tag:blogger.com,1999:blog-196547302024-03-13T10:47:57.156+00:00RefLexioNs veïnaLsReflexions veïnals... o d'una veïna.
Va nèixer l'any 2006, quan tenia 23 anys, com a espai d'opinió per expressar allò que pensava i sentia però que encara no escoltava. Dèia...
Jove, i de barri.
Una noia que ha crescut dins d'una porteria d'una escala, sense massa discurs polític però amb raons de pes de queixa i de reflexió, sempre des de l'òptica de dins, no us espereu grans reflexions molt construïdes, sinó reflexions de nena de barri, que poc a poc, ha anat creixent...Unknownnoreply@blogger.comBlogger120125tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-52723408545194446262010-05-07T11:52:00.000+01:002010-05-07T11:52:10.769+01:00Fent camí... pel SÀHARA OCCIDENTALFa un dia que he tornat del Sàhara Occidental, un dels destins i lluites que tenia pendent conèixer des de feia temps...<br />Encara no tinc paraules per descriure el que he vist i sentit, però menys mal que la música existeix per reflexar-ho...<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/8UWd-K3XPiY&hl=es_ES&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/8UWd-K3XPiY&hl=es_ES&fs=1" width="425" height="344" allowScriptAccess="never" allowFullScreen="true" wmode="transparent" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-62983934756193102402010-03-23T09:27:00.006+00:002010-03-23T11:16:08.653+00:00Com de grans, volem ser petits...<div align="justify">16 de març, i ha fet 47 anys. </div><div align="justify"><br />I ella, aquella que no sap escriure el català, però el parla millor que jo, aquella que va aprendre a sumar i escriure fa 10 anys, s’ha autoregalat, un ordinador portàtil.<br />Mala opció, vem pensar molts... com vols aprendre a fer-lo servir si mai has fet cap curs? Si no els sabies ni engegar fa menys d’un mes?<br />La sorpresa va ser aquest diumenge, quan davant de tots, ens va ensenyar l’hotel on aniria de vacances amb el “gogel” (o google), o quan ens va començar escriure emails amb el “jaú” (o yahoo).<br />Com podia ser si per tu és una odissea posar un DVD a la TV? Són les noves tecnologies tan motivants? I autodidactes? </div><div align="justify"><br />Quin aprenentatge, sobre tots per nosaltres, Nuri.<br />I per molts anys... (segurament algun dia llegiràs això, properament.)<br /><br />.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-866432087813374132009-07-29T10:05:00.002+01:002009-07-29T10:06:21.120+01:00NeXt StOp: GuiNeA eCuaToRiAL<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcCzJ_SSx_I07n7uQ196SwrYLnN4eAK6iD4_fbVIORQ24R_Xub_C0QJuLYROcTdmRrt0Qf9thJLRk2Si4zND3mot64c0e4875gpmqlBwT45pbZaz7lr4X9j3XHdqs8s3H41LBvDg/s1600-h/untitled.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5363805818244068098" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 350px; CURSOR: hand; HEIGHT: 278px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcCzJ_SSx_I07n7uQ196SwrYLnN4eAK6iD4_fbVIORQ24R_Xub_C0QJuLYROcTdmRrt0Qf9thJLRk2Si4zND3mot64c0e4875gpmqlBwT45pbZaz7lr4X9j3XHdqs8s3H41LBvDg/s400/untitled.bmp" border="0" /></a> <div><strong>Bon estiu a tothom!!!</strong></div><br /><div></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-57957823765575334492009-06-01T17:57:00.001+01:002009-06-01T18:06:36.971+01:00Coherència o globalització?Torno de Bèlgica, on he dormit en un alberg per a estudiants europeus, de gratis, gràcies a l’amabilitat d’una polaca.<br />L’aeroport amb mil controls, desprès, un té amb llet per despertar-me. Me’l dóna un noi pakistaní que treballa a Brussel·les, vaig al wc i em trobo a una noia sud-americana que em somriu mentre aparta la seva escombra per deixar-me passar.<br />Miro al voltant, recordo el viatge pel metro a Brussel·les, sempre he pensat que el metro reflexa la vida d’una ciutat, veig com a les primeres parades de les afores s’omple d’immigrants, que van baixant fins a arribar al centre, on pugen senyors de <em>traje</em> cap als edificis europeus. Penso. Cert, el metro és un mirall més del que ens envolta.<br />I torno a pensar, cada cop em costa ser més coherent, i cada cop em plantejo coses noves, com es diu “Cuando supe las respuestas me cambiaron las preguntas”. Abans criticava la globalització, ara m’ho qüestiono. Si no fos per la globalització, tota aquesta gent no hagués arribat aquí, també una és conseqüència de l’altre…<br />Però no puc criticar un sistema del qual estic alimentant sense ser-ne massa conscient, si marxo de viatge amb low cost serà gràcies a aquest capitalisme devorador i competidor, si tinc la sort de poder conèixer altres persones i de mantenir el contacte és per aquest sistema de noves tecnologies que creix a mesura que empreses privades es lucren i, potser, aquesta riquesa cultural que ens acompanya serà culpa també d'aquest sistema. Bo? Dolent? Si. És dolent, sóc conscient que en sóc còmplice, molt còmplice; perdoneu. I d'aquests que tan ho critiquen... hi ha algun coherent?