miércoles, noviembre 08, 2006

RefLexions sobre el tripartit, i els últims debats dins d'aquesta l'escala...

Davant del debat que s’ha generat en l’anterior reflexió, engego un nou espai d’expressió.

“Jo”, entenc la teva indignació des de la teva òptica convergent, i m’alegro que l’expressis, ara t’animo a associar-te encara que sigui per una causa que no comparteixo.

M’importa poc que sigui Montilla o no president del Parlament, el que realment m’importa és que amb el Tripartit hi ha la diferència que calia, i sobretot que hi ha més gent representada, suma escons i votants: CIU: 48 escons, Tripartit: [PSC: 37 + ERC: 21 + ICV-EUiA: 12]: 70,
On hi ha més gent “del carrer”, com tu dius, representada?

M’importa poc la façana jo, el que m’interessa és el que hi ha darrera d’ella, com el programa polític, l’afany de realitzar un canvi, i la renovació de l’esquerra.

M’és igual la imatge, ja n’estic farta de marketing polític.

M’alegro i recolzo el Tripartit, perquè, he estat 23 anys amb un govern de dretes, sense un puto ajut de la Generalitat, demanat beques cada setembre, i resant al sant laic que me les donessin, veient com la privatització s’apoderava dels poders públics, que es recolzava més a les escoles concertades que a l’ensenyament públic, visquent des del carrer tots aquests fets, i ara veient alhora que durant aquests últims anys, s’han incrementat ajuts, s’ha creat habitatges de protecció oficial, s’ha renovat un Estatut després de tants anys de canvis socials i cap legislatiu,...quan durant el govern de Convergència no hi va ser.

Des dels meus ulls, somric amb aquesta renovació de pacte.

Quan la Nuri tingui un sou de més de 700€ per netejar escales treballant el doble d’hores que ho faig jo,
quan
pugui accedir a estudiar una altra carrera pública i gratuïta,
quan els meus amics puguin accedir als serveis sanitaris públics, com psicòlegs, sense esperar-se 2 mesos entre consulta i consulta,
quan l’accés a l'habitatge sigui un dret i no un luxe,...
quan les pensions de viduïtat no siguin símbols caritatius sinó recompensacions pel Benestar Social, quan tot això passi:

M’importaran els nacionalismes i la imatge, mentre no estiguin tots aquests drets coberts, donaré tot el meu suport a iniciatives polítiques que recolzin el que crec que fa falta.

La vida també és qüestió de prioritats, però, tot depèn des de l’òptica en què es visqui, és clar.

14 comentarios:

Adri dijo...

Jo crec que el que plantejava en Joan no és si les dretes són millors que les esquerres o al revés. Ell s'estava referint a si la relació entre el resultat electoral i la composició del Govern és correcta o no.
La meva opinió sobre aquest tema la trobareu en els comentaris de l'article anterior ;)
I sobre la qüestió d'esquerres o dretes, estic totalment d'acord amb que les esquerres sempre han mirat més per les persones. M'alegro que el nou Govern digui que prioritzarà les qüestions socials abans que les d'identitat nacional. Els que em coneixeu ja sabeu que, en la meva opinió, el nacionalisme no hauria d'influir en la política, per la mateixa raó per la que no ho hauria de fer la religió. Considero que les devocions i els sentiments de pertinença a comunitats queden al marge de l'organització administrativa del territori.
El problema ve quan s'intenta associar "nacionalisme" amb "cultura pròpia", quan en realitat són dues coses distintes. I m'estic referint a tots els nacionalismes, tant català com espanyol com qualsevol altre. Crec que els polítics haurien d'afavorir les persones físiques, i no uns ideals abstractes. Cadascú, a casa seva, ja tindrà la nació que cregui convenient.

Esther dijo...

O-LE! Molt bé aquest comentari Adri, m'ha encantat!!!!! :)

jo dijo...

exacte, adri

nom refereixo a si "ens agrada" o "no ens agrada" el tripartit o convergencia. Fixeuvos que no intento fer la meva reflexio des duna optica de dretes, perque evidentment, seria com dir que "a mi magrada el pernil" i tu em diries "a mi magrada el formatge" i ens passariem aixi segles. dit sigui de pas, tampoc magraden gaire les dretes, quedi clar. De fet, magrada mes lesquerra, pero des duna vessant nacionalista. I ho sabeu!

