RefLexioNs veïnaLs

Fent camí... pel SÀHARA OCCIDENTAL

2010-05-07T11:52:00.000+01:00

Fa un dia que he tornat del Sàhara Occidental, un dels destins i lluites que tenia pendent conèixer des de feia temps...
Encara no tinc paraules per descriure el que he vist i sentit, però menys mal que la música existeix per reflexar-ho...

Com de grans, volem ser petits...

2010-03-23T09:27:00.006Z

16 de març, i ha fet 47 anys.

I ella, aquella que no sap escriure el català, però el parla millor que jo, aquella que va aprendre a sumar i escriure fa 10 anys, s’ha autoregalat, un ordinador portàtil.
Mala opció, vem pensar molts... com vols aprendre a fer-lo servir si mai has fet cap curs? Si no els sabies ni engegar fa menys d’un mes?
La sorpresa va ser aquest diumenge, quan davant de tots, ens va ensenyar l’hotel on aniria de vacances amb el “gogel” (o google), o quan ens va començar escriure emails amb el “jaú” (o yahoo).
Com podia ser si per tu és una odissea posar un DVD a la TV? Són les noves tecnologies tan motivants? I autodidactes?

Quin aprenentatge, sobre tots per nosaltres, Nuri.
I per molts anys... (segurament algun dia llegiràs això, properament.)

.

NeXt StOp: GuiNeA eCuaToRiAL

2009-07-29T10:05:00.002+01:00

Bon estiu a tothom!!!

Coherència o globalització?

2009-06-01T17:57:00.001+01:00

Torno de Bèlgica, on he dormit en un alberg per a estudiants europeus, de gratis, gràcies a l’amabilitat d’una polaca.
L’aeroport amb mil controls, desprès, un té amb llet per despertar-me. Me’l dóna un noi pakistaní que treballa a Brussel·les, vaig al wc i em trobo a una noia sud-americana que em somriu mentre aparta la seva escombra per deixar-me passar.
Miro al voltant, recordo el viatge pel metro a Brussel·les, sempre he pensat que el metro reflexa la vida d’una ciutat, veig com a les primeres parades de les afores s’omple d’immigrants, que van baixant fins a arribar al centre, on pugen senyors de traje cap als edificis europeus. Penso. Cert, el metro és un mirall més del que ens envolta.
I torno a pensar, cada cop em costa ser més coherent, i cada cop em plantejo coses noves, com es diu “Cuando supe las respuestas me cambiaron las preguntas”. Abans criticava la globalització, ara m’ho qüestiono. Si no fos per la globalització, tota aquesta gent no hagués arribat aquí, també una és conseqüència de l’altre…
Però no puc criticar un sistema del qual estic alimentant sense ser-ne massa conscient, si marxo de viatge amb low cost serà gràcies a aquest capitalisme devorador i competidor, si tinc la sort de poder conèixer altres persones i de mantenir el contacte és per aquest sistema de noves tecnologies que creix a mesura que empreses privades es lucren i, potser, aquesta riquesa cultural que ens acompanya serà culpa també d'aquest sistema. Bo? Dolent? Si. És dolent, sóc conscient que en sóc còmplice, molt còmplice; perdoneu. I d'aquests que tan ho critiquen... hi ha algun coherent?
Una reflexió més, feia temps que no escrivia, el dia a dia em fa oblidar-me de les coses realment importants, com és escoltar-me. Però últimament com més m’escolto més m’adono que la coherència, allò que tan i tan valoro, comença a ser una utopia…

2009-05-04T11:46:00.002+01:00

El setembre de 2008 un grup de joves de Catalunya del’associació Nexes vam fer una estada formativa a BRASIL. És el moment culminant d’un projecte, Zumbí II, que es proposa d’intercanviar experiències amb un grup de joves del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra de Brasil (MST) vinguts de diferents punts del país. Tots teníem una cosa en comú, treballar en la dinamització cultural, i aquesta estada ens va donar l’oportunitat d’enriquir-nos amb altres visions, altres formes de fer, de treballar i entendre la vida.

D'aquí surt el Documental i l'exposició de fotos, títulats; TERRA DO BRASIL " VIVÈNCIES I DESCOBERTES AMB L'MST...

Us hi esperem!

