domingo, febrero 24, 2008

NoTíCieS NoVeS.... El PRoJeCtE

Fa una setmana que vaig acabar el curs d’italià i que ja he començat a treballar, ho faig en una casa d’acollida, és com una Comunitat Terapèutica, però bastant més oberta del que s’enten com a tal a Espanya.

M’hi sento molt integrada i còmoda, té una filosofia i uns valors similars als meus, molt a favor de la reducció de danys, i de la llibertat personal, és una organització diferent de les que hi ha per l’estil a Itàlia.

El meu italià no és tant com per fer teràpies ni treball social però si que ho és per xerrar, i que m’expliquin les seves històries de vida, que deu n’hi do. El perfil són persones consumidores d’heroïna i cocaïna injectada sumat una desestructuració social forta i deslligada per complert. La meva funció, de moment és estar amb ells a la casa com una més, fent el menjar amb ells, xerrant, acompanyant al metge a alguns, anant a la biblioteca, etc... Últimament m’ha donat per fer manualitats i estic fent moneders amb tetrabricks i m’han proposat de fer algun taller i classes d’espanyol a la casa, això significarà anar per les tardes – ja que alguns treballen i els matins no hi són, però ja m’aniria bé, i a més m’agradaria aprendre molt més amb ells. M’agrada la feina perquè tenen un punt estrella que és la inserció laboral, per ells és el més important, i opino que és clau i importantissim en aquest camp; suposo que n’aprendré moltíssim sobre això.
Per part d’ells, sembla que comencen a establir bon vincle amb mi, un em deia que tenia un somriure molt còmplice que li feia sentir en confiança, l’altre em deia que li inspirava calma, mentres m’explicaven les seves històries... El segon dia ja em van deixar sola a la casa amb ells, amb les claus i agafant el telèfon, per tant, per part dels treballadors/es sembla també bé.
L'altre dia acompanyava a un al metge, prop l'estació, i com ell era traficant ens van parar per preguntar si li podriem vendre Crack, un altre em diu que em presenta el seu fill i ve amb un gos,... bé, situacions com aquestes que fan riure una estona també hi són presents!!

Ja aniré escribint més anècdotes que acabo d’arribar de Roma on he passat el cap de setmana, he estat amb l’Eli, la meva ex-companya de pis de Barcelona, i ara estic morta de son!!! Us deixo amb una foto de les quatre, més ja sabeu, al Facebook o a http://www.metroflog.com/estheritalia

Mil petons a tots, bona entrada de setmana!!!!

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Feia molts dies que no havia pogut llegir el teu bloc. Gràcies per tornar-nos a explicar les teves anècdotes

Anónimo dijo...

M'alegra molt saber que la feina et resulta tant estimulant! Segur que aprens molt, com sempre. I segur que els que estan al teu voltant reben molt de tu, com sempre :)