domingo, noviembre 05, 2006

Un crit per a tots i totes, un crit per a les classes més altes!

Començo a estar una mica farta de sentir coses i fets en què es responsabilitza majoritàriament a les classes més baixes...

La major part dels maltractaments s’atribueixen a classes més baixes, la gent que no vota és de classe baixa, la gent que roba, és clar, és de classe baixa,...

És fàcil en caure en paranys reduccionistes, què el que fan és eximinir-nos de qualsevol responsabilitat i caure en discursos estèrils.

Posaré un exemple, d’aquests que tan m’agraden, quan veiem un home apallissant a una dona, fent-li mal, fent de la força una superioritat impossible de vèncer per ella sola, què sentiu, “pena” per la dona o “ràbia o impotència” per l’actuació de l’home gran? Anem a apartar la dona de l’home, o lluitem perquè l’home s’allunyi i acabi aquesta actuació de poder?

[Llençem un crit a la classe baixa, o responsabilitzem de la corrupció al poder?]

Atracaments, robatoris,... no és més greu la corrupció dins d’un ajuntament o un banc? Violència a les aules (sempre n’hi ha hagut), segur que hi ha més infants i joves que fan ús de la seva força contra els professors a la zona alta, que a Ciutat Vella, maltractament a la dona, són moltes més dones apallissades pels seus marits que aguanten per l’estatus social alt que tenen i la por a perdre’l que les que estem més a sota. Abstenció electoral, tothom assenyala a aquestes classes, però no he sentit cap discurs de cap polític que reconegui i expressi la necessitat de canviar-ho, i com fer-ho.

No puc amb la gent que defensa coses només per vendre’s, perquè té una capacitat oratòria genial, i que mai, mai, ha pensat en acostar-s’hi...

No puc amb la gent que parla de les conseqüències de les dones i filles que hem patit un maltractament i que mai s’han dignat a apropar-s’hi per saber com estàvem.
No puc amb debats televisius que discuteixen si s’ha de legalitzar o no la prostitució, i no conviden a cap prostituta.
No puc amb discursets de dreta o d’esquerra sobre política social, quan no ens hem acostat al què demana i necessita la ciutadania,...

Mentrestant, seguiré exposant el què sento, perquè com veieu, no en sé fer de discursos sòlids, i no en vull saber, prefereixo estar-me al marge, prefereixo canviar-ho des de la meva esfera.

És fàcil caure en arguments que redueixen la responsabilitat a ciutadans i ciutadanes amb situacions socioeconòmiques més escasses, el què és més difícil és responsabilitzar les classes altes d’aquesta complicitat perquè hi existeixin.

17 comentarios:

Anónimo dijo...

Estic d'acord en tot el que dius excepte en l'afirmació que reprodueixo avall, que em sembla tan reduccionista com les que critiques. No sé si serà veritat a nivell estadístic, però el "segur que" no em convenç:
"Segur que hi ha més infants i joves que fan ús de la seva força contra els professors a la zona alta, que a Ciutat Vella, maltractament a la dona, són moltes més dones apallissades pels seus marits que aguanten per l’estatus social alt que tenen i la por a perdre’l que les que estem més a sota".

EstheR dijo...

En relació al moobing, no tinc cap dada estadística, és una suposició. I respecte a les dones maltractades, m'encanta que no et convenci, encara que sigui per obrir una escletja cap a la reflexió.
Però, et buscaré alguna estadística pels apunts de la universitat. Quan vaig començar a treballar a l'escola, als 17 anys, hi havia una dona, que era psicòloga a un barri considerat de classe alta, era esgarrifòs el que ens plantejava i explicava sobre el tema, igualment, buscaré dades estadístiques, que tan poc m'agraden però entenc que són necessaries, jo sóc més de dades qualitatives, no quantitatives.
Crec que serà complicat, perquè, com he dit i vaig expossar en una reflexió anterior, és difícil que accedeixin a un servei públic per demanar ajuda.

Una vegada més llenço el crit:No només els "pobres" necessiten els serveis socials. ;)
RefLexioNs sobre serveis socials, pobres, i recursos...

Anónimo dijo...

Estic d'acord amb aquell que diu que el silenci és còmplice sovint de situacions injustes.

Anónimo dijo...

