viernes, diciembre 29, 2006

La in- DiFerèNciA del PROGRESSISME

Ahir vaig llegir una reflexió d'un amic que em va encantar i que comparteixo molts punts, us en deixo un troç... Enhorabona! El títol que ell ha posat és "Vides Reals"... jo l'anomeno "La in- DiFerèNciA del PROGRESSISME"


Històries desoladores, gent que em plena d’esperança. Començo aquest humil escrit amb aquesta frase. Ara ho entendreu. (...)

Persones que van haver d’emigrar de la seva terra per buscar un futur on tenir esperança. Moltes d’aquestes persones, són aquelles que avui dia habiten els barris perifèrics de la gran Barcelona, una ciutat, segons diuen, cosmopolita, moderna i oberta al món dels negocis, sempre segons els que manen, progressista. Però costa creure que en una ciutat progressista, encara visqui gent que per arribar a final de mes ho faci amb sous que oscil·len entre els 300 i els 450 euros mensuals.

Potser serà que en aquest món, com sempre dic, les paraules s’han buidat de sentit i han passat a ser simples etiquetes que uns i altres fan servir per tapar el seu veritable rostre. La paraula progressisme deu ser una d’aquestes paraules buides de sentit, o potser és la paraula que fan servir els antics partits comunistes i socialdemòcrates per camuflar la seva traïció a la ideologia, tot per un grapat de vots. Seguint aquests paràmetres, podríem dir que la paraula progressisme és sinònim de partits que han fet el pas de l’esquerra al social liberalisme.

Barcelona, és a hores d’ara un clar exemple del que és el “dumping” social. Una ciutat en constant creixement, de grans estudis i duplex en zones de moda, que conviuen, més que conviure, comparteixen amb aquells dels que malviuen de l’economia submergida i l’esclavatge modern.

La ciutat dels nens i nenes de papa que juguen a ser progressistes, amb la seguretat de que el papa i la mama no deixaran que el seu fill o filla no vagi vestida a l’última moda, i la ciutat d’aquells que treballaran de sol a sol per poder subsistir.

La ciutat dels hipòcrites que diuen ser progressistes amb tot un seguit de privilegis obtinguts per dret de bressol, i la ciutat dels que han construït els seus ideals de realitats viscudes, han de treballar hores i hores per poder menjar i seguir fent que els hipòcrites segueixin tenint aquests privilegis.


Portarà cua? Amb el teu permís... David. Gràcies.

20 comentarios:

Estherilla dijo...

I jo afegeixo... podriem aprofitar els diners que ens estalviaríem de la supressió de cotxes oficials parlamentaris per beques per menjadors a l'Hospitalet?

O estalviar-nos les postals de Nadal de l'Ajuntament de Barcelona per més ajuts a famílies monoparentals? O a llibres de text per adults?

Javi dijo...

També podriem preguntar-nos Esther si aquestes mesures solucionarien res o no deixarien d'èsser "parches" temporals. A més de que si prenguessis aquestes decissions, l'oposició et titllaria d'electoralista, tenint en compte a més que s'aproximen anys d'elecció.

D'altra banda i amb tot el meu respecte les revolucions les fan els acomodats. O per lo menys posen els ciments. Per una qüestió de simple lògica: tenen temps per fer-les. L'obrer que treballa de 8 a 20 no crec que en tingui ni temps ni ganes...

David dijo...

Hola, abans de res, gràcies Esther per fer-me tanta publicitat.
Li voldria discutir al Javi una cosa, les revolucions no les fan els acomodats, només fa falta repassar una mica la història. Les revolucions les fan les masses, els acomodats són els que se n'aprofiten.
Voldria puntualitzar una cosa, amb aquest artícle ningú parla de revolucions, parlem d'hipocresies i paraules buides de sentit. Paraules de les que molts se n'aprofiten, i només fa falta fer un cop d'ull als llibres de teoria política per veure què vol dir ser d'esquerres i fer polítiques d'esquerres. I us aseguro que jo no sóc el més indicat per donar lliçons i carnets d'esquerres.

Salut i molt bon any 2007 per tothom.

Javi dijo...

Ponía el ejemplo de las revoluciones por considerarlo de alguna manera vinculado al tema del post.

¿Y quién las monta? ¿Quién las dirige? La masa sola se queda en rebelión y si no, que se lo digan a los campesinos alemanes del 1535.

No creo que haya tanta diferencia entre el quién las dirige y el quién las hace. Al final son los que se aprovechan los que quedan para la posteridad.

Y, ¿quién puede montar una revolución? Aquella persona o personas que tienen una formación no buena, o completa, sino excepcional, y para eso, como siempre, hace falta dinero y posición. Lo demás, me parece pecar de buena fe y utopía al estilo de "La Marsellesa" de Renoir.