<br />Una reflexió més, feia temps que no escrivia, el dia a dia em fa oblidar-me de les coses realment importants, com és escoltar-me. Però últimament com més m’escolto més m’adono que la coherència, allò que tan i tan valoro, comença a ser una utopia…Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-28614062795201831232009-05-04T11:46:00.002+01:002009-05-04T17:25:31.697+01:00<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_eGY2I71qJz2OfgEA4LkuAgzpECUoNIuxWxb8B6VWmkZWhsKgxX-a7EH8xqd0MrIWHKKHYuQzg63zqVl550xpGYhclMwCfHKpjvlnUE_3EPOnh4K_tFvkT4xVjolb1meQw-1y3A/s1600-h/poster_mail.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332005498683377602" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 272px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_eGY2I71qJz2OfgEA4LkuAgzpECUoNIuxWxb8B6VWmkZWhsKgxX-a7EH8xqd0MrIWHKKHYuQzg63zqVl550xpGYhclMwCfHKpjvlnUE_3EPOnh4K_tFvkT4xVjolb1meQw-1y3A/s400/poster_mail.jpg" border="0" /></a>El setembre de 2008 un grup de joves de Catalunya del’associació Nexes vam fer una estada formativa a BRASIL. És el moment culminant d’un projecte, Zumbí II, que es proposa d’intercanviar experiències amb un grup de joves del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra de Brasil (MST) vinguts de diferents punts del país. Tots teníem una cosa en comú, treballar en la dinamització cultural, i aquesta estada ens va donar l’oportunitat d’enriquir-nos amb altres visions, altres formes de fer, de treballar i entendre la vida.<br /><br />D'aquí surt el Documental i l'exposició de fotos, títulats; TERRA DO BRASIL " VIVÈNCIES I DESCOBERTES AMB L'MST...<br /><br />Us hi esperem!<br /><br />7 de MAIG A LES 19.30H<br />ESPAI JOVE DE GRÀCIA<br />CARRER GRAN DE GRÀCIA 190-192 (COSTAT METRO FONTANA L3)</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-69044657442923276152009-03-30T12:40:00.003+01:002009-03-30T12:44:34.213+01:00<div align="center"><span style="font-family:verdana;font-size:180%;color:#ffffff;"><strong>NOSALTRES PARIM</strong></span></div><div align="center"><span style="font-family:verdana;font-size:180%;color:#ffffff;"><strong>NOSALTRES DECIDIM</strong></span></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-26232294953074567472009-01-16T11:51:00.002+00:002009-01-16T11:59:54.481+00:00Mares, dones, i treballadoresX2.A principis d’any, milers de persones van sortir al carrer “a favor de la família”, i vaig sentir que se’m faltava el respecte. LES FAMÍLIES MONOPARENTALS SOM UNA FAMÍLIA. I, hi ha algú amb el poder de decidir que no ho som? Per què és necessita l’únió d’un home i una dona per ser-ho?<br /><br />Els i les que hem porteu llegint-me sabeu que penso fermament que, les coses que no es nombren és com si no existissin (només cal pensar en el poder de la TV per decidir que existeix i que no), així que aquí va una nova reflexió veïnal...<br /><br />Sembla que el sistema patriarcal hagi acceptat una mare soltera com una situació “normalitzada”, amb capacitats i habilitats per tirar endavant sense cap tipus de suport, però amb la contradicció de no acceptar al 100% que és un nucli familiar. Però el que em sorprèn és que no s’hagi plantejat quasi be mai és la RESPONSABILITAT PATERNA de l’home que abandona, se’n desentén o no participa en les seves tasques com a pare.<br /><br />Són les mares solteres prou valentes i amb prou forçes com per denunciar aquesta situació? La societat ajuda als homes a oblidar-se’n i a les mares fomentant “les seves responsabilitats naturals”?<br /><br />Em pregunto com es possible que socialment s’accepti aquest abandó. S’ha de trencar aquest silenci còmplice i masclista que accepta o es conforma amb aquesta situació.<br /><br />És l’abando una forma de maltractament? Es tracta de negligència, i per tant d’omisió de la cobertura d’unes necessitats d’una dona i d’un/a fill/a?<br />Pensem en les responsabilitats paternes en la mateixa mesura que les maternes?<br /><br />Aquí llenço les preguntes, sense esperar respostes, si hi ha algú que si quedi pensant més d’un minut, ja estarà l’objectiu assolit. I si ho llegeix un pare “maltractador”, les meves expectatives s’hauran multiplicat per mil.<br /><br />Gràcies, i recordeu, les coses que no es diuen són com no existissin...Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-86416850232673010172008-11-06T17:38:00.005+00:002008-11-07T18:12:10.043+00:00El joc dels disbarats...I ell, li va preguntar...<br />- Mare, com era el món quan tu erets jove?<br />- Doncs arrel d'una crisi econòmica on es van lucrar els bancs i es van empobrir les persones, es van decidir dues coses: privantitzar l'escola pública (A Itàlia) i nacionalitzar els bancs (Portugal)...