En realitat em refereixo, com be diu ladri, a si realment el sistema electoral es just amb el desig de la majoria. Com he dit al post anterior... el tripartit era el desig de la majoria?? Es evident que no, com es veu a les enquestes que A TOTS ELS DIARIS trobareu. Aquest Govern ja neix amb una esquerda: la SOCIAL. I negar aixo es com pensar que podem viure eternament.

I ara si, comentari contra les "esquerres" o contra el pensament general que "les esquerres son bones": Esther, si el tripartit es tan bo... per que en tres anys no ha fet que "la Nuri tingui un sou de més de 700€ per netejar escales, o els teus amics no poden accedir als serveis sanitaris públics, com psicòlegs,
o l'habitatge scontinua sent un luxe?" Ostia!, no son tant desquerres aquests?? Sera que es mouen pels mateixos interessos que tenen les dretes, es a dir: electorals, partidistes, economics...?? Que men dius del daixo de posar al govern als familiars (vease el germa del maragall, vease el germa del carod...?). AIXO ES UN GOVERN DESQUERRES? POSAR A ENXUFATS AL GOVERN?? Ara nom vinguis dient que les dretes tambe ho fan perque es cert, tambe ho fan. PERO COM A MINIM NINGU LI RIU LES GRACIES A LES DRETES. Pero es que ara estem parlant de les "esquerres" i estem comprovant que
OH! SORPRESA! ELLS FAN COM LES DRETES!!!

Si, es aixi: les esquerres tambe lluiten per aconseguir ficarse al poder, tambe es claven punyalades per lesquena... Tambe fan el tunel de bracons i permeten lespeculacio immobiliaria, i la precarietat laboral... Ah, per cert, amb pujol de president (les "dretes" al poder) es va abolir el servei militar. Es a dir, que no vaig haver de fer la mili. Es a dir, que no vaig perdre un any de la meva vida. Es a dir, que vaig poder comensar la universitat amb 18.

Res, una cosa que ma vingut al cap ara mateix per demostrarvos que, exceptuant el PP (aquests si que son extrema!), les dretes no son tan dretes... Com tampoc les esquerres (vease psc o psoe) no son tan esquerres... Tot tendeix al centre! Que les esquerres son tambe partidistes, que si ara deixen casar als homosexuals (mesura que aplaudeixo!) es perque son vots futurs, que si volen el vot immigrant,COSA QUE TAMBE APLAUDEIXO, PERO AMB EXCEPCIONS! coi, es perque aixi guanyen el seu vot!,etc.

Ok adri, a tu no tagrada el nacionalisme i a mi si (el catala, obviament). Pero es que no estic parlant daixo, ja ho sabeu: estic parlant de la legitimitat dun govern. No confonguem les coses.

Nomes us invito a reflexionar sobre la legitimitat del Govern, sobre si sesta desvirtuant la democracia, obviament des del punt de vista dalgu indignat amb una opcio que, des del meu punt de vista, no respon a la voluntat de la majoria.

Es per tot aixo que mestic desenganyant, com ja li ha passat al javi i pel que veig bastant tambe a tu,esther, de la politica

jo

Esther dijo...

Jo diu: "Esther, si el tripartit es tan bo... per que en tres anys no ha fet que "la Nuri tingui un sou de més de 700€ per netejar escales, o els teus amics no poden accedir als serveis sanitaris públics, com psicòlegs,
o l'habitatge scontinua sent un luxe?" Ostia!, no son tant desquerres aquests?? Sera que es mouen pels mateixos interessos que tenen les dretes, es a dir: electorals, partidistes, economics...?? "

Doncs perquè en tres anys no es pot fer el que no s'ha fet en 23.

Des de la teva òptica legitimista política; Va ser "legitima" la politica de CIU durant aquests 23 anteriors?

I una altra cosa, m'agradaria veure les enquestes que parles i la "mostra" de la població total (no 1000 enquestats per 7 milions d'habitants), i no ho trobo, m'enganxes el linck si us plau? Gràcies.

jo dijo...

