lunes, diciembre 18, 2006

RefLexioNs sobre el laicisme...

Hi ha gent del barri, de fora de Catalunya,... amb la que comparteixo converses sobre l’ajuda mútua, la solidaritat i la cohesió social i es sorprén que defensi el laicisme.

Estic farta que la gent només relacioni aquests valors, amb l’esglèsia catòlica, es pot ser no creient però tenir valors com els que predica l’Evangeli? Doncs sí. Destapo una caixa de trons, segurament.

Si vaig marxar a Basida un estiu per passar-me’l amb malalts del VIH, presos i toxicomans, no va ser per lloar a Déu, va ser perquè crec que accions com aquestes són necessaries, per a tothom, a mi em va obrir un món exterior i interior que desconeixia, una espiritualitat que desprenia. I va ser un pas per adonar-me que cal començar per un mateix per transmetre allò que creus.

Si escolto, si ajudo, si participo, amb i no per a tots i totes, no és per quedar-me al cel, és perquè crec que ha de ser així, just amb els valors que crec, amb l'objectiu de crear una societat més justa i solidària, i això s’ha de començar per un mateix, no demanant als altres que ho facin.

Alguns practicants i creients de l’esglèsia catòlica es sorprenien que no creiès en res extern, que creies en mi. I que estigues en contra de l’evangelització subliminal a infants i joves, de pobles i societats, perquè el laicisisme va per aquí, a creure i donar la llibertat en cadascú a creure en el que vulgui, assegurar-nos que no s’obliga, que no s’imposa... creure en la llibertat personal, i donar el ventall perquè escullin, respectant amb allò que es queden.

Un dia vaig pensar que tot seria més fàcil si deia que venia d’una ordre religiosa, ningú em faria tantes preguntes, com perquè ho fas? Qui es qui t’ho diu?

Però no, cal començar per nosaltres, per la base, per demostrar a la ciutadania que l’absencia de religió, no significa pèrdua de valors, i que no creure en Déu, no significa no creure en el progrés, en el canvi, en la solidaritat i en la cohesió mútua.

El laicisime va molt més enllà, però preferixo anar a poc a poc, creure-m'ho, fer coses al meu entorn, i després, poder dir un discurs. Primer ho faré en el meu entorn més proper després, ho transmetré.

Perque som poquets els que ho creiem, però més els que ho desconeixen - com la fruitera, la veïna, o el nen de l'Opus-, per què mai s'ho han preguntat, o sempre els hi han donat per descomptat.

Perquè ser entregat, ser solidari, creure en un futur comunitari, en un món més just, no té només relació amb la creença amb alguna religió, té relació en creure amb els altres i amb un mateix, en la llibertat de l'individu, i sobretot en tots i totes nosaltres.

5 comentarios:

Adri dijo...

Creus que els joves de Barcelona només associen la bondat a la religió?

Estherilla dijo...

No tots els joves, em refereixo més a la gent més gran. I de Barcelona potser no, però d'altres lloc d'Espanya, segur, i no parlem d'altres paisos...

Quan ens veiem cumpleañero? ;)

Daniel dijo...

Esic totalmen d'acord amb tu, esher. Estic ben fart que l'sglèsia catòlica s'hagi apropiat durant tants anys ( i encara ara prova de fer-ho) dels valors humans lliures (bondat, solidaritat, sacrifici...).

Com dia Lennon, "I belive in me. I només en "me".

Molts ptons i bon nadal

adri dijo...

Daniel, en Lennon deia "I just believe in me... Yoko and me".
No només creia en ell sinó també en la seva dona. Amor i fe envers un èsser humà. Al cap i a la fi, amor i fe.

Esther, de quins llocs d'Espanya parles? Huelva o Sant Sebastià? I de quins països? Bolívia o Finlàndia? MULLA'T!

Esther dijo...

Que nyi, nyi, nyi... Em va passar a Madrid, i amb amics d'Àvila, Guadalajara y gent de Taizé y de Basida.

En relació a la resta de països, m'ha passat parlant gent de llatinoamèrica, Xile i Argentina, en concret, on la religió catòlica té un pes molt important en la vida de la ciutadania. Més? :)

Un petó guapo!