<br />- Això és jugar a fer diners, oi mama?<br />- Sí, i a tapar-se els ulls davant les situacions reals.<br />- Demà podrem menjar?Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-18440764370452306832008-10-03T09:18:00.004+01:002008-10-03T09:26:34.853+01:00Zumbí II, va de ZumBaos...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkAQk7JBXBWXYreozLoYpA8VYEk2dbSGIfB8so4hbwN7qxLxI08kP23DoTyc6JjtnvwD8fBsuT2Z5F_SiPF3IYbvSjeBvfbbc5E2jPWru-tUjJ4U2WLSYInjhIbwZzZCptERuVfg/s1600-h/BraSiL+2008+041.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkAQk7JBXBWXYreozLoYpA8VYEk2dbSGIfB8so4hbwN7qxLxI08kP23DoTyc6JjtnvwD8fBsuT2Z5F_SiPF3IYbvSjeBvfbbc5E2jPWru-tUjJ4U2WLSYInjhIbwZzZCptERuVfg/s320/BraSiL+2008+041.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252841011344439186" border="0" /></a>Ja som aquí!<br />Una experiència que quedarà sempre, un intercanvi amb joves brasilers, una formació potent i molts, molts moments per recordar, i somriure amb complicitat.<br />El projecte Zumbí II s'ha acabat, però a Barcelona queda molta feina a fer.<br />Estic molt contenta, i amb ganes de digerir tot el que he vist, tot i així, ha valgut la pena.<br />Ara, a la realitat, buscant feina i començant nova vida...<br />gràcies Zumbaos! Abrazo colectivoooooo!Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-39612710701814077262008-09-25T14:16:00.003+01:002008-09-25T14:34:51.307+01:00Desde Brasil... per fi!!!Hola a tots i totes,<br />Us escric breus linies perqué són moltes les aventures i experiencies que han passat i poques les paraules per descriure-les.<br />Us escric desde l'aula d'informatica d'un centre de formacio per a joves del MST, on per obrir una pàgina t'has d'esperar uns 10 minuts...<br /><br />El viatge està anant súper bé, amb molts contrastos pero amb unes emocions molt intenses, envoltades de...<br />Platges enormes i paradisiaques,<br />coneixement de les faveles de nit, i de dia,<br />impactes socials molt forts,<br />convivéncies amb persones amb moltes ganes de lluitar<br />aprenetatges sobre altres maneres de construir,<br />vivencies en llacs i paisatges de somnis,<br />dies de viatge en autobusos i cotxes a 200 per hora,<br />plors i somriures amb el grup, la meva famĩlia aquí<br />intercanvi amb joves del Brasil,...<br />coneixement de mi mateixa,<br />conflictes etics de responsabilitat, i sobretot,<br />valoració del que tinc, material, i per sobre de tot, HUMÀ.<br />No puc penjar ni enviar fotos perquè logisticament és impossible, pero tinc ganes de compartir amb vosaltres parts que sento i mostrar-vos-les. Algunes són molt impactants, pero us asseguro que el que mes m'ha impactat es veure la FORÇA I LA LLUITA DEL MOVIMENT SENSE TERRA I DE LES SEVES PERSONES.<br /><br />Una abraçada a totes i tots, estic molt contenta de viure una experiencia mes, i mil aprenentages nous.<br /><br />Fins aviat vecinos!Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-38348396965297846452008-09-06T10:38:00.004+01:002008-09-06T11:40:41.326+01:00Cap al Brasil!<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyFVovlM7ARNbLySb2JaQWt4r4bo7iFGloLOz0tc_BNywvKg4fRauUUpP2gBbgBGfmRql90SOe_EkAUEl5EtG4nxvu7PMUHpgkuq6slI18io9VnNOeKj-oTrBdNXIXFdKh24pCkQ/s1600-h/images.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5242843650183509234" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyFVovlM7ARNbLySb2JaQWt4r4bo7iFGloLOz0tc_BNywvKg4fRauUUpP2gBbgBGfmRql90SOe_EkAUEl5EtG4nxvu7PMUHpgkuq6slI18io9VnNOeKj-oTrBdNXIXFdKh24pCkQ/s400/images.jpg" border="0" /></a>L'11 de Setembre començarà de nou una aventura, la primera creuant l'oceà. Estaré per les faveles de Sao Pablo, Río de Janeiro, a assentaments rurals a Campos, a Riberao Preto,... amb persones del MST, el <a href="http://www.mst.org.br/mst/home.php">Moviment Sense Terra</a>.<br />Espero disfrutar moltíssim i poder enviar-vos totes les experiències ben aviat perquè m'acompanyeu, de nou, i com ho heu fet molts cops, en aquest viatge.<br />Gràcies i bon setembre,<br />Mil petons veïns!!!</div>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-14557315694826838312008-07-31T21:54:00.000+01:002008-07-31T21:56:19.750+01:00Propera parada, Mercat Nou.Últimament surto de la porteria amb ulls de nena, tot ve de les converses que sento a la Rambla de Brasil de les àvies parlant de com canvien els barris en poc temps.