martes, julio 31, 2007

Ella em sorprén.

Avui m'ha tornat a sorprendre, em sorpren quan m'explica coses sorprenents, quan sap que les bodes al Marroc són de tres dies perque la seva podòloga es d'allà, és la seva veïna i hi va per donar-li un cop de mà, quan m'explica que ha parlat amb els veïns sudamericans perquè s'ha comprat un MP3 i no té ni idea com funciona, ells serán qui els hi grabaran la música, em sorpren quan va a fer cafés amb la seva "loquilla" en el seu temps lliure, quan cuida gats i gossos de veïns sense demanar a res a canvi, i quan m'explica mil històries de la porteria, quan hi vaig m'emociona la seva capacitat d'escoltar-los a tots, la seva paciència, i sense que ella s'adoni la seva capacitat de mediar.

Em sorprén que la seva força sigui mes forta que els que tenim uns estudis, que vulgui saber més i més, només escoltant, perquè es va treure el Graduat Escolar fa set anys! Quina festa vam fer a casa, ho haurieu d'haver viscut! Fent deures juntes, fent arrels quadrades i estudiant amb les amigues gitanes de 50 anys, mentres jo feia el BUP. Ara ja sa escriure, amb faltes però amb carinyo.

I avui ha tornat a fer-me somriure, avui m'ha dit que si volia anar amb ella pel centre, que em portaria a un lloc, m'ha portat al barri jueu, a un bar enterrat sotat terra i a la Sinagoga jueva. No en tenia ni idea que estava!, tal com és ella, li ha dit a la noia "Te traigo a mi hija para hacerte un poco trabajar, nos explicas un poco la historia de esto?" amb el seu somriure, ha estat genial, al sortir hem vist un home que mirava unes parets, ella com sempre, l´hi ha preguntat què feia, el coneixia perque l'havia vist alguna vegada per aquell barri, l'home ens ha explicat coses molt interessant de la ciutat de Barcelona, fixeu-vos que pel carrer Avinyó, les cases están tortes, sembla que les teulades s'ajuntin, és degut a a un terretrèmol que va haver fa anys...

Després hem anat cap a la Boqueria, m'ha ensenyat tot i més, mentres m'explicava les seves festes i estones de platja a Eivissa, al Bora Bora i a Pacha, he vist les fotos, s'ho ha passat bé, i jo també, veient que tot surt de nou, que ella ha pogut, i que jo també.

Un post amb poc contingut però em venia de gust compartir-ho, estic contenta de tornar a Barcelona, i veure-la tan feliç. Ella mai sabrà que escric aquí, o potser no? Avui m'ha dit que li agradaria tornar a estudiar. ESO o anglès? M'encantaria.

6 comentarios:

mireia dijo...

has aconseguit que m'emocioni amb tu, pri.

mireia dijo...

Menorca sempre és una bona idea.. jo pulularé per Formentera, ja saps, i quan tornem ens fem un comenting dels bons amb una canya fresca a Badal.

jo també t'estim!

Adri dijo...

Què maco :)

Klior dijo...

Aiixxxx la Nuri... Que gran que es... es alegre tot hi que al voltant les coses no vagin gaire bé, es amable encara que no et conegui, es dolça encara que passi el temps. En fi, es d'aquelles persones que si l'has fet feliç hi has entrat a la seva vida ja mai s'oblidara de tu!. Perque jo també li tinc un carinyo especial escric això. Petons guapes.

Quim dijo...

De poc contingut res de res... això demostra moltes coses i tu com sempre les saps fer expressar. Amb això vull dir, que veien la mare és fàcil saber com és la filla ;).

Anónimo dijo...

Guapa. Guapa. Guapa. M'encantes.
mire