Hola esther!!

et passo els links (aprofiteu per votar, la cosa pel "si" esta dificil!):D

http://www.lavanguardia.es/ (apartat "la encuesta", baixant una mica) de moment han respost 3700 persones, 70% en contra del tripartit

http://www.elperiodico.cat/encuestas.asp
(a "encuestas anteriores", busques la del 6 de novembre. De moment, 68% en contra, 3000 persones)

Vaja, que es un clam, tant a diaris de dretes com desquerres.

un peto!

jo

jo dijo...

perdo: a la del periodico van votar 15407 persones, i el 66% van dir que "no". Crec que aquesta enquesta ja esta tancada, pero!

jo

Estherilla dijo...

Joan!

Pensava que et referies a enquestes fetes a la gent del carrer! Per una empresa, analitzada, amb una mostra fiable.

No, no, no, aquí pots votar 15 cops, no arriba al conjunt de la població i no m'agrada que et recolzis amb aquesta informació per argumentar-te, no és propera a la gent, no és fiable, ni professional, i el pitjor és que ho saps!!! pensava que et referies a una altra cosa.

jo dijo...

ei esther!!

a, pensava quet referies a aquestes enquestes.

Doncs que jo sapiga, no pots votar mes duna vegada... ostia, vaja,tampoc no ho he intentat (jajajja no, no estic tan malalt com per votar doscents cops :D)
Que jo sapiga, no pots votar dues vegades des del mateix ordinador. Si no, vaja merda credibilitat! Si es pot, realment es poc fiable. prova a vere.

Pero be, que les enquestes aquestes tambe les fan programes de tele que cobren un euro per trucada i tambe guanya el "no", vease "els matins" amb el cunit daquest dilluns.

jo

jo dijo...

o tambe les cartes al director, la majoria (inclus al periodico, i citu molt aquest diari perque es el que comprem a casa -per ledicio en catala, un gran encert!- i perque es clarament socialista) son anti-tripartit. No cal ser un estadista per veureho.

Evidentmnet, em baso en aquestes enquestes "patilleres" perque encara no hi hahagut temps per ferne de serioses (una enquesta, per ser seriosa, triga dies a ferse!). Pensava que aixo ja ho donavem per descomptat!

Potser no les podem qualificar de "cientifiques", pero tasseguru que qui escriu aquestes cartes o qui truca als "matins" de tv3 o qui respon aquestes enquestes, es gent del carrer, com tu i jo i, per tant, la gent que ha anat a votar. I no un magnat de la premsa (tornem amb els mitjans?)

jo

Javi dijo...

No sé fins a quin punt són solvents aquestes enquestes o cartes al director o missatges de mòvil. I no deixen de ser enquestes.

No hi ha una veritable democràcia directa. Encara que tinguessis raó Joan, ¿com ho evites?

A més, pot ser la voluntat popular, però ells ja tenen els vots. Legalment ja ho poden fer. I no han establert cap compromís electoral de no reeditar el tripartit, ni tan sols això (encara que no haguessin anat davant d'un notari).

Em sembla que la política hauria de ser lo més racional possible, i per tant, no em sembla estranya ni deslegitima la situación davant la que ens trobem, en relació al sistema electoral que tenim, i que repeteixo CIU no ha canviat en 23 anys de govern.

Realment dir que Mas havia guanyat les eleccions és quasi una falàcia. Van aconseguir més vots i escons, però no la majoria absoluta que cal per governar sol. Aleshores calen pactes i qui guanya realment és qui primer arriba al nombre.

Joan, pot ser dur o menys dur, fins i tot just o injust, però és la llei. Dura lex, sed lex.

No crec que sigui legítim o ilegítim. Això és endinsar-se en subjectivitats perilloses...

El pròxim cop que governeu 23 anys, canvieu el sistema electoral! ;)

Des del punt de vista ideològic, crec que a nivell de tota Europa cada cop el tema esquerres-dretes és més estèril, malgrat que encara hi ha alguna diferència. Però és en aquesta legislatura en la qual em d'evaluar veritablement les tasques de govern de veritat del tripartit i no al desgavell de l'anterior legislatura.

Y sabes que es lo mejor, Jajajaja, que para comprarnos un piso nos tendremos que hipotecar a nosotros y a nuestros hijos, que para conseguir becas como dice Esther hay que invocar a todos los dioses del olimpo, y muchos de ellos seguirán viviendo igual de bien. Se caerá el Carmelo, pero no Pedralbes o Sarrià...

Joan Joan, tajado, Joan Joan. Eso es lo único que nos queda, Joan, eso, y que cada día sale el sol. Tequila! Salut i Tequila!

Javi dijo...

