Reflexions veïnals... o d'una veïna.
Va nèixer l'any 2006, quan tenia 23 anys, com a espai d'opinió per expressar allò que pensava i sentia però que encara no escoltava. Dèia...
Jove, i de barri.
Una noia que ha crescut dins d'una porteria d'una escala, sense massa discurs polític però amb raons de pes de queixa i de reflexió, sempre des de l'òptica de dins, no us espereu grans reflexions molt construïdes, sinó reflexions de nena de barri, que poc a poc, ha anat creixent...
miércoles, febrero 14, 2007
PeR tu...
Aquesta setmana et dedico a tu el post, no perque sigui St. Valenti,
ni St. Rin tin tin,
Aquesta setmana celebrem que fa sis mesos que ens vam donar el primer peto...
PD: Malgrat que va ser a les Festes Majors de Gracia, jo sempre em quedare amb les de Sants. :) T.
Oiiiii! Intimitats al descobert! Sí senyor, això és una autèntica escala de veïns! Qui és l'afortunat? :D És broma.
Pot ser que compleixis l'estereotip dels que parlen amb fredor de Sant Valentí però es posen molt romàntics quan és Sant Valentí? ;) Jo sí! Un petó molt gran :*
6 comentarios:
molt bé esther !!
Felicitats Gerard !!
Tendresa absoluta!!
mmmmmmm... els primers petons...
Moltes felicitats preciosos!
Oiiiii! Intimitats al descobert! Sí senyor, això és una autèntica escala de veïns!
Qui és l'afortunat? :D És broma.
Pot ser que compleixis l'estereotip dels que parlen amb fredor de Sant Valentí però es posen molt romàntics quan és Sant Valentí? ;)
Jo sí! Un petó molt gran :*
.... .... ..... m'he quedat sense paraules.
Que macuuuuuuuuuu!!!!
jajaja! Adri... pot ser...!
Res de bromes, es AFORTUNAT!!!! ;)
Molts petons guapo!
Publicar un comentario