Esther, no pretenia qüestionar que hi hagués més violència a les classes altes que a les classes baixes, o viceversa. De fet, crec que n'hi ha a tot arreu, i en aquest sentit una estadística no em sembla massa rellevant.
El que em cridava l'atenció era que et recolcessis en una suposició o en una experiència puntual per fer una afirmació tan genèrica. Les suposicions i els casos aillats són precisament el que molts acostumen a utilitzar per afirmar que "només els pobres són violents". Les teves frases eren com donar la volta al clixé, per proposar-ne un de nou. Saps què vull dir?
En realitat entenc el que volies expressar però potser el teu to era una mica massa visceral i poc precís, segons el meu parer.
Però per tota la resta de coses que dius, totalment d'acord en la forma i en el contingut! :)

Sandro Maccarrone dijo...

És força important això que dius Esther i respon a un problema de fons. En el millor dels casos comptem amb partits que "defensen els interessos dels treballadors", però amb això no n'hi ha prou. El que calen són partits formats pels treballadors.

No vull ser simplista. N'hi ha d'aquests partits, però encara amb poca força. També crec que aquest va ser un dels canvis que va suposar el Tripartit: no només entraven a governar persones amb unes altres idees, sinó que en molts casos, també eren persones de diferent procedència, si em permets, de diferents classes socials.

Encara queda molt per fer perquè els treballadors i les treballadores aconseguim el poder (el de debó ;). Però no és casual que, com publico avui al meu bloc, ahir a la nit hi hagués "soroll a la zona alta".

Anónimo dijo...

jo el que fare sera fer tan soroll com pugui per oposar-me a aquest esperpent que ara es diu "entesa nacional", anteriorment dit "tripartit", i animarvos a tots/es els democrates a que tambe expresseu el que es una obvietat: que mas hauria de ser president. No perque sigui mas i sigui de CIU, sino perque ha guanyat de carrer les eleccions. I aixo, en qualsevol pais normal i democratic, es igual a presidencia.

Aprofito per felicitar a tots aquells que ahir a la nit van reunir-se a les seus dels partits a fer sonar les cassoles. Em fa fàstic que es margini d'aquesta manera al legitim guanyador de les eleccions. Només a Romania està governant un president que ha perdut les eleccions. Tenint en compte que no només és que Montilla hagi perdut les eleccions, sinó que a més les ha perdudes per golejada, em sembla un autèntic esperpent que sigui el nou president, i així ho expresso. I crec que aquesta opinio no nomes es dun votant de CIU indignat, sino que s'hauria dextendre a tota la ciutadania. NO POT SER QUE ALGU QUE HA GUANYAT LES ELECCIONS PER 11 ESCONS NO SIGUI PRESIDENT. I si pot ser, es que alguna cosa falla en el sistema.

Em fot fàstic aquest nou Govern i em fot fàstic que es pugui dir que això és moralment legitim, com ja s'encarreguen de dir en alguns mitjans. És legal, però no legítim, a més de ser una manca de respecte a l'electorat majoritari, que s'ha decidit per una altra opció. Els partits demanen que votem, i despres NO ENS FAN CAS.

Independentment del meu signe polític, trobo patètic, lamentable i realment insultant que algú pugui defensar aquest pacte. El president legítim és Mas (HA GUANYAT EN NOMBRE DE VOTS I D'ESCONS,EN 38 DE LES 41 COMARQUES, EN LES 4CIRCUMSCRIPCIONS). Parleu amb la gent, mireu quants volen a Montilla de president, mireu quants creuen que el que hauria de ser president es Mas. Sense anar mes lluny,avui a la vanguardia, en una enquesta, el 70% estan en contra de Montilla president.

Em fa fastic la politica i em fa fastic aquest pais de mentiders i parasits, i sobretot dusurpadors.

No vull sentir a parlar de discursets sobre "es laritmetica parlamentaria" o "es politica" o "aixo ho dius perque ets de ciu". Aixo ho ha de dir tothom independentment del seu signe politic. Perque es una usurpacio en tota regla, perque Montilla sera president amb 35 escons DE 135!! i perque ens venen 4 anys mes de passar vergonya aliena en aquest pais.

un indignat. Amb rao.

jo

Anónimo dijo...

ah!

i un que fa soroll a Badalona, i no a "la zona alta"

Anónimo dijo...

Crec que hem de tornar a reflexionar sobre allò de "estar al govern amb una majoria de l'esquerra plural", i estar al mateix temps al carrer, movent, removent idees i polítiques, tirant al màxim a l'esquerra la nova entesa nacional i d'esquerres, d'esquerres i nacional.

Així doncs, a places, carrers, avingudes, als bars i discoteques, a parlar de política, a apropar-la a la gent, i a fer que aquest nou "tripartit" sigui més d'esquerres i millor en accions concretes.

Sé que seràs al meu costat, fent possible aquesta reflexió...

...passarà de teoria a praxis.

[m'emociona llegir-te]

Sandro Maccarrone dijo...