7 de MAIG A LES 19.30H
ESPAI JOVE DE GRÀCIA
CARRER GRAN DE GRÀCIA 190-192 (COSTAT METRO FONTANA L3)

2009-03-30T12:40:00.003+01:00

NOSALTRES PARIM

NOSALTRES DECIDIM

Mares, dones, i treballadoresX2.

2009-01-16T11:51:00.002Z

A principis d’any, milers de persones van sortir al carrer “a favor de la família”, i vaig sentir que se’m faltava el respecte. LES FAMÍLIES MONOPARENTALS SOM UNA FAMÍLIA. I, hi ha algú amb el poder de decidir que no ho som? Per què és necessita l’únió d’un home i una dona per ser-ho?

Els i les que hem porteu llegint-me sabeu que penso fermament que, les coses que no es nombren és com si no existissin (només cal pensar en el poder de la TV per decidir que existeix i que no), així que aquí va una nova reflexió veïnal...

Sembla que el sistema patriarcal hagi acceptat una mare soltera com una situació “normalitzada”, amb capacitats i habilitats per tirar endavant sense cap tipus de suport, però amb la contradicció de no acceptar al 100% que és un nucli familiar. Però el que em sorprèn és que no s’hagi plantejat quasi be mai és la RESPONSABILITAT PATERNA de l’home que abandona, se’n desentén o no participa en les seves tasques com a pare.

Són les mares solteres prou valentes i amb prou forçes com per denunciar aquesta situació? La societat ajuda als homes a oblidar-se’n i a les mares fomentant “les seves responsabilitats naturals”?

Em pregunto com es possible que socialment s’accepti aquest abandó. S’ha de trencar aquest silenci còmplice i masclista que accepta o es conforma amb aquesta situació.

És l’abando una forma de maltractament? Es tracta de negligència, i per tant d’omisió de la cobertura d’unes necessitats d’una dona i d’un/a fill/a?
Pensem en les responsabilitats paternes en la mateixa mesura que les maternes?

Aquí llenço les preguntes, sense esperar respostes, si hi ha algú que si quedi pensant més d’un minut, ja estarà l’objectiu assolit. I si ho llegeix un pare “maltractador”, les meves expectatives s’hauran multiplicat per mil.

Gràcies, i recordeu, les coses que no es diuen són com no existissin...

El joc dels disbarats...

2008-11-06T17:38:00.005Z

I ell, li va preguntar...
- Mare, com era el món quan tu erets jove?
- Doncs arrel d'una crisi econòmica on es van lucrar els bancs i es van empobrir les persones, es van decidir dues coses: privantitzar l'escola pública (A Itàlia) i nacionalitzar els bancs (Portugal)...
- Això és jugar a fer diners, oi mama?
- Sí, i a tapar-se els ulls davant les situacions reals.
- Demà podrem menjar?

Zumbí II, va de ZumBaos...

2008-10-03T09:18:00.004+01:00

Ja som aquí!
Una experiència que quedarà sempre, un intercanvi amb joves brasilers, una formació potent i molts, molts moments per recordar, i somriure amb complicitat.
El projecte Zumbí II s'ha acabat, però a Barcelona queda molta feina a fer.
Estic molt contenta, i amb ganes de digerir tot el que he vist, tot i així, ha valgut la pena.
Ara, a la realitat, buscant feina i començant nova vida...
gràcies Zumbaos! Abrazo colectivoooooo!

Desde Brasil... per fi!!!

2008-09-25T14:16:00.003+01:00

Hola a tots i totes,
Us escric breus linies perqué són moltes les aventures i experiencies que han passat i poques les paraules per descriure-les.
Us escric desde l'aula d'informatica d'un centre de formacio per a joves del MST, on per obrir una pàgina t'has d'esperar uns 10 minuts...

El viatge està anant súper bé, amb molts contrastos pero amb unes emocions molt intenses, envoltades de...
Platges enormes i paradisiaques,
coneixement de les faveles de nit, i de dia,
impactes socials molt forts,
convivéncies amb persones amb moltes ganes de lluitar
aprenetatges sobre altres maneres de construir,
vivencies en llacs i paisatges de somnis,
dies de viatge en autobusos i cotxes a 200 per hora,
plors i somriures amb el grup, la meva famĩlia aquí
intercanvi amb joves del Brasil,...
coneixement de mi mateixa,
conflictes etics de responsabilitat, i sobretot,
valoració del que tinc, material, i per sobre de tot, HUMÀ.
No puc penjar ni enviar fotos perquè logisticament és impossible, pero tinc ganes de compartir amb vosaltres parts que sento i mostrar-vos-les. Algunes són molt impactants, pero us asseguro que el que mes m'ha impactat es veure la FORÇA I LA LLUITA DEL MOVIMENT SENSE TERRA I DE LES SEVES PERSONES.

