viernes, febrero 23, 2007

NoSaLtRes tAmBe SoM uNa FaMiLia!

M'encanta despertar-me contenta, amb ganes de sortir de casa, i mes encara obrir el diari i llegir noticies com aquestes...

La família monoparental rebrà el mateix tracte que la nombrosa

• Acció Social crearà un carnet per a persones soles amb fills que depenen únicament dels seus ingressos
• El document permetrà accedir a prestacions i serveis que fins ara no es reconeixien

RAFA JULVEBARCELONA
Les famílies monoparentals (mare, o pare, amb fills al seu càrrec que depenen en exclusiva dels seus ingressos per tirar endavant) tindran a Catalunya els mateixos avantatges i prestacions que les famílies nombroses (parelles amb més de tres fills).
No és que ser família nombrosa obri actualment a Catalunya les portes a un paradisíac Estat de benestar, però l'equiparació, en què treballa la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania, implica un significatiu canvi de rumb (una ruptura, gairebé) amb la línia de polítiques familiars des- envolupada per la Generalitat durant els 23 anys de governs de Convergència i Unió.
La iniciativa pivotarà al voltant de la creació d'un carnet oficial de família monoparental que es començarà a expedir a principis del 2008, després que la Generalitat aprovi el decret que desenvolupa la llei d'ajudes a les famílies, del 2003.
El document acreditarà, en primer lloc, que, per exemple, mare i fill sense pare formen una família, un fet no sempre acceptat socialment. Alguns departaments de la Generalitat i altres administracions, com Acció Social i Ciutadania, ja reconeixen drets específics als nuclis monoparentals, però altres no.
Per exemple, des del 2004, les famílies d'aquest tipus que tenen menors de 6 anys al seu càrrec reben una ajuda econòmica anual de 700 euros per part de la Generalitat, la mateixa quantitat que les nombroses. On no existeix aquesta equiparació, en canvi, és en l'accés a prestacions i avantatges com a l'hora de matricular els fills en una escola, obtenir beques del menjador, descomptes en el rebut de l'aigua, etcètera.
La raó, segons explica Carme Porta, secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, és que "actualment no està ben definit què és una família monoparental i, per tant, és molt difícil acreditar-se com a tal".
És a dir, que la falta de reglamentació impedeix en alguns casos optar fins i tot a les ajudes en serveis públics, i en altres, la quantitat de documents que s'han de presentar i les pegues que es posen al fer-ho acaben desanimant en l'intent el pare o la mare.
Sincronitzar els rellotges de totes les instàncies públiques representarà, doncs, un primer pas. Però la creació del carnet, en realitat, té previst molt més recorregut. Serà una espècie de falca perquè les famílies monoparentals puguin disposar d'un paraigua oficial perquè les seves reivindicacions no siguin paper mullat i es puguin unir amb més força a les peticions que feien les nombroses.
I com ho fan encara, recorda Porta, "per això el decret anirà acompanyat d'altres mesures perquè tant unes famílies com les altres puguin tenir cada vegada un millor nivell de vida".
DISCUSSIÓ AL PARLAMENT S'ha de mirar enrere en el temps per calcular la magnitud de la proposta d'Acció Social i Ciutadania. A mitjans de l'any 2005, durant la redacció del nou Estatut, va tenir lloc al Parlament un significatiu debat sobre la definició de família. Els socis del tripartit pretenien, i van aconseguir, que en el controvertit títol de Drets i Deures es fes menció expressa al fet que els poders públics han de vetllar jurídicament, econòmicament i socialment per "les diferents modalitats de família". CiU i PP es van oposar a aquesta redacció. De família només n'hi ha una, va protestar ferventment l'oposició.
L'article 40.2 avala que tan família és la tradicional com l'homosexual o la monoparental.¿Tan important és el carnet de família monoparental? Les estadístiques oficials suggereixen que sí. És un fenomen creixent (el 2001 ja representaven el 10,7% del total de famílies i en 10 anys han crescut més d'un 40%), però a més ho és amb una singularitat: una gran part dels membres d'aquest col.lectiu formen part al seu torn dels sectors amb més risc d'empobriment.
La representant d'Acció Social reconeix que el decret encara s'està redactant, i per tant queden per aclarir molts aspectes. ¿Tindrà els mateixos avantatges una família monoparental amb dos fills que una amb un?, ¿i les monoparentals nombroses?, ¿com s'evitarà la picaresca? Són incògnites per aclarir, però el pas ja està fet: l'any que ve hi haurà carnet.
Per la Federació Catalana de Famílies Monoparentals, l'acreditació era "indispensable", però el que és bàsic és que els seus efectes es notin "d'una manera transversal" des d'ara mateix.
"Actualment, per accedir a una beca del menjador escolar, la mare ha de guanyar menys de 251 euros; la seguretat social no ens reconeix com a nucli familiar, la justícia tracta amb desídia l'assumpte..." S'ha de solucionar el problema, afirma la presidenta de l'organització, Sònia Bardají.
Per fi...
NoSaLtRes tAmBe SoM uNa FaMiLia!