<br />En aquells temps que, per creuar el carrer Brasil havies de donar tota la volta per Carretera de Sants, i que ens distrèiem tirant babes als cotxes que passaven per la ronda,<br />O de quan fèiem recollida de garrafes per llençar-nos al drac del Parc de l’Espanya Industrial<br />De les tardes a Can Mantega amb les noves joguines, i els primers petons jugant a aquell programa de TV3, Amor a primera vista,<br />De les guerres d’aigua i d’escuma i de les nits d’orquestra al carrer Valladolid<br />D’aquelles excursions al locutori de l’Estació de Sants perquè no teníem telèfon a la porteria<br />De les cavalcades de reis màgiques<br />Del primer cigarro al carrer badal, amagats dels veïns<br />O de les tardes al Pans de carretera amb els raiers del cau…<br /><br />No podia faltar un post dedicat al barri, aquell que tan bé em fa sentir i que tants records em genera; perquè sento que hi ha coses i persones que marxen per sempre, però que malgrat això sempre queden pensaments que em fan sentir afortunada.<br />Aquest va per Sants, i evidentment, Sants no seria res sense la ciutadania que omple els carrers i les places.<br />Aquest va per tots vosaltres que, tard o d’hora, heu creat aquells carrers,... i el nostre barri.Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-82518439087545686782008-06-15T19:58:00.004+01:002008-06-16T07:21:08.813+01:00BCN- MaRRoC- BCN- BrAsiLHola a tots i totes,<br />Després d'un mes per terres catalanes, sembla que ja estigui totalment integrada, contenta i amb moltes ganes de construir felicitat.<br />Malgrat això, sou poquets els que sabeu que la setmana vinent marxo a RoMa amb els del barri, el juliol marxo al Marroc i al setembre marxo al Brasil amb el Moviment Sense Terra, així que tornaré a utilitzar el bloc per escriure notícies meves, sempre que logisticament pugui o les paraules em deixin expressar tot allò que pugui sentir...<br />M'encanta tornar i sentir el caliu dels que heu estat, esteu i estic descobrint, gràcies.<br />Ens llegim aviat, una abraçada enorme veïns i veïnes!Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-28047159050616008992008-06-02T16:25:00.005+01:002008-06-16T11:34:49.656+01:00eL JaRdiN De LaS HieRBaSEn el jardín de Ana vivían muchas hierbas.<br />Algunas fuertes, otras inmaduras, débiles, grandes, arrugadas, pequeñas...<br />Si lo mirabas con distancia todas parecían iguales, pero si alguien se acercaba se daba cuenta que no todas eran iguales. A Ana, le encantaba observarlo y quedarse quieta con los ojos perdidos ante su jardín… le sorprendía, sobretodo ver como podía percibir dos grandes grupos de hierba:<br />En uno, habían pares de hierba que parecían estar abrazadas constantemente, -que bonitas!-, había pensado, habían creado tal complicidad que se habían acostumbrado a crecer juntas, y una sin la otra no podrían vivir. Eso es amor, pensó…<br />El otro grupo, eran pares de hierba que crecían una al lado de otra, sin pisarse pero creciendo mucho más despacio que las otras, sin ahogarse pero con la complicidad de mirarse cada día sin la ayuda de la otra.<br /><br />Hacía días que no llovía y Ana pensó que iría a su jardín a contemplar de nuevo esos grupos de hierba que un día había observado...<br />Cuál fue su sorpresa al darse cuenta de la realidad! Observó atentamente y no se lo creía, el primer grupo de hierbajos había muerto, pero como podía ser?! Si parecían tan juntos que pensaba que nunca se morirían! Pero el otro seguía, algunas hierbas habían muerto pero por suerte; la libertad y el crecimiento solitario les habían hecho crecer fuertemente y sin apoyo de ninguna hierba seca. Ya que quizás les hubieran sacado toda el agua que podían necesitar...<br /><br /><div align="right">EstheR.</div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-67819161533297632632008-05-12T12:06:00.002+01:002008-05-12T12:12:39.688+01:00Post de poSt viatge...<div align="center"><strong>"Le persone non fanno i viaggi,</strong></div><div align="center"><strong>sono i viaggi che fanno le persone"</strong></div><br />Sóc de nou a Barcelona, dies de retrobament, trobades amb amics, dinars amb família, festa, braves amb cervesa i moltes històries per posar-nos al dia.<br />Fins aviat veïns!!Unknownnoreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-50216873054572565342008-05-03T09:22:00.004+01:002008-12-13T08:17:48.487+00:00DeSde CROAZia!!!!!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE0tjnVkBvIHTKOs3tevdMLmbHCiy0mrut5I26wdJfdAX9L6Jr6V-F6GKvcdmOuDkB8UZzHzTBpVy1FU46A1KIL6gccyBoCW7yFQPJZlEPXoEDf5BW2UgkwYV86IS6huhN2dpaCA/s1600-h/images.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5196064415035991682" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE0tjnVkBvIHTKOs3tevdMLmbHCiy0mrut5I26wdJfdAX9L6Jr6V-F6GKvcdmOuDkB8UZzHzTBpVy1FU46A1KIL6gccyBoCW7yFQPJZlEPXoEDf5BW2UgkwYV86IS6huhN2dpaCA/s200/images.jpg" border="0" /></a>Hola a totes i tots!!!!<br />Com a viatge final dimecres passat vam arribar a Croacia!!! despres de passar per Slovenia, veure com tres policies se'n duien a tres espanyoles de l'autocar, disfrutar del paisage com una nena petita, parlar amb la "tieta Anna", una dona croata que ens va donar de menjar en tot el viatge, i ens intentava convencer de que ens cassesim amb el seu fill Willy... per fi vam arribar!