Últimament surto de la porteria amb ulls de nena, tot ve de les converses que sento a la Rambla de Brasil de les àvies parlant de com canvien els barris en poc temps.
En aquells temps que, per creuar el carrer Brasil havies de donar tota la volta per Carretera de Sants, i que ens distrèiem tirant babes als cotxes que passaven per la ronda,
O de quan fèiem recollida de garrafes per llençar-nos al drac del Parc de l’Espanya Industrial
De les tardes a Can Mantega amb les noves joguines, i els primers petons jugant a aquell programa de TV3, Amor a primera vista,
De les guerres d’aigua i d’escuma i de les nits d’orquestra al carrer Valladolid
D’aquelles excursions al locutori de l’Estació de Sants perquè no teníem telèfon a la porteria
De les cavalcades de reis màgiques
Del primer cigarro al carrer badal, amagats dels veïns
O de les tardes al Pans de carretera amb els raiers del cau…
No podia faltar un post dedicat al barri, aquell que tan bé em fa sentir i que tants records em genera; perquè sento que hi ha coses i persones que marxen per sempre, però que malgrat això sempre queden pensaments que em fan sentir afortunada.
Aquest va per Sants, i evidentment, Sants no seria res sense la ciutadania que omple els carrers i les places.
Aquest va per tots vosaltres que, tard o d’hora, heu creat aquells carrers,... i el nostre barri.
3 comentarios:
Jejejeje, que bo lo de les garrafes per anar a tirar-se pel tobogan del drac de l'Espanya Industrial!! Quan erem petits, els meus pares ens portaven des del Prat fins allà a passar les tardes de diumenge.
Jo també vull viure en aquest barri; ...voldras viure-hi amb mi?
Manel
Sants serà el nostre barri... De qui no tant.
I anirem a patinar al parc? Vine, vine! jaja!
La chica Almodóvar.
és que s'hi està molt bé al barri, gata. a veure quan tornes i si véns acompanyada, millor, més riures per fer les canyes de vespre a l'estiu...
tinc ganes terribles de veure't! jo ahir vaig arribar de menorca! i bufff. què bé!
disfruta, sol!
Publicar un comentario