Una abraçada a totes i tots, estic molt contenta de viure una experiencia mes, i mil aprenentages nous.

Fins aviat vecinos!

Cap al Brasil!

2008-09-06T10:38:00.004+01:00

L'11 de Setembre començarà de nou una aventura, la primera creuant l'oceà. Estaré per les faveles de Sao Pablo, Río de Janeiro, a assentaments rurals a Campos, a Riberao Preto,... amb persones del MST, el Moviment Sense Terra.
Espero disfrutar moltíssim i poder enviar-vos totes les experiències ben aviat perquè m'acompanyeu, de nou, i com ho heu fet molts cops, en aquest viatge.
Gràcies i bon setembre,
Mil petons veïns!!!

Propera parada, Mercat Nou.

2008-07-31T21:54:00.000+01:00

Últimament surto de la porteria amb ulls de nena, tot ve de les converses que sento a la Rambla de Brasil de les àvies parlant de com canvien els barris en poc temps.
En aquells temps que, per creuar el carrer Brasil havies de donar tota la volta per Carretera de Sants, i que ens distrèiem tirant babes als cotxes que passaven per la ronda,
O de quan fèiem recollida de garrafes per llençar-nos al drac del Parc de l’Espanya Industrial
De les tardes a Can Mantega amb les noves joguines, i els primers petons jugant a aquell programa de TV3, Amor a primera vista,
De les guerres d’aigua i d’escuma i de les nits d’orquestra al carrer Valladolid
D’aquelles excursions al locutori de l’Estació de Sants perquè no teníem telèfon a la porteria
De les cavalcades de reis màgiques
Del primer cigarro al carrer badal, amagats dels veïns
O de les tardes al Pans de carretera amb els raiers del cau…

No podia faltar un post dedicat al barri, aquell que tan bé em fa sentir i que tants records em genera; perquè sento que hi ha coses i persones que marxen per sempre, però que malgrat això sempre queden pensaments que em fan sentir afortunada.
Aquest va per Sants, i evidentment, Sants no seria res sense la ciutadania que omple els carrers i les places.
Aquest va per tots vosaltres que, tard o d’hora, heu creat aquells carrers,... i el nostre barri.

BCN- MaRRoC- BCN- BrAsiL

2008-06-15T19:58:00.004+01:00

Hola a tots i totes,
Després d'un mes per terres catalanes, sembla que ja estigui totalment integrada, contenta i amb moltes ganes de construir felicitat.
Malgrat això, sou poquets els que sabeu que la setmana vinent marxo a RoMa amb els del barri, el juliol marxo al Marroc i al setembre marxo al Brasil amb el Moviment Sense Terra, així que tornaré a utilitzar el bloc per escriure notícies meves, sempre que logisticament pugui o les paraules em deixin expressar tot allò que pugui sentir...
M'encanta tornar i sentir el caliu dels que heu estat, esteu i estic descobrint, gràcies.
Ens llegim aviat, una abraçada enorme veïns i veïnes!

eL JaRdiN De LaS HieRBaS

2008-06-02T16:25:00.005+01:00

En el jardín de Ana vivían muchas hierbas.
Algunas fuertes, otras inmaduras, débiles, grandes, arrugadas, pequeñas...
Si lo mirabas con distancia todas parecían iguales, pero si alguien se acercaba se daba cuenta que no todas eran iguales. A Ana, le encantaba observarlo y quedarse quieta con los ojos perdidos ante su jardín… le sorprendía, sobretodo ver como podía percibir dos grandes grupos de hierba:
En uno, habían pares de hierba que parecían estar abrazadas constantemente, -que bonitas!-, había pensado, habían creado tal complicidad que se habían acostumbrado a crecer juntas, y una sin la otra no podrían vivir. Eso es amor, pensó…
El otro grupo, eran pares de hierba que crecían una al lado de otra, sin pisarse pero creciendo mucho más despacio que las otras, sin ahogarse pero con la complicidad de mirarse cada día sin la ayuda de la otra.