<br />Croacia es un pais precios, rodejat de platjes paradisiaques, gent maquissima, autocars i carreteres dels anys 60, i moltes, moltes aventures estranyes.... Avui anem a un parc natural d'unes illes, ja veureu les fotos!!!<br />Penjo algunes a <a href="http://www.metroflog.com/EstherItalia">http://www.metroflog.com/EstherItalia</a><br /><br />Molts petons,<br />Fins la setmana vinent barcelonins!!!!Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-54341822241936380062008-04-13T14:33:00.009+01:002008-12-13T08:17:48.494+00:00ItaLiaN ReCorDs...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie46pcdckFQ_D0nUr38Kbd7q0Aa-CVIomlJu-HTLLmi8GFwMbDhUaez737kWjH2hYeb5lzLOXU_V0F0IV9qnO01LvP8Z1v2tWI52jAFx5TWk9v7-brkGbcXesXOvIbcbcM4CxEtg/s1600-h/mon.jpg"></a>sentir el valor de l'amistat quan només<br />fa tres mesos que ens coneixem<br />menjar més pizzes que en tota la meva vida<br />somriure còmplicement quan un italià et diu coses boniques<br />viatjar sense pensar en el passat ni el futur<br />veure com aprens un altre llengua<br />dormir en una estació de Bologna passant un fred impressionant<br />ballar sense parar i pensar que potser he begut massa<br />explicar de què treballo amb un spritz de més<br />discutir en italià per defensar drets fonamentals de les persones<br />anar a mitings polítics italians i aprendre moltíssim<br />disfrutar d'una "bella" pel·lícula al cine de Pàdova<br />rebre visites i saber que s'ho han passat de conya<br />tornar de festa amb bicicleta xiulant "Verano Azul"<br />aprendre a cuinar pasta italiana envoltada d'ex-presos<br />visitar Roma i Florència amb un "sempre a punt"<br />compartir estones inolvidables amb gent que sempre estarà dins meu<br />llegir mails i sms inesperats però amb un gran contingut emocional<br />rebre cartes, com en els vells temps, d'amics de debò<br />aprendre a gestionar millor els sentiments quan estás lluny dels teus<br />retrobar-me amb amics que vaig fer a Anglaterra a Suïssa<br />trepitjar tanta neu pensant que el fred i la humitat compensaven amb el paisatge<br />enyorar amb simpatia aquells que et truquen preguntant un "i tu, com estàs?"<br />mirar els estels tornant de festa i enamorar-me d'ells com una infant<br />espavilar-me en un país estranger, i el millor de tot, solucionar-ho<br />Adonar-me que ho puc fer, que la por ja no m'atura i que potser<br />si que podré realitzar tots aquells somnis que em proposi,<br />si realment els desitjo,...<br />Saber que estic en un dels moments millor que he viscut mai,<br />perquè m'escolto, per les coses bones i les dolentes,<br />engego la màquina, i faig camí,<br />perquè noto que<br />els riscos també suposen oportunitats...Unknownnoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-82889268055773120832008-03-26T11:14:00.003+00:002008-03-26T18:41:15.637+00:00HaY TanTaS MaNeRaS de VeR...Una petita reflexió desde la feina....<br /><br />El Marcelo comença a treballar per intentar recuperar la seva filla, amb ell vaig al metge una vegada a la setmana a curar-li una infecció de la cama que es va fer fa un any injectant-se cocaïna. El Stephano era un pintor de barri fabulós i ara es recupera d’algunes recaigudes a la casa, fa una setmana que va entrar, el Hassim mai vol dir d’on ve, però les seves mans i la seva cara demostren una vida dura malgrat que ara diu que se sent a la flor de la vida, amb uns 50 anys... El Fabio té tots els seus fills a la presó, el Sandro va estar condemnat per assetjament sexual i per homicidi, el Carlo ha viatjat per tot el món, a conegut i provat de tot, ara fa un mes que ja treballa a una cooperativa social, se li va morir la seva filla amb només 14 anys, el Bruno està sempre callat, però quan ve begut parla i parla, ha tingut problemes judicials per l’alcohol. Amb ells comparteixo cada dia unes hores, xerrem, fem el dinar, anem al metge, etc.<br /><br />Però el que ells no sabem és que per mi, són les seves històries el que els fan grans perquè<br /><br />El Marcelo li està costant tant anar a treballar que cada dia és una lluita, i això és ser valent.<br />L’Stephano és conscient del que li passa i sap demanar ajut, això és ser sincer.<br />El Hassim somriu sempre malgrat les adversitats, això és viure.<br />El Sandro té un cor enorme, malgrat que una malaltia mental li fa allunyar-se, per això un somriure, li val més que mil paraules.<br />El Fabio ha deixat de litigar-se amb el seu passat i sap mirar endavant sense rancor, això és saber caminar.<br />El Carlo té una resposta i una història a explicar davant de qualsevol conversa, això és compartir.<br />I el Bruno, segur que és un dels més intel·ligents, té tant a dins a donar que si algun dia s’obrís i parlés ens sorprendria a tots...Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-19645334256176847802008-03-19T10:01:00.008+00:002008-12-13T08:17:48.680+00:00PeToNs DeSde SuïSsA!!!<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp-nSmmqvqdJiLORzcCXWwEijLobZxZrxPlb_t7z7hCVcyC_N13Q65QyKjS-sDga6Z_A6s-cckwvOi2_DpRccar0G_st1qeQ3GLFZN-YiQ4ShaX4D9sWNRLQflzozTsF8W8eENNQ/s1600-h/IMG_0327.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5182005927444324690" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp-nSmmqvqdJiLORzcCXWwEijLobZxZrxPlb_t7z7hCVcyC_N13Q65QyKjS-sDga6Z_A6s-cckwvOi2_DpRccar0G_st1qeQ3GLFZN-YiQ4ShaX4D9sWNRLQflzozTsF8W8eENNQ/s200/IMG_0327.JPG" border="0" /></a>Ja he tornat de Suïssa, ha anat molt bé. Bé... el temps no ens ha acompanyat, com dèiem amb la Vicky "turisme extrem", pluja, neu i molt vent! Però he desconectat, trepitjat molta montanya, he practicat de nou el meu anglés amb la Simone, i he conegut al Bono, que ens ha tractat com unes princeses a casa seva...</div><br />Hem visitat Gènova, el Llac Léman, Rolle, Nyon, Laussane i el cim de St. Clergue, genial!<br /><br />Penjo fotos a <a href="http://www.metroflog.com/EstherItalia">http://www.metroflog.com/EstherItalia</a>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-38757287560386794642008-03-16T18:11:00.006+00:002008-03-19T10:00:47.173+00:00La ProStitUuCió, deS d’uN aLtRe foNs<blockquote>El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, cas Jany (Assumpte C-289/99), va avalar la prostitució com a activitat econòmica i, per tant, com a TREBALL, sempre i quan sigui sota responsabilitat pròpia, sense subordinació i a canvi d’una remuneració pagada íntegrament i directa</blockquote><div align="justify">Quan se’m proposa escriure un article sobre les treballadores sexuals des de la meva experiència laboral, se’m fa difícil posar ordre a tantes coses que podria explicar. La prostitució és una de les realitats socials més visibles i que, alhora, més desconeixem. L’objectiu d’aquest article no és transmetre un discurs contundent, sinó apropar la situació de les treballadores sexuals a qualsevol persona, sense parlar per elles sinó amb elles, amb la finalitat d’acostar algunes realitats que m’han sorprès.<br /></div><div align="justify">Els mass media, alguns articles de la premsa rosa, documentals morbosos, entrevistes a famoses que s’hi han dedicat i altres informacions que alguna vegada hem vist mostren les realitats més crues i cruels, sovint sense el respecte i la seriositat que mereixen. Situacions com aquestes afavoreixen o inviten inconscientment a l’exclusió i a la creació d’estereotips que afecten des de les seves realitats més properes (família, amics, parelles, veïns) fins al seu treball de cada dia.<br /></div><div align="justify"><strong>La seva precarietat laboral està condicionada molt sovint per la vulnerabilitat social que comporta l’exclusió a què aquestes dones estan sotmeses. Si les situem exclusivament com a víctimes, com fan molts mitjans de comunicació, les condemnem a una posició inactiva, sense dret a decidir, sense respecte ni autonomia.</strong> </div><div align="justify"></div><div align="justify">Caldria anar més enllà i reflexionar sobre la realitat crua, d’esclavitud o de subordinació; l’hem vista o escoltada en més d’una ocasió. Però, què podem trobar en el seu dia a dia? Quines relacions interpersonals existeixen? Hi pensem com a col•lectiu o com a subjectes individuals? Amb històries de vida diferents o similars? Amb dificultats o capacitats? Som tots conscients de l’heterogeneïtat d’aquest grup definit massa vegades com a homogeni? Relacions humanes El que més em sorprenia al principi va ser la relació que tenien entre elles. Hi ha relacions de poder i de subordinació, però també n’existeixen moltíssimes d’ajuda mútua, de cohesió entre nacionalitats i de cura i escolta entre elles. Comparteixen sentiments, es defensen de clients agressius, i algunes fan d’intèrprets quan van al metge o quan necessiten anar a les comissaries a denunciar una situació. També és sorprenent veure com moltes que han sortit d’una màfia o d’alguna xarxa de tràfic il•legal adopten el paper de tutores informals i clandestines d’aquelles que poden estar sota la pressió d’una altra, per donar-los suport, consells des de la seva experiència, etc. I qui millor que una persona que ho ha viscut per transmetre aquesta seguretat?