RefLexioNs sobre l'Empoderament i el progrés

Heu sentit mai a parlar sobre el què és l’empoderament?

Crec que és una idea que segur que alguns i algunes hem tingut, als qui no, llegiu i pensem… Realment crec que és de les millors maneres de lluitar contra les desigualtats, i "deixar de culpar l’esclau de l’esclavisme".

He pensat en pejar-ho, perquè hi crec, i ho trobo molt interessant...:

“L'empowerment” és un mot anglosaxó que significa de manera literal “donar a poder” i es tradueix com empoderament. Aquest terme s'empra freqüentment per part de les ONGs en el camp de programes i projectes de desenvolupament, malgrat avarca diferents àmbits de la intervenció social.

Definim l'empoderament com un procés mitjançant el qual les persones enforteixen les seves capacitats, confiança, visió i protagonisme com a grup social per impulsar canvis positius de les situacions que viuen.

En aquest sentit hem d'entendre l'empoderament com una estratègia metodològica que una entitat realitza tant externament com internament. “L'empowerment”, en tant que donar poder i capacitar, té, doncs, dos dimensions en l'entitat.

D'una banda constitueix una forma d'intervenció social vers els col·lectius amb els quals treballem, sovint col·lectius en risc d'exclusió social, i de l'altre constitueix un model d'organització interna. Com a forma d'intervenció l'empoderament va més enllà del concepte de participació, essent un increment de la capacitat individual i col·lectiva per ésser més autònom i autosuficient. És a dir, una estratègia que promou l'accés al us i control dels recursos materials i simbòlics de persones i col.lectius carents d'aquests recursos i poder.

En aquest sentit, “l'empowerment” aplicat al camp de la intervenció social significa una forma d'acció social que facilita la independència i llibertat dels col·lectius i persones més desfavorides (carents de poder o capacitat decisiva), per tal de fer front als efectes col·laterals de les intervencions d'institucions públiques i entitats socials: la generació de dependència vers les ajudes.

L'empoderament és un procés que es realitza mitjançant quatre passos: l'accés a la informació, la inclusió i la participació, la rendició de comptes i la capacitat d'organització local.

Tenint en compte aquests elements, abans de dissenyar un projecte d'empoderament haurem de:

- Realitzar un anàlisi de les dinàmiques i relacions socioeconòmiques que generen vulnerabilitat i falta de poder, per tal d'identificar les necessitats i expectatives dels individus.

- Formular tant objectius materials com simbòlics, sensibilització i reivindicació de drets.

- Escoltar les persones amb les que i per les que treballem i donar a aquestes el protagonisme, essent l'entitat una mera facilitadora.

La realització d'un projecte “d'empowerment”, és un procés força complex i que sovint genera dificultats. És força difícil que una entitat bastant jerarquitzada pugui resoldre els obstacles que es presentin al llarg del procés. Si internament no sabem assumir processos de gestió horitzontals, ens serà difícil dur a la pràctica aquest tipus d'intervenció.

Per motivar un procés d'empoderament, serà necessari participar dels valors d'igualtat, llibertat i de justícia social que suposa i predicar amb l'exemple.

L'empoderament aplicat a qualsevol organització significa delegar poder i autoritat per tal que els professionals i voluntaris puguin desenvolupar la seva tasca lliurament.

Aquesta estratègia organitzativa incrementa la participació, implicació i motivació dels treballadors facilitant millors resultats en el nostre projecte i incrementant la capacitat d'improvisació i flexibilitat de la nostra entitat.

Els elements “d'empowerment” interns són:

- Les persones que integren l'entitat reben informació interna sobre la seva situació i els projectes que desenvolupen.

- Les persones que integren l'entitat tenen coneixements i habilitats amb les quals poden contribuir als seus objectius.

- Tenen autoritat per prendre decisions. Podem concloure, doncs, que l'empoderament és una estratègia, tant a nivell intern com extern, que situa la persona i el grup al centre dels projectes i polítiques socials que treballen per la millora de la qualitat de vida des de l'autonomia.

Cuando atrasamos la cosecha, los frutos se pudren, pero cuando atrasamos los problemas, no paran de crecer. P. Cohelo