PRIMER ARTICLE... Ara que vénen eleccions, pensant amb la Nuri.

Vaig néixer en una "mono família" obrera, o netejadora, que em va ensenyar valors i maneres de fer amb els veïns i amb la ciutadania que es definien d’esquerres, lluitar per tirar endavant, caminar amb als altres, vinguèssin d’on vinguèssin, defensar els drets humans i les llibertats, ... i no parar d'avançar per fer d’aquest món un món per a tots i totes, un món lliure i, solidari.

El que més em sorprèn és com, venint d’on vinc, hi hagi molta més gent de pensament de dreta que d’esquerra, alguna cosa ha passat, alguna cosa no hem fet bé, o, per altra banda, la manipulació de la dreta ha estat bestial.
Em costa d’entendre que conegui més gent de dretes, que no ha tingut res que gent d’esquerres que ho ha tingut tot (per mi tenir-ho tot, és tenir un sostre, menjar i amor). Si sou gent que no heu tingut res, o que hem compartit molts “sacrificis” per tirar endavant, perquè negueu llibertats i drets a la resta? Els vostres discursos em fan fàstic, són divisoris, i no cohesionants, són egoistes i malèfics.

PERÒ...Ara que vénen eleccions, m’oloro que l’absentisme serà la nota clau del procés, l’altre dia la Nuri em preguntava si sabia que hi havia eleccions i qui es presentava, la Nuri, com moltíssimes alltres ciutadanes, lluita per tirar endavant la seva vida, frega escales i fa feines extres per guanyar-se un sou “digne”, mil euros.

Si ella no sap quan són les eleccions, tampoc ho sabran molts altres ciutadans. La política no interessa quan tenim altres prioritats (com són menjar i sobreviure). I quan no ens snetim definits ni recolzats per ningú.

Pensareu que potser és incoherent però em permeto el luxe d’excusar-la, com excuso molta gent que no hi anirà, perquè entenc que no ho facin i no hi confiïn.
Tants anys esperant canvis Pujoleros, que cansa, tants anys esperant beques, ajuts, i acompanyament, que fan que es desmotivin i no hi creguin. No demanem vots, hi ha moltes més coses darrera d'aquest fet "puntual", sense vot, no hi ha democràcia, però la democràcia, no és el dret a vot.

Cal deixar d’exigir deures a la ciutadania quan no té uns drets
garantits.

Crec que per la Nuri, fer política (encara que ella no ho entengui així) és parlar amb la gent, pujar la compra a les veïnes quan l’ascensor no funciona, compartir la roba que no fem servir, acompanyar al que acaba d’arribar a buscar un permís de residència i anar a fer un cafè, passar les tardes del cap de setmana amb amigues del psiquiàtric (les loqueres com ella li diu amb tot l’amor del món), acompanyar a la sra. Isabel al cementiri amb el bus per ajudar-li a netejar el nínxol del marit, portar a la cría, quan era petita al Cotolengo, per passar tardes a l’orfenat jugant tots junts i juntes, en resum, per ella el més important és fer la seva política; repartir amor entre classes i no caure amb estereotips ni discursos politics genials, sinó lluitar des de la base, amb (i no per a) la ciutadania. I no anar o deixar d'anar a tirar una butlleta, ella enten el canvi des d'aquesta òptica. Això és fer militància.

Per acabar expressaré que sempre he cregut que els bons presidents i
presidentes estan a la fabrica o netejant escales, aquestes persones són les que fan que avancem i realment coneixen la realitat social.

Per a tots i totes vosaltres,
bones eleccions! O bons canvis!