<br /></div><br /><div align="justify">Des de la praxi i les sortides nocturnes de contacte amb elles, he pogut escoltar i acompanyar-ne moltes, de Barcelona i de fora, joves i grans, estudiants i treballant in situ, mares, àvies o tietes, totes amb alguna cosa per explicar, amb alguna cosa contra la qual lluitar. No són elles les que aprenen dels recursos, de mi com a professional; molt al contrari, sóc jo, i hem de ser tots els i les que aprenguem d’elles, o almenys, estar-hi disposats. Molts ciutadans i ciutadanes ens sorprendríem de la quantitat de recursos que coneixen, d’entitats que les poden assessorar o d’ONG que les alimenten; no són inactives i, com passa en altres àmbits, com en el de la immigració, l’ajuda mútua i informal és més potent i subsidiària que el suport formal d’entitats o d’administracions. </div><br /><div align="justify">Les treballadores sexuals no són un col•lectiu homogeni. Cadascuna té una història personal, un perquè, una manera d’entendre la seva feina, una família. Cal tenir-les en compte i acostar-nos-hi; aquesta és la manera de construir conjuntament, i no pas amb ordenances ni projectes imposats, sinó entenent la seva feina com a tal, escoltant-les com a subjectes actius i amb decisió, amb respecte, afecte i senzillesa. Fent-les protagonistes, afavorirem el seu empoderament en qualsevol intervenció i aquesta serà l’única manera en què podran sentir-se decisives en les seves vides. Han de ser subjectes de les intervencions, i no només objectes d’estudi per intervenir-hi a posteriori. Acabo amb una frase que es fa ressò de tot allò que fem al carrer, de les intervencions, de les passejades i dels acompanyaments, i que diu: “Las personas cambian cuando se dan cuenta del potencial que tienen para cambiar las cosas”... No creieu?</div><div align="justify"> </div><div align="justify"></div><div align="right"><span style="font-size:85%;">Article publicat a </span><a href="http://www.avant.cat/pdf/avant964.pdf"><span style="font-size:85%;">http://www.avant.cat/pdf/avant964.pdf</span></a></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-43440231197753970232008-03-06T18:42:00.003+00:002008-12-13T08:17:48.787+00:00SaLuTi a tUtTi dA FiReNze!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_OIy9CcVaov1fcKaHEbTK9-Dam3U-Kyuzy8wYL_UIydfz3Dinv_RKZ5NncmmF-EJp5rlynVHCqHrDPfwUjL_QUcsWFId9HTkIXe0pjvDZFXvaqXS0M2qlOuIigLynmyge10xVzQ/s1600-h/images.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5174701327749785394" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_OIy9CcVaov1fcKaHEbTK9-Dam3U-Kyuzy8wYL_UIydfz3Dinv_RKZ5NncmmF-EJp5rlynVHCqHrDPfwUjL_QUcsWFId9HTkIXe0pjvDZFXvaqXS0M2qlOuIigLynmyge10xVzQ/s200/images.jpg" border="0" /></a> Demà marxo a Florència per passar el cap de setmana, veuré a la Cris i a l'Eli del cau, quines ganes tinc de veure-les i de recordar històries amb els peus a Florència.<br />Bon cap de setmana!<br /><br />Ja penjaré fotos a <a href="http://www.metroflog.com/EstherItalia">http://www.metroflog.com/EstherItalia</a>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-73823658884502498242008-03-04T17:41:00.005+00:002008-12-13T08:17:49.079+00:00<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173945370879602354" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi40n5NlisGr4epBZXnHr4tg5AaO0fYN1xeN-ZewdW3b93EcI6s2rA8dgKI2EBaWxcX37RccoOM6xsIrZR5I00B0nsk4I83Ey9pbbucs8fDZ6xw4buU8h40-Li8b07EaTVn_RfWqA/s400/images.jpg" border="0" />Aquesta nit vaig a veure Persepolis, ja em venia de gust anar-hi a Barcelona però no hi vaig tenir temps, a veure què tal és, i si ho entenc tot!<br /><div><div>Va tot molt bé, preparada per viatjar cap a FLORÈNCIA aquest cap de setmana!</div><div>Mil gràcies pels mails, i sobretot per les cartes, em fan moltíssima il·lusió, Bertran, ets un sol. </div><div>Petons a tots i totes, que sé que llegiu i que us fa mandra escriure. </div></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-23444098809801801462008-02-24T23:06:00.004+00:002008-12-13T08:17:49.367+00:00NoTíCieS NoVeS.... El PRoJeCtE<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRE5ZzwtcUcOztzStLS3yrmVAKyYZyP4UXRySvdod7hoN6gJbJ_Qd3JF2S1dqJECZgpqZj2YPGS4qR9qtBwbvzM_YYdIvDJnTZ3Da1-V3KkfBuFBGMDoyChjhVJa2c2uvrq7wQ3A/s1600-h/images%5B9%5D.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5170689616155073794" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRE5ZzwtcUcOztzStLS3yrmVAKyYZyP4UXRySvdod7hoN6gJbJ_Qd3JF2S1dqJECZgpqZj2YPGS4qR9qtBwbvzM_YYdIvDJnTZ3Da1-V3KkfBuFBGMDoyChjhVJa2c2uvrq7wQ3A/s200/images%5B9%5D.jpg" border="0" /></a>Fa una setmana que vaig acabar el curs d’italià i que ja he començat a treballar, ho faig en una casa d’acollida, és com una Comunitat Terapèutica, però bastant més oberta del que s’enten com a tal a Espanya.