miércoles, octubre 25, 2006

RefLexioNs sobre el fenòmen migratori

Trencar tòpics només serveix per la gent que no els té, de vegades, mostrar dades estadístiques no acaba de convèncer (mireu-vos Dades que trenquen topics, a l’apartat de l’enllaços), però expressar opinions des de la proximitat, de vegades, té molt més sentit.

Davant d’opinions i pensaments racistes i amb prejdicis, perquè són això, són PORS, i no només odi (xenobobia), quin paper podem jugar la gent que els escoltem, que els sentim, percibim o que compartim converses? Ens hem de callar la boca? O hem de començar per aquí abans de demanar responsabilitats a l’Estat? O als plans per la integració, o de ciutadania...?
Deixo clar que em refereixo a pensaments (i no a accions racistes), i que em referixo a gent que ens trobem a la família, al barri, a l’autobus, no gent associada per la causa.

Per començar, cal deixar parlar a les persones que es queixen i que tenen coses a expressar respecte les persones nouvingudes.
Cal que les escoltem per diversos motius: un la d’obtenir més informació per contrarestar-la, i després perquè aquestes actituds són de gent que necessita dir que no perceb coses i que la irritabilitat i la por al canvi i a la diferència fa que tinguin discursos xenòfobs. Obrir un “perquè ho dius això?” o “Tu que faries en el seu cas?” és una frontera que cal traspassar quan ho escoltem.
Em nego a afirmar, de bones a primeres, que titllem a la persona de racista, doncs tancarem discurs i ens enfrontarem sense arribar en lloc.

En discursos com aquest hi ha una responsabilitat mal dirigida cap a les persones nouvingudes: quan s’acusa als paquistanesos de trencar el petit comerç, als infants de treure les beques de menjador..., i a tots a “treure llocs de feina” i “viure millor que nosaltres”.
De qui és culpa que tinguin més beques de menjador, de la família que arriba o de les polítiques socials que no s’han adaptat als canvis i per indicadors (purament econòmics, espero) els hi toquen a ells?
Qui és més responsable, el sistema o les persones?

Hem de prendre consciència també que si en una societat existeixen situacions complicades i males actuacions per part dels governants, que afecten a la població que ja hi vivien, amb l’arribada de nous fluxos tots aquells aspectes s’incrementaran i seran molt més difícils de recórrer.

La immigració genera un enriquiment de la població d’acollida, paral·lelament a la gestió del país per afrontar la situació.

Cada dia més em plantejo que la responsabilitat també està en qui ens informa i com ho fa, mitjans de comunicació i el propi Estat fa poc per desmentir aquestes tonteries.
Fa uns dies, per exemple, el Telenotícies informava de tres assessinats, en blocs informatius diferents, doncs només va fer emfasi en la nacionalitat en el cas d’un que era marroquí, per què no va dir dels altres dos que eren catalans? I casos com aquests, milers...



Què hem de fer al respecte? Adaptar-nos a la nova realitat i exigir polítiques generals pensades per a tota la ciutadania social, no per a la nova realitat, sinó pel conjunt de ciutadans i ciutadanes, lluitant per una execució de polítiques públiques i socials pensant en un futur, no de tapaforats, com estem fent ara.

13 comentarios:

Olé dijo...

M'he sentit completament identificat amb el qeu expliques, la gran feina l'hem de fer en convèncer la gent que ens trobem en el dia a dia i viuen realment els problemes que porta la immigració. Que el teu veinat canvii de nacionalitat en un 50% en tan sols 5 o 6 anys no es fàcil de digerir per ningú, tingui la ideologia que tingui i em penso que molts dels que ens parlen als mitjans de comunicació ho fan des de la distància qeu els hi dona viure en un barri que no pateix de forma an aguda aquest fenòmen, mica en mica potser aonseguirem acollir-los millor socialment i espero que també sistemàticament però això ja són paraules majors, el sistema fa aigües per tants llocs...

jo dijo...

hola estherilla!

estic molt d'acord en gran part del que dius!

Tot i això, crec que la critica als mitjans de comunicacio perque diuen la nacionalitat dels que cometen delicte s'hauria de replantejar: en el fons, estan donant una informació més i no crec que aixo s'hagi de titllar de racista. Tal com diem també l'edat de lassassi (per seguir el teu exemple), el lloc on residia, etc., tambe cal donar la nacionalitat. Per altra banda, jo sobreentenc que si no diuen la nacionalitat és que es daqui. Per mi, doncs, no hi ha equivoc. El problema es que la gent si que el vegi, lequivoc, i generalitzi, cosa que no mestranyaria estant on estem...

