A principis d’any, milers de persones van sortir al carrer “a favor de la família”, i vaig sentir que se’m faltava el respecte. LES FAMÍLIES MONOPARENTALS SOM UNA FAMÍLIA. I, hi ha algú amb el poder de decidir que no ho som? Per què és necessita l’únió d’un home i una dona per ser-ho?
Els i les que hem porteu llegint-me sabeu que penso fermament que, les coses que no es nombren és com si no existissin (només cal pensar en el poder de la TV per decidir que existeix i que no), així que aquí va una nova reflexió veïnal...
Sembla que el sistema patriarcal hagi acceptat una mare soltera com una situació “normalitzada”, amb capacitats i habilitats per tirar endavant sense cap tipus de suport, però amb la contradicció de no acceptar al 100% que és un nucli familiar. Però el que em sorprèn és que no s’hagi plantejat quasi be mai és la RESPONSABILITAT PATERNA de l’home que abandona, se’n desentén o no participa en les seves tasques com a pare.
Són les mares solteres prou valentes i amb prou forçes com per denunciar aquesta situació? La societat ajuda als homes a oblidar-se’n i a les mares fomentant “les seves responsabilitats naturals”?
Em pregunto com es possible que socialment s’accepti aquest abandó. S’ha de trencar aquest silenci còmplice i masclista que accepta o es conforma amb aquesta situació.
És l’abando una forma de maltractament? Es tracta de negligència, i per tant d’omisió de la cobertura d’unes necessitats d’una dona i d’un/a fill/a?
Pensem en les responsabilitats paternes en la mateixa mesura que les maternes?
Aquí llenço les preguntes, sense esperar respostes, si hi ha algú que si quedi pensant més d’un minut, ja estarà l’objectiu assolit. I si ho llegeix un pare “maltractador”, les meves expectatives s’hauran multiplicat per mil.
Gràcies, i recordeu, les coses que no es diuen són com no existissin...
3 comentarios:
f 1 1 ANTROP SOC Unitat social formada per un grup d'individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.
2 Conjunt de fills. Fa cinc anys que són casats i no tenen família.
3 GENEAL Conjunt de persones descendents del membre d'un llinatge que, per una raó determinada, canvià de cognom.
4 impr GENEAL Llinatge.
5 família estricta (o nuclear) Família formada pels cònjuges i els fills.
6 família nombrosa DR ADM SOCIOL Família formada pels pares (o només un de tots dos) i tres o més fills
7 família religiosa Grup de religiosos que constitueixen una comunitat o un orde o congregació.
2 p ext Conjunt de persones que viuen en una mateixa casa.
Jo diria que l'abandonament és una negligència i crec que encara es continua pensant que la mare té més responsabilitat que el pare en materia d'educar al nen/a.
Gràcies per a tornar a escriure, feia dos mesos que ens tenia a l'espera ;)
Jo penso que la unitat familiar pertany i es una invenció de l'esglesia i que com a tal s'ha d'entendre el que ells defineixen, ja que són els que li van donar nom. Això no vol dir que les "families" monoparentals no siguin "families" sino que el terme familia pertany a la unió de Dona i home + fill. Familia es només una paraula que definex com ho es taula, o cadira, ect... Per altra banda qualsevol mostra d'amor, cura, paciencia i caritat. Podrien definir i haurien de definir familia.
Penso en el tema masclista, o anomenat mascilsta que es vulgui o no homes i dones per sort tenim funcions diferents. Això no vol dir que els homes tinguem menys responsabilitats, sinó simplement diferents i que aquestes no s'haurien de barrejar.
I per acabar considero que si que es una negligencia desocuparse de cualsevol esser viu que pugui necessitar la teva ajuda sigui com a pare o com a persona. Malauradament no tothom es capaç de donar igual de la manera que rep. Tot i així penso que tothom mereixem segones opurtunitats. I sobretot no ser negats d'amor.
Per ultim voldria llençar a l'aire una pregunta... Si l'abando d'un pare o mare es considera o considerei negligencia, que en considereu de l'ABORT?
B.
Publicar un comentario