Començo aquest espai amb ganes de tirar endavant una il·lusió que feia temps que la tenia, vull que sigui un espai de reflexió i d’embrionament d’idees.
Vaig néixer al barri de Sants, l’any 1983, fruit d’un trobament passatger, i filla d’una mare lluitadora però d’un pare covard que encara no conec.
Això m’ha transmès moltes coses, la majoria han estat fets amb resultats positius, he crescut ràpid però amb les coses clares, sabent el que no vull i lluitant per allò que crec.
Em van ensenyar a l’escola, l’institut i la universitat pública, però vaig aprendre i créixer a casa, a l’escala i al cau. En aquests tres llocs va ser on considero que vaig madurar i em vaig fer més gran.
Vaig estudiar Treball Social (TS), però m’he adonat que el TS no es fa o no es “practica” havent fet una carrera, ha de ser una cosa que portis a dins, i afortunadament, així ho sento. Ja ho sabeu.
Espero que amb aquest blog puguem compartir molts més moments dels que compartim junts i juntes, malgrat que també espero que després ens els puguem explicar cara a cara, sinó, no em servirà de res, això de les TIC està molt bé, però sense un complement d’humanitat i tendresa, acabarem fent d’aquest món, un espai molt més fred del que és. Així que qualsevol cosa que discutim desprès, en un banc, una plaça o un bar, n’estaré encantadíssima. Els que em coneixeu ja sabeu com sóc, on he estat i on estic.
Espero que el disfruteu, una abraçada...
Esther.
9 comentarios:
hola corazón:
Ya he estado en tu blog. Muy bonito. No termino de entender todo pues mi conocimiento del catalán ya sabes que es escaso, pero... menos es nada. Quizás sean unas lecciones buenas para incrementar algo mi entendimiento hacia él.
A ver si lo puedes llevar adelante. Ya sabes que un blog lleva mucho tiempo.
Me gusta la foto bucólica que has puesto. Con el agua de fondo.
T'estimo molt.
Gateta, quina il·lusió retremenda veure que t'has obert un blog!
Et visitaré! Et visitaré cada dia a veure si ens has deixat alguna reflexió interessant...
Ets molt tendreta. Si al món hi hagués més persones amb aquesta barreja de dolçor i lluita com tu... tot seria més bonic.
Petonets i meus, meus!
Hola preciosa!!!!
que orgullosa estic de tu després d'haver llegit aquesta introducció a un blog que de ben segur ens encantarà i sorprendrà i cada dia...
Encara no em puc creure que aquella nena petita i riallera que sembla que encara tingui davant s'hagi convertit en una dona amb un pensament tant madur i tant centrat; val a dir però, que de ben petita ja veiem tots que apuntaves ben alt i que els teus ciments eren dels bons.
Cosineta, ets la més millor en tots els sentits; com et diu la Mireia, quin món tindríem si hi hagués més gent com tu!
No canviis mai, t'estimo molt tot i que ens veiem poc.
Petonets!!!
Nena! Felicitats. M'encanta la teva empenta. Estic contant els dies perquè sigui el dia 10 (un dia, com tu, per veure'ns a casa la ninaini).
Ets gran, molt gran i per això de gran vull ser com tu.
Per cert, avui he vist "Yo soy la Juani" i... estic segura que t'encantarà, he, he, espero que publiquis aviat la teva crònica en aquest bloc.
Un petó, tresor, des d'un despatxet que ja no brilla tant perquè hi falta el passejar de la nostra princesa de sants...
Continues aquí, caminant per sobre de les fronteres, com de costum. La mirada fixa en la quietud del detall que deixa intuir un camí esperançador. De mica en mica, passes fermes. Mai recular, mai. La marea puja i la marea baixa, la ment freda i el cor calent. Que la inmensitat del mar a l'esquena no ens faci perdre l'equilibri. Una altra passa. Ni tan sols m'atreveixo a abraçar-te, però sé que pots veure més enllà dels meus ulls, i amb això en tinc prou per ser feliç.
Benvinguda guapa!
Si hagués qualificar d'alguna manera aquest blog i el comentari que m'has deixat al meu, crec que el definiria com el del "destape".
El "destape" d'una força i un compromís que encara no coneixia en tu. No perquè no hi fos, sinó, probablement, perquè les coses bones es van descobrint a poc a poc.
Accepto el compromís, al costat de cada polèmica al blog (de consens ja n'estem tots i totes tipes;), haurem de buscar unes cerveses davant les quals humanitzar el debat.
Ens veiem aviat.
MIAAUUU!!
Bon dia preciosa!!
A veure si entre tots fem unes bones reflexions veïnals que en la il.lusió, el compromís i el debat hi ha el futur.
Un petonàs i endavant amb el projecte!!!
Eulàlia
M'afegeixo a la benvinguda. Trobo molt genuina la teva carta de presentació, plena de caràcter.
Ja ens anirem trobant, entre converses sense fum i amb fum.
Lluís
M'afegeixo a les felicitacions! Ets la millor! El dia 10, que tremoli Sants noies!
un petó
AgNeSilLa
Publicar un comentario