En fin, las revoluciones están demasiado mitificadas.

El caso es que defiendo que el binomio eterno, el maniqueo izquierdas-derechas én muchos casos no es más que una cortina de humo, un barniz, algo que queda muy bonito en discusiones ideológicas de salón, pero que hoy en día tiene muy poco sentido.

Igualmente quiero plantear varias reflexiones:

¿Porque un rico no puede ser de izquierdas o progresista? ¿Me estáis diciendo que hemos vuelto a una especie de feudalismo donde los privilegios se heredan, o es que nunca hemos salido de él? ¿Ser pobre o ser una persona desfavorecida implica ser de izquierdas o progresista necesariamente? ¿Izquierda vs. derecha = Blanco vs. Negro? ¿y el resto de colores?

En fin, que me alegro que tengáis las cosas tan claras.

P. D.: Mayo del 68. Un movimiento que estuvo mitificadisimo. Hoy en día denostado por buena parte de la "izquierda europea" y con razón. Los hijos de papá que hacían la revolución con lemas y frases bonitas mientras vivían bien en Francia.

En cambio hay tienes Praga y México, donde si que murieron personas. ¿Significa que un caso no es progresista y los otros si?

adri dijo...

Hola David,
M'agradaria saber exactament a qui critiques en el teu article. A tots els que s'autoanimenen progressistes o només a alguns? En aquest cas, a quins? O t'estaves referint només a la classe política? En aquest cas, a partits polítics o a polítics individuals? I a quins?
Qui són per tu els fills de papà? Jo em considero progressista. Sóc un fill de papà? Quins són els progressistes hipòcrites i quins els vertaders?
Les desigualtats socials són culpa del progressisme, dels progressistes, de tots dos o de cap dels dos?
Si us plau, posa noms i cognoms, posa dades, i evitarem la demagogia.

Esther dijo...

Quin rebombori a l'escala!

Ja m'agrada ja, així destapem idees, que sempre és positiu.

Primer, llenço confiança i suport al David. Perquè sé al que es refereix i que ho digués m'ha encantat, no és fer demagògia Adri, què és per tu la demagogia?

Javi, no crec que siguin mesures electoralistes, si fòssin per sempre. Tot canvi ha de ser electoralista? Deixar de fer targetes de nadal per destinar aquest pressupost a d'altres coses ho seria?
Respecte el binomi classe social baixa d'esquerres, d'alta de dretes. Trobo què és molt interessant, m'he discutit més d'una vegada pel tema, doncs he notat més xenòbia, racisme,... a barris de classa més baixa que d'alta. Potser ha estat casualitat, però a la Mina i a la Verneda, en tinc uns quants d'opinions de família. I crec que, com dius, no és així necessariament!

I Adri, el David no es referia que tots els progressites eren fills de papa. No per ser "progressista", havies de ser fill de papa, al contrari, sinó que hi havien fills de papa que mai havien trepitjat ni tastat cap altre zona, i quedava bé dir que eren "progres", diria, o jo ho entés així. No generalitzem fàcilment.

Ja ho respondrà el David, si vol, és clar. I en cap cas deia que les desigualtats eren només culpa dels progressistes!! No, no, malentés?

Haurem de quedar per explicar-nos-ho, i discutir-ho. Menjant crispetes, si voleu... mmmmm! ;)

adri dijo...

Esther, per mi la demagogia consisteix -entre d'altres coses- en expressar opinions que es recolcen en l'impacte emocional per amagar la manca d'una argumentació sòlida. Pensava que ja sabies el que era!
Potser tu sàpigues a qui es refereix el David, perquè el coneixes, però jo no i m'agradaria saber-ho. És molt fàcil llençar una crítica a l'aire...
En cap moment he dit que en David digués que les desigualtats fossin culpa dels progressistes, o que tots els progressistes fossin fills de papà. He fet preguntes obertes, no afirmacions. La meva intenció -crec que era prou evident- era posar en evidència la seva manca de concreció o el seu excès de generalització.

Adri dijo...

Uix, què seriòs m'he posat! Semblo en Perry Mason! Bé, ja saps que no és res per tu, Esther!
I David, intueixo el que vols dir i en el fons estic d'acord. Sé que hi ha gent així i fan molta ràbia. Però si ens dediquem a llençar crítiques a l'aire no avancarem gens!

Esther dijo...

És clar que ho sabia! Però com jo no ho entenc així, respecte el text, calia preguntar el significat que tenia per tu.

No fa falta posar noms i cognoms a les coses, cal entrar per veure-ho.

David dijo...

