Va tot molt bé, preparada per viatjar cap a FLORÈNCIA aquest cap de setmana!
Mil gràcies pels mails, i sobretot per les cartes, em fan moltíssima il·lusió, Bertran, ets un sol.
Petons a tots i totes, que sé que llegiu i que us fa mandra escriure.
Reflexions veïnals... o d'una veïna. Va nèixer l'any 2006, quan tenia 23 anys, com a espai d'opinió per expressar allò que pensava i sentia però que encara no escoltava. Dèia... Jove, i de barri. Una noia que ha crescut dins d'una porteria d'una escala, sense massa discurs polític però amb raons de pes de queixa i de reflexió, sempre des de l'òptica de dins, no us espereu grans reflexions molt construïdes, sinó reflexions de nena de barri, que poc a poc, ha anat creixent...
1 comentario:
Què tal Persépolis? A mí el còmic original m'agrada molt molt! El que més m'agrada és la valentia que hi ha en la mirada de l'autora, i sobretot com escapa del maniqueisme entre "els bons i els dolents".
La veritat és que el trailer no m'ha convençut del tot, però mai se sap! A tu que et va semblar la peli?
Publicar un comentario