Pero crec que els mitjans de comunicacio, en aquest cas concret, no tenen cap culpa!

(joan defensant el gremi com pot, malgrat que ara es dedicara completament a la historia!!) :D

un petonas wapissima!!

jo

Adri dijo...

Jo que també sóc del gremi del Joan, estic d'acord amb l'Esther que l'èmfasi en la nacionalitat dels delinqüents al telenotícies no és gens neutral. Diré més, em sembla moralment indefensable. Crec que el perill més gran és l'aparent normalitat amb que es diu. Sempre ens plantegem el que amaguen els mitjans, però de vegades és molt més trampós el que diuen, sense que sigui rellevant a nivell informatiu. Aquesta mena de petits detalls són els que acaben creant una particular cosmovisió dels fenomens socials, amb aquella "normalitat" que sembla justificar-ho tot, que construeix la gran fal.làcia del "sentit comú" (on tan sovint es recolzen les dretes) i que genera percepcions desviades de la qualitat de les persones.

Dit això, crec que el que dius respecte de la immigració, Esther, és molt encertat. Jo fins i tot buscaria el problema encara en un estat més primitiu: el propi concepte del "nosaltres" encarat al "ells". La pròpia noció d'alteritat - per cert, base epistemològica elemental del nacionalisme i de certes corrents d'antropologia cultural- genera aquest mecanisme de defensa, o de por, com deia l'Esther. Compte, la immigració no només existeix per la presència d'estats i les seves respectives delimitacions, sinó també per una visió restrictiva de les identitats culturals. Per mi, la immigració no és un problema per ell mateix, sinó per les reaccions que provoca en el "nosaltres".

mireia dijo...

Què vols que et digui jo que no t'hagi dit ja?!

Ja saps que opino que les polítiques han de ser pròximes, explicades i escrites amb el llenguatge del carrer, per la gent del carrer.

I precisament al carrer és on els agents actius en política (entenent política, com a molt més que està afiliat a un partit) fem la nostra tasca més important.

A l'esplai, al bar, a la universitat, amb els amics i amigues, al sindicat, a l'associació estudiantil, als casals de joves...

Sé que estàs d'acord amb què al final... són les propostes concretes, coneixent la globalitat de les problemàtiques socials, les que compten.

Vull trobar-me a molts espais amb tu... per riure, viure i també per seguir fent política, per construir un món millor. ;)

Petonets princessa!

jo dijo...

Hola de nou!!

que tal adri? a! que tal bloggeros?

continuare generant polemica...

Si, tal com diu l'adri, "Sempre ens plantegem el que amaguen els mitjans", quin problema hi ha que amaguin coses? Si som tan llestos que ja hi arribem, aleshores ens hauria de ser igual que ens "manipulessin", perque llavors ja sabriem que ens estan manipulant, i no ens deixariem manipular perque ser manipulat fa lleig, no?

Vull dir: els mitjans son tan llestos com per manipularnos? o els ciutadans som tan tontos com per deixarnos manipular??

Si les dues respostes son "si", proposo un comite ecumenic per resoldre si realment la Humanitat ha de continuar existint o, si pel be de les demes especies animals qe hi viuen, millor es que desapareixem tots duna vegada!!

Si tots ho sabem, si tots sabem que els mitjans amaguen i fan i desfan al seu gust, per que ens importa tant que es digui la nacionalitat dun "delinquent" vingut de fora i no la del "delinquent" daqui??

Per cert, un any fa ja de la revolta a les "banlieues" franceses! esther, magradaria saber que nopines al respecte!!!

jo, per la meva part, us dire que be se que la delinquencia i els actes vandalics son propis tant dels daqui de tota la vida com dels dalla, aixi que per mi no patiu...

el que si es cert es que crec
que de vegades tenim la pell massa fina per segons quins aspectes. Si san de mesurar tant les paraules, desisteixo dexercir mai aquesta professio. Haurien de fer un telenoticies silencios, no? amb imatges nomes? :D Per cert, adri, seria un nou format audiovisual rotllo input, no??

que hi dieu?

jo

Esther dijo...

En relació al que deia el Joan:
"Vull dir: els mitjans son tan llestos com per manipularnos? o els ciutadans som tan tontos com per deixarnos manipular??"