11 comentarios:

Anónimo dijo...

El que més m'agrada és que hi ha un RECONEIXEMENT de la situació social d'aquestes persones.
Potser l'ideal seria donar un tipus d'ajudes específiques per les famílies monoparentals, enlloc d'agrupar-les amb les nombroses... Com ho veieu?

Anónimo dijo...

hola a tots/es,

del text que ens passa l'Esther m'agradaria posar l'èmfasi en aquests punts:

-El creixement de la "familia" monoparental en l'actualitat

-Què passa amb la "familia" monoparental amb més d'1 criatura

-La reacció totalment contraria de partits politics conservadors cap al tema de la "familia monoparental"

Be, empro les cometes per parlar de "familia monoparental" perque de tot aixo se'm planteja un dubte, que pot semblar irrellevant en un principi pero que, si analitzem mes a fons, pot tenir la seva importancia(be, segur que el dubte no es nou pero bueno, jo no hi entenc gaire daquest tema): si "familia" sempre s'ha emprat amb un significat concret (= grup format per un pare, una mare i, normalment, una criatura minim), no creieu que seria el moment de començar a canviar la manera d'anomenar la realitat monoparental?

"Familia" te un sentit tradicional que segurament poc s'adiu amb aquesta "situacio monoparental". Quin sentit te seguir emprant la mateixa nomenclatura per a referir-se a una realitat diferent?

No estic dient que una mare amb un nen no pugui constituir una "familia" o englobarse dins del que podem dir-ne "familia", pero crec que una correcta, acurada i rigorosa definicio de què significa "familia monoparental", basada en un bon estudi del tema i tal, ens permetria englobar aquesta situacio en quelcom més clar i, per tant, definir millor la situacio daquestes persones i els ajuts que haurien de rebre i tota la pesca. Aixo lliga molt amb la pregunta de l'adri. Per que es donen els mateixos ajuts a una familia monoparental que a una de "nombrosa", si son realitats diferents?

vosaltres que coneixeu mes el tema, podrieu aportar-hi mes llum?

jo

Anónimo dijo...

em ve al cap una possible resposta: potser, malgrat tots els avenços del nostre estat del benestar, potser encara no estem preparats (el conjunt de la societat) per acceptar que hi pot haver quelcom mes enlla de la familia...

I si es aixi, quan creieu que estarem preparats?

segur que son preguntes que molts de vosaltres us heu fet mes que jo, avessats com esteu a tractar els temes socials...

jo

Anónimo dijo...

Joan, diverses coses:
a) "Família" és molt més que un grup de persones amb una relació de parentesc. Hi intervenen llaços emocionals, de convivència, manutenció, socials, etc.
b) No hi ha un sol tipus de família. Hi ha tipus de família que no segueixen l'esquema occidental de família nuclear, i des de la perspectiva occidental se'ls considera famílies. Per exemple, les famílies tipus clan.
c) Crec que parteixes d'un concepte personal de família i intentes generalitzar-ho, a més d'excloure definicions més àmplies.
d) Que un concepte s'hagi fet servir tradicionalment d'una determinada manera, no vol dir que hagi estat utilitzat de la forma més correcta possible. La tradició no justifica res per sí mateixa, no és un argument.

Jo crec que el que cal no és reformular les paraules sinó que algunes persones reformulin les seves mentalitats.

Anónimo dijo...

La llengüa és quelcom viu. Crec que potser fins fa cinquanta anys potser el terme família podia definir molt bé la clàssica acepció de família, però ara ja hi ha realitats molt diversses i potser el concepte tant a nivell lingüístic com legal s'ha d'actualitzar.

Jo estic molt content amb aquesta passa endavant car són varis els cassos que conec i són com famílies "normals". (Posso les cometes per a que quedi clar que no m'agrada les categories normal i allò que no és normal, cón termes molt arbitraris...)

EstheR dijo...

Quin debat mes interessant, entenc el que el Joan vol dir pero em costa de concebre la idea.
Ja que per mi el terme familia no nomes l'entenc com a lligam "genetic".

Personalment "No es mare la que pareix, sino la que cuida", el mateix amb la terminologia pare, tiet, germa,...

Una relacio sanguinia no implica una de familiar. Ni una de familiar implica una de sanguinia.