Quan parlo de progressismes falsos o falses esquerres,un exemple calr, pot ser l'ajuntament de Barcelona. Si la memòria no em falla, governat per un tripartit que s'anomena d'esquerres. Fan polítiques d'esquerres? també podem parlar dels primers governs del PSOE, per no anar gaire lluny, quantes empreses públiques van privatitzar. Liberalitzar empreses és fer polítiques d'esquerres?per molt que els partits que les tirin endavant porin etiquetes d'esquerres?
estic segur que les respostes que donguis coincideixen plenament amb les meves.
En l'actualitat podriem preguntar-nos que és fer polítiques d'esquerres des del parlamentarisme polític. Aplicar polítiques liberals intentant minimitzar els impactes negatius d'aquestes és ser d'esquerres? jo diria que no.Si em preguntes si és millor que govenin aquests partits que s'anomenen d'esquerres, que no pas els que s'anomenen de dretes? et diré que si. Però seguirè pensant que l'esquerra és tan sols una etiqueta que porten, a la pràctica res de res.
Fins i tot anirè més enllà i m'atreveixo a dir que l'esquerra parlamentaria no existeix, aquí suposo que no estarem d'acord i t'entenc perfectament. Jo potser no ho ser argumentar millor, però et convido, que potser ho has fet ja, a que et llegeixis en James Petras que té una bona argumentació per explicar aquest cas.
No sé, crec que això que dic no és demagògia, gens ni mica. I quan parlo del progressisme, l'unic que vull dir és que és una paraula utilitzada alegrament que en l'actualitat s'ha buidat completament de sentit. Qué és ser progre avui dia?

Té gracia la cosa, ha generat més debat un artícle meu en aquest bloc que no en el meu propi, ni el la web de la meva organització.

Bon any 2007 a totes i tots

Adri dijo...

Crec que l'Ajuntament de Barcelona fa algunes polítiques que són d'esquerres i altres que no ho semblen tant, la qual cosa no m'acava de convèncer; crec que és difícil governar en una coalició de tres partits.
Respecte als primers anys del PSOE al Govern, vist des de l'òptica actual em resulten molt decebedors. Per tractar-se d'un govern socialista amb una democràcia jove, després de 40 anys de dictadura ultradretana, em resulta bastant decebedor. Bastant però no molt.
Això són visions personals i cadascú tindrà la seva, David, en funció de com vegi cadascú les coses i la seva escala de valors. Però si no em deies a qui t'estaves referint, no hi havia debat possible!

Javi dijo...

Yo quiero romper una lanza a favor de los gobiernos primeros del PSOE.

No creo que fuera fácil gobernar en esos años, voto a Dios. Fue magistral Narcís Serra en Defensa, había que entrar en la UE, en la OTAN, González debía cumplir con los socialistas europeos que le habían apoyado. Y no sé hasta que punto según que sectores del pais estaban preparados para una gran política de izquierdas.

Manda huevos que tenga yo que salir en lid para defender a González y compañía.

David dijo...

Adri, crec que quedava clar de quins partits polítics estava parlant. El resum és que la política parlamentaria s'ha desplaçat cap a la dreta, els antics partits polítics socialdemocràtes i els comunistes, han passat a defensar polítiques liberals. Amb més o menys consciència social, però no deixen de defensar polítiques liberals.
I tens raó, tot es medeix per l'escala de valors de les persones, que en el fons aquests, són els que formen les ideologies polítiques.

jo dijo...

hola gent!

ja veig que amb el pas del temps he quedat en un segon pla... No sabia que shavia obert una discussio tan entretinguda a l'Escala de lesther!! Mola!! :D (per cert, bon any a tots!!)

be, ja sabeu què penso del tema del progressisme... nom vull fer pesat pero mencanta aquest debat!!

El penultim post del david expressa el mateix que jo penso, que resumit seria: que ens deixem endur per aquell que ens ven "progres", que ens agrada molt omplirnos la boca de "progres", que ens agrada moltissim fugir de la dreta i de tot el que suposa (dreta = kk), i que amb tota aquesta bogeria per fugir dallo que olora a liberalisme i anar al "progres" ens oblidem duna cosa essencial: que els partits desquerra, com els de dreta, es venen per un grapat de vots; que els partits desquerra, com els de dreta, fan tambe politiques de dreta (on hi ha peles que saparti la ideologia); que hauriem dexigir mes a un govern desquerres pel simple fet que aquests son els que somplen la boca de missatges exigents (i que es veu a simple cop dull que son missatges electoralistes irrealitzables); etc.

NOIES VOTANTS DE PARTITS DESQUERRA: ON ES LA PARITAT EN EL NOU GOVERN DESQUERRES???

JAJAJJAJA que un govern de dretes no tingui paritat vale, total, son dretes; PERO QUE EN UN GOVERN DESQUERRES, QUE SA OMPLERT LA BOCA DE DIR "FEM UN GOVERN DESQUERRES, PROGRESSISTA" NO HI HAGI PARITAT HO TROBO ESCANDALOS...