Doncs si, crea si vols el Comitè, però malauradament opino que les dues respostes són afirmatives. Els mitjans de comunicació són un element socialitzador, per tant, transmeten informació que s'ha d'anar molt en compte del què és diu i com es diu, perquè hi ha MOLTS CIUTADANS I CIUTADANES, la majoria, que no tenen aquesta capacitat per jutjar i separar objectivitat de subjectivitat periodística.
No me vale aceptarlo como lo que hay... y punto. ;)
Pot ser que tots sabem que els mitjans de comunicació manipulen, però no tots en som conscients, i missatges com els que feia referència a la nacionalitat quan en els altres casos no s'ha fet, és una clara opció de diferència i d'introducció de valors o idees que es poden relacionar, immigració-violència-inseguretat, per exemple.
És això al que em referia en l'article.
No fa falta que siguin muts o nomès amb imatges, doncs també poden caure en aquests tòpics, cal acurar la informació i pensar què podem transmetre darrera d'aquesta. No creus?

adri dijo...

Joan, coneixes tan bé com jo els mecanismes per connotar les informacions i per generar pseudoarguments mitjançant la combinació d'imatge i text. I has estudiat durant quatre anys, com jo, que és possible fer-ho sense que la gent se n'adoni.

Per la manera com parles, tinc la sensació que en realitat creus que tractar de manera difertent un immigrant en un telenotícies no és una cosa tan greu ni tan important com per queixar-se, que no cal ser "tan tiquis-miquis amb això", i que hi ha temes que requereixen més atenció.

Però fins i tot en el cas que tothom fos un expert en semiòtica audiovisual (cosa que m'estranyaria tant com que Fraga proclamés la Tercera República) em semblaria igualment fastigós -FASTIGÓS- que els mitjans actuessin d'aquesta manera i la gent callés.

jo dijo...

Hola!

si, es veritat, he estudiat durant quatre anys que els mitjans tenen una gran capacitat de manipulacio. Pero, afortunadament, TOTS ho sabem.

Tots ho sabem. Tots sabem allo de que "els mitjans manipulen tant com volen". Sense anar mes lluny, laltre dia vaig parlar amb una veina grandeta ja i parlant de la tele em va dir "pero bueno ja se sap, cadascu diu el que li interessa..." Jo crec que tots sabem que el discurs de TV3 es duna manera i el dAntena 3 es una altra, sense desprestigiar un o altre, eh?! I qui mira Antena 3 es per algo i qui mira TV3 es per algo, tambe.

La diferència, doncs, entre els que es deixen manipular i els que no, crec que es gairebe sempre que el manipulat "te la voluntat de deixarse manipular perque magrada tal discurs, perque jam va be estar dacord amb el que diu el presentador tal", etc. I, es clar, si es una "voluntat", llavors no es manipulacio, si entenem aquesta ultima com un proces inconscient que pateix lespectador.

Sabeu prou be que jo soc sempre molt pessimista davant la condicio humana, i que crec que la condicio humana mes burra nomes es troba en aquest pais estrany.

Pero, a la vegada que crec que tenim la pell massa fina per aquest tema, tambe crec que largument "ai pobrets estem tots manipulats" no ens porta enlloc, ates que JA HO SABEM, que ens intenten manipular a cada moment.

Per que no mirem cap al que de debo fa mal a la nostra societat, en comptes de als mitjans de comunicacio? Per que fa tanta por mirar a lambit privat, si, si, a la FAMILIA, als pares que fumen davant dels fills i despres sestranyen que els fills shagin tornat fumadors (amb el consequent augment dels problemes en la salut publica), als pares que es peguen fins a la mort i despres sestranyen (el que queda viu i perdoneume per ser tan agressiu) de que el fill hagi sortit violador, etc. Per que no mirem al pare que condueix a 200 kms per hora i despres ens estranyem que el seu fill agafi el cotxe borratxo perdut assassinant families senceres a la carretera per culpa de la seva temeritat? I us asseguru que aquest pare no condueix a 200 kms per hora perque ha vist "corrupcion en miami" a tele5 (aprofitu per recordarvos la campanya continua que fan els mitjans en pro de la seguretat vial, o quants cops hem sentit per la tele al presentador: "vigilen en las carreteras").

Pero, es clar, els mitjans de comunicacio son tan facils de veure (tan sols has de sortir al carrer, o encendre la tele), com son tan evidents, doncs au! tots els problemes els tenim per culpa dels mitjans.