Per a jo (si l'Esther ho permet).

En primer lloc crec que val la pena recordar que no només a Rumania es dóna aquesta situació. El mateix passa a Galícia i a Itàlia, on governen les esquerres tot i que el partit més votat és de dretes, o a Suècia, on governen els conservadors tot i que la socialdemocràcia va ser més votada. D'altra banda, creus que si el PP hagués guanyat les darreres eleccions generals però sense majoria absoluta, hagués governat? Vosaltres l'hauríeu recolzat en aquest cas?

Crec que aquest repetir el mateix una i altra vegada no porta enlloc, sobretot quan no està fonamentat.

A veure, la nostra democràcia és parlamentària i no presidencialista, (fet que personalment prefereixo). Per tant no té sentit plantejar el debat en termes personals o d'un partit aïllat, està fora de lloc. Cadascú des de la seva òptica té un criteri prioritari segons els qual es construeixen majories parlamentàries. El meu és el de dretes vs. esquerres, perquè per a mi aquest és el principal discriminant entre un tipus de polítiques i unes altres. Segons aquest prisma a Catalunya hi ha una majoria d'esquerres. Si algú considerés que el criteri principal que diferència unes polítiques d'unes altres és l'alçada, doncs governaria o bé la coalició dels més alts o bé la dels més baixos.

Però si aquests arguments encara no et convencen, t'ho diré d'una altra manera. Si l'important fos qui és el candidat més votat, aleshores estaríem parlant d'un sistema presidencialista, com per exemple el francès. En aquest cas, com és obvi, Mas no tindria la majoria absoluta, i hauríem d'anar a una segona volta. L'esquerra podria posar-se d'acord un cop més i votar compacta al seu candidat i el resultat acabaria sent el mateix.

Per sort, el que hem fet ha estat trencar amb el bipartidisme i en aquests moments més important que els lideratges individuals, són les enteses, el diàleg i la pluralitat.

Anónimo dijo...

Querido Joan,

calma calma. Ya conoces mi cada vez mayor aversión hacia los políticos.

Pero quería decir que me da mucha rabia cuando se critica al Tripartito arguyendo cosas como que ERC ha traicionado a Catalunya y cosas por el estilo. Y, ¿cuándo CiU ha pactado con los gobiernos de Madrid en repetidas ocasiones? Ahhh, claro, dirán que ha sido por el bien de Cataluña.

¿Sabes que más va a pasar entre pitos y flautas? Que el Estatuto se va a desplegar "ad kalendas graecas", es decir, nunca.

Otra cuestión, me parece muy peligroso entrar en cuestiones de legitimidad de gobiernos o no. Me recuerda mucho a un partido que aún no ha aceptado, hace unos pocos años, su derrota electoral, y que en muchos casos argulle que las elecciones que perdieron no se debieron de celebrar debido a terribles acontecimientos anteriores.

Guste o no, los partidos han juntado votos y escaños, y tienen la legitimad legal para gobernar, eso basta:

coalición.
(Del lat. coalĭtum, supino de coalescĕre, reunirse, juntarse).
1. f. Confederación, liga, unión.

¿Sabes que te dirían en Roma Joan?

"Dura lex, sed lex" La ley es dura, pero es la ley. Y, cabría preguntarse de quien es la ley electoral. Ah, pero es que si no me equivoco, desde el Estatut se ha omitido sistemáticamente la elaboración de una, por fin, Ley Electoral.

Hablando de legitimidad, CiU ha tenido años y años para gobernar, años y años, menudo programa de gobierno podrían haber llevado a cabo, sobretodo desde el punto de vista de políticas sociales...

Joan, hablar de legitimidad, es hablar subjetivamente. ¿Cómo se pactó en la legislatura de Aznar con el PP? Y, seguro que muchos de los votantes de CiU no lo hubiesen querido. Eso si, todo el mucno calladito.

Personalmente creo que un sistema de alianzas equilibra mucho mejor los juegos de poder y creo que puede hacer la política mucho más interesante.

En conclusión, no deja de ser una rabieta y una pataleta.

http://www.iceta.org/fg281006.pdf

Anónimo dijo...

HIpocresía de CiU, y en definitiva de sus electores:

"Perquè l'afirmació de Mas ha posat sobre la taula una cosa que hauria de començar a considerar-se central més enllà de la campanya mateixa, que és la qualitat de la nostra democràcia. Un candidat ha exposat la seva contrarietat
pel sistema electoral que la seva pròpia formació política no va voler modificar en 23 anys de govern." (FERRAN GALLEGO, Professor d'Història Contemporània de la UAB).

Cuando hablaba de ley electoral y estatuto me refería al estatuto de Sau de 1979.

