concept3.htm
Argh! No em deixa escriure el link sencer!
Us el parteixo en dues línies per a que el pogueu veure tot:
http://www.edwarddebono.com/es/
concept3.htm
Publicar un comentario