I la gent els continua votant!!! JAJAJJAJA Aixi no mestranya que les esquerres tirin a la dreta... Es el que els dona vots!!!

Pero no en parlem, del tema. desviem latencio... Noies, continueu votant aquest govern, que us tracta de puta mare. JAJJAJAJAJ

Gent, estarem dacord que el millor es un govern desquerres... PERO un BON govern desquerres, siusplau, i no una pantomima com aquesta... Volem esquerres a qualsevol preu? o volem bones esquerres??

jo

Adri dijo...

Joan, se't veu molt el llautó eh!
Com pots dir que se'ls ha d'exigir més als partis d'esquerres!
Què fort!
És com justificar els conservadors perquè "són coherents amb el que prediquen". El Papa és molt coherent amb el que predica, i també ho era Hitler, i també ho és Zaplana, però no per això m'agraden més ni em semblen més defensables!
(Poso exemples forts perquè s'entengui el concepte, o la regla de tres. No estic comparant al Piqué o al Mas amb el nazisme, tot i que el Mas porti una clenxa bastant chunga).
(Això de la clenxa era una broma; no insinuava que l'Artur Mas vulgués imitar l'estètica hitleriana).

Adri dijo...

"Volgués" s'escriu amb "o" i no amb "u"!!!

jo dijo...

jajjaj

aixo adri, aixo, tot per no haver de parlar de la paritat!!!

Ho veieu??

Regla numero 1: tot votant desquerres, a la que se li pregunti per que en el seu govern desquerres no hi ha paritat, desviara la mirada cap a una altra banda. :D

jajajajja

jo

adri dijo...

Joan, jo estic en contra d'aquesta "paritat".

Jo vull que hi siguin els millors polítics, tant se val si són homes o si són dones. M'és igual si surt un 80% d'homes o un 90% de dones, sempre i quan no es descrimini a cap dona pel fet de ser dona.
Per la mateixa raó, trobaria injust que algún home s'hagués de quedar fora perquè "la llei de paritat" diu que la meitat han de ser dones.

Simplement vull que hi siguin les persones més qualificades, independentment del seu sexe.
El problema és que, molt sovint, els polítics que ocupen els més alts càrrercs no són precisament uns cracks de la política... Ni dels valors humans. I això passa en tots els partits.

I tu, què em respons al meu comentari anterior?

jo dijo...

O sigui, que ara el nou govern desquerres es 80% homes perque son millors que les dones.

Regla numero 2: quan es tracta de defensar quelcom indefensable, les esquerres son capaces de girar la truita i acabar defensant arguments totalment oposats als que defensaven. (vaja, com les dretes!!)

jo sincerament crec que en aquest pais hi ha multitud de dones suficientment i esplendidament preparades per a fer la feina que faran aquests 80% d'homes consellers.

Adri, diguemu ben clar: no hi ha paritat en el govern perque AIXI HO HAN VOLGUT ELS DEL GOVERN.

No amaguem la veritat sota cortines de fum, i la veritat es que ara tenim un govern al que la paritat li importa una merda, malgrat haverse qualificat progressista i desquerres. Aixi que nom vinguis amb excusetes baratetes... Que ja som grandets!! :D

jo
P.D.: sobre el teu post anterior:
Jo no estic justificant els conservadors perque siguin coherents amb el que prediquen. Al contrari, els estic criticant perque mereixen un baix nivell dexigencia perque ells mateixos sexigeixen poc!! Es a dir, que ni exigencies impossibles (esquerres) ni exigencia 0 (dretes)

Jo exigire mes a algu que promet molt (esquerres) que a algu que no ho promet (dretes). Evidentment que les dretes prometen coses, pero les promeses "socials" (vivenda, sanitat, etc.), son de les esquerres. I evidentmnet que quan estan al poder les dretes, sels ha dexigir el mateix, pero coi!! exigirli a un govern de dretes que vagi contra els empresaris, per exemple, ho trobo una tonteria i, a mes, d'una gran ingenuitat.

Els governs desquerra somplen la boca de somnis que em semblen molt be pero que els mateixos votants sabeu que son irrealitzables (pisos barats per a tothom, etc.). A un govern de dretes no li exigire paritat (malgrat que crec que el govern daznar en va tenir, per exemple) perque, senzillament, no van autoanomenantse "progres" i "desquerres". La podran tenir o no, la paritat, pero si jo voto al PP, per exemple, no se lexigire, perque no van de progres.

Si jo dic que soc un rata, no puc presentarme al dia seguent amb un porsche.

Si els dic als reis mags que he estat bo aquest any i ho he estat, els reis mags man de portar molts regals dema!!

Per cert, que tingueu molts regals dema!!! :D

jo dijo...

P.D.2: que no, eh, que no voto al PP!!! (una frase del post anterior semblava afirmarho!)

jajajajJAJAJAJAJ

jo