lunes, octubre 30, 2006

PeTitA RefLexiÓ... On són els bancs?

Dijous passat, tenia ganes de xerrar amb un amic, quedem a Canaletes, i proposo anar a algun parc o una plaça per parlar, en tot cas podríem comprar la beguda a un super i seure a un banc, com feia a Sants. Allò normal... pensava jo.

Creuem la Plaça Universitat i és impossible trobar una plaça, les illes interiors tanquen a una hora de la nit, els jardins de la UB, també, però el pitjor de tot, no hi ha ni un banc en aquesta part del barri on poder seure, xerrar, i estar tranquils. Encara me’n faig creus.

Com és possible que en un barri de la ciutat de Barcelona que presumeix d’estatus, pel seu alt cost en les vivendes serà, sigui tan nefast i pobre pel que fa a l’estructura urbanística de places i bancs?
On ens hem de reunir per poder xerrar amb els amics? Amb els veïns? On podem baixar i llegir aquell llibre que ens acaben de regalar?...

Adequar i dissenyat espais de trobada al carrer afavoreix i triplica les relacions socials, no entenc com en aquesta zona no se'n troben, i que t’hagis de resignar a consumir en un bar o seure en un portal.

Sembla que no es pensi en la importància de l’ús de l’espai públic per a les persones, per al joc dels infants, per a les mirades dels vells, i les converses de les mares que s’acaben de conèixer,...

L’espai públic és el lloc per a la vida en comú. Per a la trobada, per el ressorgiment d’idees, però de vegades, i no es té en compte... O no interessa?

Tan debò els meus fills puguin jugar al carrer, tan debò, disfrutin d’ell, visquin experiències, coneguin altres nens i nenes, com vaig fer jo quan era petita i adolescent, tan debò ho facin mentre jo pugui estar asseguda contemplant-los.

O Sants era un altre planeta, o l’Eixample és el futur d’aquests…

No hay comentarios: