Coherència o globalització?

Torno de Bèlgica, on he dormit en un alberg per a estudiants europeus, de gratis, gràcies a l’amabilitat d’una polaca.
L’aeroport amb mil controls, desprès, un té amb llet per despertar-me. Me’l dóna un noi pakistaní que treballa a Brussel·les, vaig al wc i em trobo a una noia sud-americana que em somriu mentre aparta la seva escombra per deixar-me passar.
Miro al voltant, recordo el viatge pel metro a Brussel·les, sempre he pensat que el metro reflexa la vida d’una ciutat, veig com a les primeres parades de les afores s’omple d’immigrants, que van baixant fins a arribar al centre, on pugen senyors de traje cap als edificis europeus. Penso. Cert, el metro és un mirall més del que ens envolta.
I torno a pensar, cada cop em costa ser més coherent, i cada cop em plantejo coses noves, com es diu “Cuando supe las respuestas me cambiaron las preguntas”. Abans criticava la globalització, ara m’ho qüestiono. Si no fos per la globalització, tota aquesta gent no hagués arribat aquí, també una és conseqüència de l’altre…
Però no puc criticar un sistema del qual estic alimentant sense ser-ne massa conscient, si marxo de viatge amb low cost serà gràcies a aquest capitalisme devorador i competidor, si tinc la sort de poder conèixer altres persones i de mantenir el contacte és per aquest sistema de noves tecnologies que creix a mesura que empreses privades es lucren i, potser, aquesta riquesa cultural que ens acompanya serà culpa també d'aquest sistema. Bo? Dolent? Si. És dolent, sóc conscient que en sóc còmplice, molt còmplice; perdoneu. I d'aquests que tan ho critiquen... hi ha algun coherent?
Una reflexió més, feia temps que no escrivia, el dia a dia em fa oblidar-me de les coses realment importants, com és escoltar-me. Però últimament com més m’escolto més m’adono que la coherència, allò que tan i tan valoro, comença a ser una utopia…