martes, noviembre 28, 2006

El mundo está para...


Estic fent un curs d'Infància i Joves en situació de Risc social, i m'agradaria incloure un terme que m'ha encantat i que vull compartir-lo.



És la RESILENCIA:

És la capacitat de reaccionar i recuperar-se davant les condicions adverses d'un infant, com uns maltractaments o una situació de negligència o abandó, i té dos components bàsics:

- Resistencia: Capacitat de protegir la pròpia integritat sota presió.
- Capacitat de construir un comportament vital positiu davant les circumstàncies difícils.

"Sabemos que los niños resilentes tienen mayor coeficiente intelectual y una notable habilidad para resolver problemas; afrontan la realidad con recursos variados y poseen buena aptitud para manejar relaciones interpersonales. Su voluntad y capacidad de planificación es grande, y su sentido del humor amplio y positivo. Tienen, en general, mas autoestima e independencia y menos tendencia a la desesperanza que el resto de los niños.

También superan mejor los problemas aquellos pequeños con un grado de actividad alto, con capacidad de reflexión y con responsabilidad frente a otros individuos. Los especialistas aseguran que los niños corren más riesgos que las niñas, puesto que los adultos tienden a interpretar de distinta manera las conductas agresivas de ambos. Generalmente los primeros son castigados con más severidad en caso de ser los responsible de algún problema grave."

Més info a:
Cyrulnik, B. (2001) Los patitos feos. Editorial Gedisa, Barcelona - Transmite un mensaje de esperanza a quienes han sufrido una infancia dura y traumática. Una infancia infeliz no determina la vida.

He trobat fantàstic que s'hagi demostrat una cosa així, si, Joan, crec amb la psicología, massa de vegades, i m'encanta trobar estudis com aquest.
EL MUNDO ESTÁ PARA COMÉRSELO, NO PARA QUE TE COMA.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

qui ha dit que jo no cregui en la psicologia?

Simplement, no crec en un tiu que em digui en un llibre que un nen "a", pel fet dhaver nascut en una circumstancia "b", te un comportament "c".

Precisament a mi magrada molt intentar entendre perque hi ha gent que actua duna manera determinada, quins factors socials, familiars, educatius, culturals, etc. han pogut influir en la seva ment que el portin a fer quelcom. Pero que m'ho digui un tiu en un llibre com si fos un dogma o quelcom cientific... JA!

La ment humana es massa complexa com per voler reduirla a uns parametres generals. Per sort, per molt que estudiis la ment humana, sempre sens escapara alguna cosa, precisament la que mes ens diferencia dels animals: la imprevisibilitat del comportament huma, el que fa que cadascun de nosaltres siguem tan diferents. La llibertat.

jo

Anónimo dijo...

Un término medio.

Estoy de acuerdo con Esther en que probablemente se espabilará más un niño al que la vida, sea por lo que sea, no se lo ha puesto fácil, que uno que ha crecido entre almohadones... Aunque los de vida difícil también corren más riesgos...

Pero claro, tampoco es necesario que venga un psicólogo a decirnoslo. De esto Esther ya habíamos hablado hace tiempo y llegado a esta conclusión... No sé si te acordarás, en Sants lo hablamos...

Y creo que tampoco se puede generalizar ni simplificar...

Total, que no me mojo y no recibo de ningún lado... Jejejejeje!!! Pactisme! xDDDDDD

Joan Tequila! Adri!

Anónimo dijo...

JAJAJAJ

javi tio mojate hombre que si no, no hay debate...

supervivir!
fres!
happyhippo!
cumple del adri!
es menjar?
baconet!

com va el baconet esther?
que li regalem a l'adri?
que em regalareu a mi?

jo

EstheR dijo...

Eiii!!! Qué bé, aquí el Joan fent els seus coments! jajajaja!

El baconet està molt bé, està content doncs a conegut a la Lupita (que va ser adoptada a la força per els amics de la universitat), es fan companyia mútuament i crec que juguen quan no hi sóc.

Respecte el que dius Joan, els psicòlegs en són conscients, i la psicologia en general també, d'aquí venen les diferents corrents! La complexitat és prou complexa com per reduir-ho a parametres establerts.

Tan debó ho sapiguèssim i tinguèssim varetes màgiques, potser d'aquesta manera TOTS i TOTES tindriem més solucions a les nostres rallades, i gent que no pot fer-ho per si mateixa tindria solucions eficaces, però si no és així, és perquè no hi ha res tancat...

Nada es verdad, ni es mentira, todo depende del cristal con que se mira, diuen, no? ;)

Anónimo dijo...

Esther cariño,


la lluita social continua:


http://www.1europaraespe.es/movie.htm

Se trata de ayudar a Espe Aguirre que, cobrando 100.000 euros al año, dice en una autobiografía reciente que no llega a fin de mes...

Pobre. Se podrá acoger a la nueva ley de dependencia?

Saludos!

EstheR dijo...

jajjajjajajajajajja! No me lo puedo creer! Javiiiii!

Que fuerte! Que fuerte! Anda que.. Así va el mundo!

Joan, aquest serà el teu regal d'aniversari, d'acord? Me'l deixaràs després? ;)

Anónimo dijo...

no, esther

que els regals boomerang els fem a ladri!!!

...malgrat que despres ell no ens els deixa...!

JJAJAJAJA

:D

jo