Joan Walker, Ranger de Texas en tu post del otro hilo, eh? xDDDDDDDD

jo dijo...

jajajjaaj

el tequila i "el cigarro anual" que me fumo!

No, si ya estoy bien, lo voy superando, sobre todo des de que el otro dia volví a acordarme que... SOMOS CAMPEONES DE EUROPA!!!

Aviam, nomes dos apunts al comentari del javi:

1- M'identifica amb CIU perque he votat CIU, quan tots sabeu perque he votat CIU aquesta vegada: per no repetir tripartit. Ja sabeu que jo tiro mes pel teme sobiranista que nacionalista, i per tant, que soc mes proper a la ideologia d'ERC que a la de CIU. Pero el meu sí era un vot de castig cap al tripartit. Per exemple, segurament votare ERC a les generals de lany que ve.

2- Una frase que ma agradat molt que diu el javi: "Des del punt de vista ideològic, crec que a nivell de tota Europa cada cop el tema esquerres-dretes és més estèril, malgrat que encara hi ha alguna diferència". M'agrada que algu desquerres com ell digui aixo, es que si no sembla que mestic inventant algo... :D

Ah, per cert, bones noticies des dels EUA!!!

jo

Javi dijo...

Jajajajajaja.

Siempre nos quedará Paris y el Arsenal...

Totalment d'acord, ja era hora de que els democràtes tornessin.

Però no et creguis, a vegades fem una lectura simplista també de la política nord-americana. És molt curiós però si no m'equivoco allà la disciplina de partit no és tan rígida com aquí. I et trobes que hi ha elements dins de cada partit molt conservadors i d'altres molt més progressites. Feia poc llegia que va morir diguem un dels campions demòcrates del sud dels Estats Units i pel que deien era un conservador reaccionari de cuidaduuuuu.

Em sembla que allà es vertebren no en funció de l'eix esquerres-dretes si no més en qüestions de tipus ecònomic i de govern, vull dir, de si uns opinen que el govern federal ha de tenir més força, de si altres creuen que han de ser els estats... No ho tinc clar. Aprofito l'avinentesa per demanar que si algú coneix algún llibre senzillet o alguna web on expliqui una mica com funcionen les partits i la política als USA que m'ho digui siusplau. D'altre banda per exemple, abans els democràtes eren els més "conservadors" i els republicans a l'inversa.

El que si que trobo que són bones noticies i coincideixo amb en Joan és que sembla que s'acaba el regnat dels "neoconservadors" als USA. Esperem que ja no s'aprobi cap més patriot act ni coses per l'estil.

Al menys ja Rumsfeld ja no està al Pentàgon. Però fixa't, no serà jutjat ni pagarà pel que ha fet. Esperem que al menys la història els condemni.

Salut i tequil·la!!!!!

jo dijo...

yeah (un post que hable de los EEUU tiene que empezar asi por narices!)

es verdad que la politica norteamericana tiene, por fuerza, que ser mes compleja que el tipico "democratas-izquierdas, republicanos-derechas". Yo creo que si un democrata sustituye a un republicano en la presidentcia,por ejemplo, es, ante todo, porque supone un cambio de política respecto a la de su precedente. De actuaciones concretas. Y no porque toque un cambio "ideologico". No se si me explico.

Yo creo que en Estados Unidos se vota más como "castigo" o "aprovación" a un regimen que como "ideologia" Es decir: que en los EEUU la gente cambia mas de voto que en Europa, por el simple hecho de que ahí la ideologia esta mas difuminada (debido al sistema bipartidista), y entonces se trata más bien de votar al presidente que ya tenemos o al nuevo no porque yo sea democrata o republicano de toda la vida, sino porque "quiero un cambio" o "no quiero un cambio". Supongo que plantear un sistema de este tipo, como el norteamericano, tan disyuntivo, da lugar a esto.

Como mínimo esto es lo que se aprecia en las legislativas de este año: lo de la guerra de Irak cada vez "cuela" menos y la gente está cansada de ver como la cosa no se aclara. Respuesta: votamos a los demócratas, que no se si apoyan o no la guerra, pero seguro que los republicanos si, y como la guerra va mal, pues votamos a los democratas. Si la guerra va bien, pues votamos a los que la fomentan, que son los del Gobierno, que son los republicanos.

Potser estic dient obvietats pero magradaria saber que opineu respecte a aquest tema!

jo