Em rebenta que hi hagi gent que ho dubti. I em rebenta mes encara discursos esterils sobre si ho som o no d'alguns partits politics, que s'enten per familia?
Nomes les "figures humanes" que s'hi representen?

Per mi es molt mes important els llaços que estan representats. Pero reconenc que son dues concepcions socialment i etimologicament relacionades.

Anónimo dijo...

ei gent!

aixo mateix javi. Com la llengua es canviant, tambe sa dajustar correctament a la realitat, que tambe canvia. Pero continuament veiem que hi ha mots que no han canviat el significat, que shan quedat "enrere", podriem dir. "familia", i en la nostra cultura occidental, sempre ha tingut el significat de "conjunt de gent unida per sang i tal i formada per pares -pare i mare- i fills/es", significat que es mante vigent, ens agradi o no: la gent te gairebe de forma inconscient al cap la idea que familia es aixo o que familia NOMES es aixo, quan segurament aixo no es veritat.

D'aquesta manera, assistim a l'extranya paradoxa de que hi ha "families" que no sadiuen amb el significat tradicional del terme (que, repetim-ho, es el significat majoritari, vulguem o no). Per aixo dic que potser una de les maneres de salvar aquestes diferencies seria canviar la nomenclatura, ja que veig molt dificil que canviant el significat del mot "familia" n'hi hagi prou (dubto que algu que te el significat tradicional de familia al cap sigui capaç de pensar en la "familia" en daltres termes). Un canvi de nomenclatura no es res banal, malgrat que a priori ho pugui semblar: ajuda a reconeixer les realitats i a identificar-les com a tals.

Aixo no implica que la nova manera danomenar aquesta realitat signifiqui reduir-ne els drets. Ni molt menys!! Ans al contrari, ha de servir per a dotarla dun sentit que permeti clarificar-ne la seva posicio (economica, social,etc.) i per tant, que permeti dotarla dels drets i deures que es mereix.

adri, al meu post anterior no he afirmat que estigui dacord amb el sentit tradicional de familia. Precisament, he posat en dubte la seva legitimitat, tot descrit el que, ens agradi o no, majoritariament s'enten com a "familia" en la nostra societat. Per altra banda, en cap moment jo he generalitzat el significat de familia. Que el terme esta generalitzat amb el significat tradicional és més que una evidencia. La realitat es la que es ens agradi o no ens agradi. I, pel que fa al que dius de la tradicio, crec que es un punt, com a minim, discutible, pero continuem amb el debat de la familia, si us sembla, que es molt interessant!

una abraçada gent!

jo

Anónimo dijo...

Joan, jo tampoc he afirmat que tu estiguis d'acord amb el sentit tradicional de família. Simplement he dit que parteixes d'ell i el generalitzes.

Que aquest sigui o no el concepte majoritari, ni ho puc comprobar ni em sembla massa rellevant. Crec que mantenir aquest sentit suposadament tradicional de la paraula fa que molta gent continui pensant que una dona que manté en solitari al seu fill no és una família, tenint en compte que "família" té unes connotacions emotives que van més enllà de la pura genètica.
Segons aquesta lògica tradicionalista (conservadora, diria jo), no caldria parlar de família quan els pares fossin solters, o homosexuals o divorciats, perquè als anys 30 molta gent pensava que la "família" era un home i una dona casats per l'església amb alguna criatura.

Anónimo dijo...

Però és que de fet el concepte de família si que va canviant. És qüestió de temps. Als anys trenta família volia dir més: avis, oncles, pares, fills a la mateixa casa... Després pares més fills i ara és qüestió de temps que canvii. Però estic d'acord amb en Joan que això és molt important.

Anónimo dijo...

adri, parteixo del significat mes usual i generalitzat (repeteixo, ens agradi o no) del terme familia en la societat actual. A mi no em calen enquestes per saber que una gran majoria de la gent daquest pais no concep la familia duna altra manera que no sigui amb el sentit diguem-ne tradicional (pare i mare, fills i tal).

No dic que la cosa, per sort, no estigui canviant. pero si es questio de temps, nens, podeu esperar asseguts...

Mentrestant, crec que no estaria malament plantejar alternatives esclarificadores i utils, com les que jo humilment proposo...

jo

Anónimo dijo...

Que un pensament sigui majoritari no vol dir que s'hagi de preservar només pel fet que sigui majoritari. El terme "Família monoparental" és prou clar. Si algú no sap el que vol dir, que ho pregunti. I si algú es nega a entendre-ho, que anomeni "família" a allò que vulgui. Però crec que la postura dels polítics hauria de ser la de reconèixer com més tipus de famílies millor.