M'estic allargant pero es que crec que es evident que hi ha daltres camps on lactuacio es prioritaria. Es lexemple de sempre: ningu, despres de veure Superman, es va tirar pel terrat a veure si volava. Ningu, per veure manifestacions fascistes el 12 doctubre a la tele sa tornat fascista, ni ningu per veure estelades el dia 11 de setembre per la tele sa tornat independentista. De debo creieu que hi ha gent racista perque un periodista diu la nacionalitat dun delinquent?

No sera mes aviat que els racistes es formen per que la seva educacio familiar es penosa? o per que entre tots carreguem de massa responsabilitat a lescola per a que aquesta sigui efectiva en el missatge? o per que entre tots estem construint una societat dexclusio (la mes forta, la que generen els diners, of course).

Per que ens queixem tant de que no arribem a final de mes i despres resulta que lfnac i el corte ingles son plens de gent desesperada comprant?

Perdo pel rollas. No se, crec que la reflexio sobre els mitjans es massa facil i, de vegades, no parem atencio al que realment fa mal a la societat.

jo

jo dijo...

ah! i crec que els que es deixen manipular pels mitjans es mes aviat per altres temes, ja que no crec que a cap mitja li interessi especialment crear xenofobia o exclusio. (cosa que, si fos certa, que crec que no ho es, tambe em generaria fastic!).

Pero per que a ningu li fa fastic el verdader camp on la gent es deixa manipular clarament: es a dir, en la politica? Sera que ja lhem integrat i que a tots ja ens va be tenir un canal tal de dretes i un canal tal desquerres amb el que veurens reflectits?

Doncs ara digueume: davant la importancia que en poc temps tindra el vot immigrant, a quin mitja li interessaria manipular en contra daquests immigrants??

I, en canvi, i lligo amb el post anterior, per que a ningu li fa fastic que gent que no fuma mori per culpa dels que si fumen, o per que a ningu li molesta ni posa el crit al cel a lhora de pagar per una trista entrada de cinema 6.50 eurus?

Potser soc jo el que te la pell massa fina??

:D

jo

Adri dijo...

Joan, una cadena d'evidències no és un argument. Repassem:
És evident que hi ha molts problemes socials, i que l'efecte dels mitjans és només un d'ells. Per suposat que no m'agrada que la gent mati, o que els nens es droguin, o que els fumadors passius tinguin enfermetats per culpa del tabac, però no per això deixaran d'importar-me els petits problemes quotidians. Una cosa no treu l'altra.
També és evident que molta gent critica els mitjans. I també és evident que molt poca gent és conscient dels mecanismes que els mitjans fan servir per condicionar la seva conducta. No tothom sap que una determinada angulació de càmera genera un determinat efecte emotiu, o que un muntatge de plans successius pot crear una impressió de causa-efecte. És evident que no tothom sap això. Fes-te una volta pel teu barri de Badalona i pregunta-li a la gent què és l'efecte Kulechov. És evident que no tothom té prou capacitat d'abstracció com per tenir una visió clara i objectiva del complex mecanisme de la informació i comunicació a la societat actual.
Una altra evidència que has dit és que ningú es farà racista perquè al telenotícies diguin la nacionalitat d'un delinqüent. Obvi. Però aquesta mena de coses, a la llarga, acaben generant una determinada impressió dels immigrants, un estereotip. Si ho repetim cada dia, arribarà un punt que la gent (o algunes persones) començarà a associar, més o menys inconscientment, immigració amb delinqüència. I això és un prejudici.
No m'importa si el Carles Francino vol fotre o no els immigrants, o si rep indicacions del govern, o de les empreses associades al govern, o si realment ho fa sense cap intenció. El que m'importa és que estan creant un prejudici, i no m'agrada.

Esther dijo...

Quan anem a sopar per parlar-ho? O fer uns cafés, i acabin en cerveses? :P A les 21.30 a la xurreria de pl. Sants el dia... En parlem! M'agrada que discutim així les coses també.
M'ha agradat molt aquesta conversa i tots els comentaris que s'hi han anat posant, fliparieu si sabèssiu totes la diferència de vot de les persones que heu anat escribint en aquest tema. Amb respecte i coherència, que bé! :) jejeje. D'aquí poquet més! El Dani ens explicarà una enquesta que va fer a la seva fàbrica, espero que hi participeu tant o més!!! jajajaaja! Apa, fins aviat soletes!

Anónimo dijo...

quan vulgueu fem el sopar!!

jo

Estherilla dijo...

Demà dissabte 03/11, sopar 21.30 a la xurreria! Per si no rebeu la cadena d sms... :P Un petó guapos!