martes, octubre 24, 2006

RefLexioNs sobre serveis socials, pobres, i recursos...

Acabo d'arribar d'anglès, en la presentació dic que he estudiat, primera relació. Treball Social i Serveis socials és igual a AJUDAR als POBRES. Mentida. No és la primera vegada que sento que hem pregunten: i tu ajudes i fas coses per als pobres?
M'agradaria transmetre una sensació, empírica en el meu cas.
Crec que la gent que accedeix als serveis socials no està en clar risc d'exclusió social, sinó que per diferents motius s'ha trobat desarrelada d'aquesta societat.
Les persones que hem nascut en una situació de "desventatge", tenim moltes més eines per tirar endavant que una persona hipotecada, que ha tingut cotxe, amb estudis, i amb responsabilitat “social” anteriorment .

Tots podem acabant anant als Seveis Socials, no vinculem només a aquells que hi van a aquells que mai han tingut res. Perquè això estigmatitza i no ajuda a avançar a la persona que escull anar-hi perquè per ella sola no pot sortir-se'n.

Moltes vegades, m'heu preguntat, i tu d'on treus aquestes beques? O com vas poder marxar a l'estiu sense pagar? O com és que vas a anglès gratis?

Quan comença el curs escolar, faig ruta per les cases del barri que m'ho demanen per ajudar a omplir les beques del Min. Educación, recordo quan em quedava al vespre a casa de la Tere així la Nuri podia anar a gimnàs, o com el compartiment de menjar es feia evident quan sabíen que l'altre prsona no tenia diners, aquí podriem demostar com les xarxes informals fan molt més que les ONGS i els serveis socials.

Reconec que quan les coses trontollen des de que vas néixer, s'estimulen una sèrie de recursos per facilitar-te la vida, però el més important que te'ls estimules tu mateixa.
He trobat una acedèmia d'anglès que si no tenen prou alumnes et regalen el curs,
Vaig marxar a Bèlgica pagant 50€, 10 dies tot inclòs,
Vaig aconseguir material de neteja fent-me amiga de les dones de neteja d'un Districte de l’ajuntament de BCN,... (ja ho sabeu! ;) )

Amb això vull dir, que realment, les persones tenim capacitat de compartir, i de tirar endavant. Recordem que també hi ha bones persones al món. Malgrat el bombardeig massiu de conflictes i violència que ens envolta. De vegades oblidem que pel canvi, cal anar de dins cap a enfora, i començar per nosaltres mateixos.


De mentres, organitzacions s’inflen la boca amb estadístiques de persones que han aconseguit papers o un sostre on pasar la nit, o l’entrada al mercat laboral,... mitjançant l’estada en la seva associació, en contra partida, critiquen polítiques restrictives que porta l’Estat les quals no favoreixen la integració d’aquestes persones, malgrat que, sovint són les mateixes entitats les que fan criteris de selecció segons l’origen, la classe social i la documentació.

En cap cas opino que aquestes organitzacions no fan una tasca si més no necessaria, però també hem de mirar més enllà i poder realitzar una crítica constructiva per demostrar així que la major relació d’ajuda es dóna entre la mateixa població.



2 comentarios:

mireia dijo...

Preciosa portera.

No he entrat per escriure res filosòfic, només per dir-te que ets una ricura, un amorcito, una galeta italiana..

Bon dia i gràcies per trucar per veure com estava!

Ja em trobo molt millor.... seran els mimos dels què tinc a prop i em cuiden.

Petonets*

Lluís dijo...

A vegades penso que massa sovint oblidem el que ens dius avui. Fem bandera de grans idees, de fites maximalistes, havent-hi la possibilitat de tornar-nos arrogants.

Hi ha qui utilitza aquesta frase per un altre tipus d'objectius, però per a mi el "no perdem el nord sense oblidar-nos del sud" significa molt més que el que per a altres és. Tenim uns objectius pels quals caminem endavant per assolir-los o aproximar-nos, però no podem avançar sense dur en el mateix viatge el que ens ha fet arribar fins aquí.

És molt senzill dir-ho, però és tot un repte assolir-ho.