lunes, noviembre 19, 2007

Un NoU MeMbRe aLPiS...

Quan Algú d’Acció Escolta va entrar al nostre pis va dir que se semblava el local d’Skues, de local de cau res, però si que es nota l’essència d’escoltisme.
L’Eli va ser la meva cap quan era raiera, vam compartir campaments a Menorca, i amb l’Anna va compartir Pioners i llargs consells…
Avui en som un més, una “mascota” nova, que m’il·lusiona i alhora em sorprèn.

El pis no és massa gran, però ja ens va bé. Fins fa poc temps teníem el “conte de la setmana”, l’Anna cada setmana en canviava un i el posava a l'entrada sobre un cavallet, ens el llegíem (eren contes curts) i l’obríem per la pàgina que més ens agradava, a l’entrada també hi tenim un cordill d’estendre la roba on hi penjo les vostres postals.
Al WC tenim fotografies de Barcelona i unes fulles penjades, i des que vaig tornar d’Anglaterra reutilitzem els sobres de les cartes per posar-hi compreses i tampons i no utilitzar paper net.
Al menjador tenim el prestatge comú, on qualsevol pot agafar un llibre, una guia, o unes receptes, vivim envoltades de plantes, fet que a mi em desagrada la veritat, les plantes al bosc són més felices i així no se’m moriran per no regar-les (menys mal que entre l’Eli i l’Anna les cuiden).
El millor racó és el de la cuina i del suro comú, a casa reciclem i reduïm, mirem envasos (compràvem iogurts grans per estalviar envàs i diners), rebutgem les bosses dels supers, malgrat que costi de vegades que t’has d’enfadar perquè no t’ho posin en una bossa. Va arribar un moment que a la cuina hi havia més bosses de plàstic que gots de concerts i d’assemblees (casi impossible però cert en un pis com el nostre).

Al suro comú l’Anna hi fa un estudi de mercat de les fruiteries del barri, l’Eli penja les últimes obres de teatre que fan, tenim les cadenes de telèfons del cau, mails penjats sobre l’ús dels mòbils, de vagues de treballadors amb productes que demanen no comprar per fer pressió, els càrrecs de la setmana, el llistat de productes reciclables o no, etc. Ara recollíem l’oli utilitzat per fer sabó, i l’Anna acaba de fer fluor dental natural (quan ho provi ella ja ho faré servir jo si li funciona).

Bé, us deia que tenim nova mascota, em decidit deixar de comprar iogurts i fer KÉFIR!!! Un bacil que cuidarem i mimarem al màxim, si algú dels que llegiu en té, seran benvingudes propostes, consells i peticions. Ja us explicaré com va. Una proposta més per tenir cura del que ens envolta...
Realment el canvi climàtic ve de nosaltres, de les accions que fem a casa, dels petits canvis, i no només de demanar responsabilitats a les grans empreses i/o Estats.

No hi ha millor publicitat que l’estalvi econòmic per a les llars, no calen grans propostes publicitàries, potser calen propostes adequades, senzilles i properes, sense grans anuncis amb imatges que no arriben, i ni tan sols remouen.


Com bé deia el Capità Enciam....
ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS!

4 comentarios:

Adri dijo...

Molt maco tot el que feu :)

Cal difondre aquests valors, i els mitjans poden ser una bona eina amplificadora - com també ho pot ser l'escola, el boca-orella o blogs com aquest.
És cert que sovint la publicitat s'utilitza de forma mediocre, grandiloqüent i banal, o fins i tot hipòcrita en aquest terreny. Però això no vol dir que no sigui possible fer-ne un ús adequat i eficient... Reclamem-ho, no descartem el seu potencial. L'abaratiment dels mitjans de producció audiovisuals i l'abast universal de la seva difusió horitzontal a través de la xarxa ens permeten ser els autors dels continguts de petites campanyes amb molt ressò mediàtic. Aprofitem-ho!

mireia dijo...

Petita Esther (demà menys petita)

En primer lloc celebrar el teu retorn, feia molt que no ens escrivies, i com m’agraden totes les coses interessants que tens a dir-nos, tu!

I per continuar dir-te que felicitats, que teniu joguina nova i que serà divertit tastar el teu iogurt casolà! De tota manera, discrepo. Crec que és important i necessari que tots i totes entenguem que des de les accions quotidianes es poden transformar realitats, i també, és clar, en el cas del canvi climàtic.

Però alerta amb la trampa! Estem massa ocupades felicitant-nos i sentint-nos orgulloses per haver fet l’aturada de llums de 5 minuts o per tenir 3 cubells a casa de colors diferents.

Mentre les grans empreses, les que veritablement tenen a les seves mans el gir del canvi, no modifiquen els seus processos productius, ni tampoc els seus hàbits de gestió.

El què cal exigir són sancions i multes per aquelles empreses que se saltin els protocols i les normatives!! No es pot traslladar la responsabilitat a la ciutadania, sense qui té força i capacitat prengui les mesures que cal prendre.

I el Capità Enciam que marxi volant, crec que serà el més prudent.

Adri dijo...

Tothom té la seva part de responsabilitat.

Anónimo dijo...

Yo no soy partidario del ´kéfir pero si de la yogurtera (nunca sabes qué hacer con el kefir y acabas aburrido). ¿Habeis probado a comprar una? Cerca de la Barceloneta (¿puede ser en la Calle Maria Cristina?) Hay unas sencillitas por 25 euros que son bastante practicas. No se, a mí me gusta y me funciona.
Un beso.
Jesús