(Hacer click en mi nombre para leer un artículo en "Le Monde Diplomatique")

Anónimo dijo...

Por cierto, que nadie dijo nada ni se montó ningún escándalo cuando en 1979 las elecciones municipales las ganó UCD claramente pero acabó gobernando la izquierda tras el pacto PSOE-PCE. Aquella fue considerada la primera gran victoria de la izquierda y los de UCD jamás objetaron el resultado.

Ni cuando Enrique Tierno se hizo con la alcaldía de Madrid por el mismo procedimiento. Ni cuando Touriño se ha hecho hace poco con la Xunta de Galicia frente a un Fraga al que le faltó un puñado de votos para conseguir nada menos que la mayoría absoluta.

Los de CiU deben jugar como puedan las cartas que les queden, pero ya vale de victimismos, que lo que les ha pasado a ellos ya lo hemos visto cientos de veces en democracia.

EstheR dijo...

Adri, t'entenc i tens raó, gràcies!!
Mire Saba, cert, amb silenci som còmplices d'un maltractament.
Javi, comparteixo el que dius, i Sandro, molt més!

Joan, creo nova reflexió al voltant del que dius, ja ho hauràs vist. Em fa il·lusió que es generi aquest debat.

La paraula és l'eina fonamental per al diàleg, i el diàleg ho és per a la transformació.

Anónimo dijo...

Missatge per a Jo:

Em sembla que la resposta d'en Sandro és tan contundent, documentada i raonable que ja no cal afegir res més. Catalunya ha votat una majoria d'esquerres i el senyor Mas ha fet una campanya tan menyspreable i vergonyosa (i cada cop més dretana i més elitista) que ara té el que es mereix. Ni més ni menys. M'omple de felicitat pensar com se sent, després de tanta prepotència. Que ningú no oblidi que no ha obtingut la majoria absoluta que es pensava ni de bon tros.
Per una Catalunya d'esquerres!

Anónimo dijo...

Joan, si no t'agrada aquest sistema, per què no l'has criticat fins ara? Suposo que la llei ja porta uns anys funcionant...
Per aquesta regla de tres, també seria molt criticable el sistema de repartició d'escons, que en tants casos ha afavorit a CiU (per exemple, en les darreres eleccions, quan va haver-hi més persones que van votar el PSC).
No estic d'acord amb les teves afirmacions sobre el Tripartit, i no trobo que la meva posició sigui patètica, o fastigosa, o lamentable, o insultant, tal com suggereixes.

Estic plenament d'acord amb els arguments d'en Sandro.
Hi afegiria dues reflexions, molt evidents però que crec que cal recordar: La primera és que no governa el PSC, sinó una coalició de tres partits. Ni Montilla no és el cap únic i absolut del Govern, ni el PSC té totes les conselleries. I la segona reflexió és que el govern del tripartit representa gairebé a un milió i mig de catalans, que és el nombre de votants que han sumat els tres partits, mentre que CiU representa a poc més de 900.000 Si fossim estrictament democràtics preferiríem el Tripartit.

Anónimo dijo...

gracies esther!!!

sort que estic jo per animar el cotarro!!

Digueu el que vulgueu, pero mireu el mapa de catalunya i veureu que ciu guanya a tot arreu (exceptuant a 3 comarques)Guanya a 38 de les 41 comarques; crec que aixo es tan o mes legitim que el fet que entre totes les forces desquerres (3!) sumin 70.

De pataleta dun convergent res, jo cada dos per tres canvio de vot, ja ho sabeu. De fet, tambe sabeu que no vaig anar a votar per lestatut, doncs ja vaig veure que aixo era una kk (lesperpent de la negociacio, etc.) Es pataleta de democrata, si de cas, al veure que el 70% dels enquestats a tots els diaris (66%! al periodico, diari socialista per excelencia, flipa!) diuen "no" al tripartit. Jo crec que aixo es majoria absoluta del "no".

En qualsevol cas, adri, sim plantejo que el sistema no va be ara es simplement perque es ara quan es veu que el sistema no va be. No soc un oportunista, simplement, es que un pacte que sa fet "agafat amb pinzes" ha posat de manifest que aquest sistema falla.

I si, javi, es verdad... Esto de la politica es un asco.

Gracies esther per haver fet un comentari sobre el tema en concret!! Vaig a llegirmel (i em preparo el paraigues per la pluja quem caura!)

fins aviat!

jo

EstheR dijo...

jejeje!

Prepara't el paraigues! si, si! És bo que discutim i desprès poguem anar al bar i riure'ns una estona, apa! Xerrem, xerrem!