<br /><div><div></div><br /><div>M’hi sento molt integrada i còmoda, té una filosofia i uns valors similars als meus, molt a favor de la reducció de danys, i de la llibertat personal, és una organització diferent de les que hi ha per l’estil a Itàlia. </div><div></div><br /><div>El meu italià no és tant com per fer teràpies ni treball social però si que ho és per xerrar, i que m’expliquin les seves històries de vida, que deu n’hi do. El perfil són persones consumidores d’heroïna i cocaïna injectada sumat una desestructuració social forta i deslligada per complert. La meva funció, de moment és estar amb ells a la casa com una més, fent el menjar amb ells, xerrant, acompanyant al metge a alguns, anant a la biblioteca, etc... Últimament m’ha donat per fer manualitats i estic fent moneders amb tetrabricks i m’han proposat de fer algun taller i classes d’espanyol a la casa, això significarà anar per les tardes – ja que alguns treballen i els matins no hi són, però ja m’aniria bé, i a més m’agradaria aprendre molt més amb ells. M’agrada la feina perquè tenen un punt estrella que és la inserció laboral, per ells és el més important, i opino que és clau i importantissim en aquest camp; suposo que n’aprendré moltíssim sobre això.<br /></div><div>Per part d’ells, sembla que comencen a establir bon vincle amb mi, un em deia que tenia un somriure molt còmplice que li feia sentir en confiança, l’altre em deia que li inspirava calma, mentres m’explicaven les seves històries... El segon dia ja em van deixar sola a la casa amb ells, amb les claus i agafant el telèfon, per tant, per part dels treballadors/es sembla també bé.<br /></div><div>L'altre dia acompanyava a un al metge, prop l'estació, i com ell era traficant ens van parar per preguntar si li podriem vendre Crack, un altre em diu que em presenta el seu fill i ve amb un gos,... bé, situacions com aquestes que fan riure una estona també hi són presents!! </div><br /><div></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdEQg8SK2gJzF66w79yW0iVc8dKcA78uT8wd7vae2ypbW20NIiLqrD7bk-UZmKCk22wZ59wP8J31EDvV6YJ75WfI-p0wYsTPupVXOqnc2Y-p1s2LIe7u-p2TgWbw-SiRz0B_T5-Q/s1600-h/RoMA+057.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5170688349139721458" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdEQg8SK2gJzF66w79yW0iVc8dKcA78uT8wd7vae2ypbW20NIiLqrD7bk-UZmKCk22wZ59wP8J31EDvV6YJ75WfI-p0wYsTPupVXOqnc2Y-p1s2LIe7u-p2TgWbw-SiRz0B_T5-Q/s200/RoMA+057.JPG" border="0" /></a> <div>Ja aniré escribint més anècdotes que acabo d’arribar de Roma on he passat el cap de setmana, he estat amb l’Eli, la meva ex-companya de pis de Barcelona, i ara estic morta de son!!! Us deixo amb una foto de les quatre, més ja sabeu, al Facebook o a <a href="http://www.metroflog.com/estheritalia">http://www.metroflog.com/estheritalia</a><br /><br /></div><div>Mil petons a tots, bona entrada de setmana!!!!</div></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-77755679194962537772008-02-22T07:22:00.002+00:002008-12-13T08:17:49.530+00:00PeToNs DeSdE RoMa!!!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-kjet_jUpQPvEtbVZ40kZjy_tLPvRGCAk3S6n7wLU-RyaAwXLJAyyf7bEG9HFB94Ca3nm3mWy_bWBEB14H0OwNWexQ6IJMfITpq6yFCxdsiwalEPxqoJbjFSemrDczaYlLGbg4Q/s1600-h/images.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5169701954065620194" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-kjet_jUpQPvEtbVZ40kZjy_tLPvRGCAk3S6n7wLU-RyaAwXLJAyyf7bEG9HFB94Ca3nm3mWy_bWBEB14H0OwNWexQ6IJMfITpq6yFCxdsiwalEPxqoJbjFSemrDczaYlLGbg4Q/s200/images.jpg" border="0" /></a>Bon dia!<br /><br />Aquest cap de setmana marxo a Roma, la primera vegada que visito aquesta ciutat...<br /><br />Bon cap de setmana!Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19654730.post-86366418555291368072008-02-17T20:39:00.012+00:002008-12-13T08:17:49.821+00:00CoN PeLoS eN La LeNgUA... MaRy.Des de aquí,<br />pienso como debéis estar<br />en la calle del malestar.<br />Pipas, suciedad y borrachos<br />inundan vuestro “despacho”<br /><br />No hecho de menos a nadie<br />pues sé que todos están bien<br />pero si que pienso en vosotras<br />sóis muchas con las que hablé.<br /><br />Policía, mafias y peleas<br />Son vuestra compañía.<br />Más sé que entre vosotras<br />nunca os ofenderán<br />cuidaros, mimaros y protegeros<br />pues parece que nadie actúa como consejero…<br /><br />Elecciones para los altos,<br />sin pensar en los de abajo<br />aunque sean los primeros<br />en Contratar vuestro trabajo.<br /><br />Harta de discursos estúpidos<br />que desenlazan esta sociedad,<br />decirme vosotras,<br />que conocéis toda esta jungla...<br />hasta cuando<br />tendréis que aguantar?<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168054400315907282" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg22594Ixny3smGnbbC1lBQY1iJbC4rccZfITyQy22VPdYnSDCMGRwp4Jc4BzGmcBWUYFwuw7GgFow-w8zjKzCnjw7WeflJqVMOoZJKnHM5Yx7hpmyw6bHFkGx-8aAYRaVkYAaNyg/s320/Mary.jpg" border="0" />Aqui la escribo, aqui la comparto, ahora ya esta en vuestras manos...<br /><a href="http://reflexionsdeporteria.blogspot.com/2007/03/con-pelos-en-la-lengua.html">Nadie es capaz de ponerte en el mogollo</a><br /><a href="http://reflexionsdeporteria.blogspot.com/2007/06/con-pelos-en-la-lengua.html">No como tu que quieres separar</a>Unknownnoreply@blogger.com0