Hacía días que no llovía y Ana pensó que iría a su jardín a contemplar de nuevo esos grupos de hierba que un día había observado...
Cuál fue su sorpresa al darse cuenta de la realidad! Observó atentamente y no se lo creía, el primer grupo de hierbajos había muerto, pero como podía ser?! Si parecían tan juntos que pensaba que nunca se morirían! Pero el otro seguía, algunas hierbas habían muerto pero por suerte; la libertad y el crecimiento solitario les habían hecho crecer fuertemente y sin apoyo de ninguna hierba seca. Ya que quizás les hubieran sacado toda el agua que podían necesitar...

EstheR.

Post de poSt viatge...

2008-05-12T12:06:00.002+01:00

"Le persone non fanno i viaggi,

sono i viaggi che fanno le persone"

Sóc de nou a Barcelona, dies de retrobament, trobades amb amics, dinars amb família, festa, braves amb cervesa i moltes històries per posar-nos al dia.
Fins aviat veïns!!

DeSde CROAZia!!!!!

2008-05-03T09:22:00.004+01:00

Hola a totes i tots!!!!
Com a viatge final dimecres passat vam arribar a Croacia!!! despres de passar per Slovenia, veure com tres policies se'n duien a tres espanyoles de l'autocar, disfrutar del paisage com una nena petita, parlar amb la "tieta Anna", una dona croata que ens va donar de menjar en tot el viatge, i ens intentava convencer de que ens cassesim amb el seu fill Willy... per fi vam arribar!
Croacia es un pais precios, rodejat de platjes paradisiaques, gent maquissima, autocars i carreteres dels anys 60, i moltes, moltes aventures estranyes.... Avui anem a un parc natural d'unes illes, ja veureu les fotos!!!
Penjo algunes a http://www.metroflog.com/EstherItalia

Molts petons,
Fins la setmana vinent barcelonins!!!!

ItaLiaN ReCorDs...

2008-04-13T14:33:00.009+01:00

sentir el valor de l'amistat quan només
fa tres mesos que ens coneixem
menjar més pizzes que en tota la meva vida
somriure còmplicement quan un italià et diu coses boniques
viatjar sense pensar en el passat ni el futur
veure com aprens un altre llengua
dormir en una estació de Bologna passant un fred impressionant
ballar sense parar i pensar que potser he begut massa
explicar de què treballo amb un spritz de més
discutir en italià per defensar drets fonamentals de les persones
anar a mitings polítics italians i aprendre moltíssim
disfrutar d'una "bella" pel·lícula al cine de Pàdova
rebre visites i saber que s'ho han passat de conya
tornar de festa amb bicicleta xiulant "Verano Azul"
aprendre a cuinar pasta italiana envoltada d'ex-presos
visitar Roma i Florència amb un "sempre a punt"
compartir estones inolvidables amb gent que sempre estarà dins meu
llegir mails i sms inesperats però amb un gran contingut emocional
rebre cartes, com en els vells temps, d'amics de debò
aprendre a gestionar millor els sentiments quan estás lluny dels teus
retrobar-me amb amics que vaig fer a Anglaterra a Suïssa
trepitjar tanta neu pensant que el fred i la humitat compensaven amb el paisatge
enyorar amb simpatia aquells que et truquen preguntant un "i tu, com estàs?"
mirar els estels tornant de festa i enamorar-me d'ells com una infant
espavilar-me en un país estranger, i el millor de tot, solucionar-ho
Adonar-me que ho puc fer, que la por ja no m'atura i que potser
si que podré realitzar tots aquells somnis que em proposi,
si realment els desitjo,...
Saber que estic en un dels moments millor que he viscut mai,
perquè m'escolto, per les coses bones i les dolentes,
engego la màquina, i faig camí,
perquè noto que
els riscos també suposen oportunitats...

HaY TanTaS MaNeRaS de VeR...

2008-03-26T11:14:00.003Z

Una petita reflexió desde la feina....

El Marcelo comença a treballar per intentar recuperar la seva filla, amb ell vaig al metge una vegada a la setmana a curar-li una infecció de la cama que es va fer fa un any injectant-se cocaïna. El Stephano era un pintor de barri fabulós i ara es recupera d’algunes recaigudes a la casa, fa una setmana que va entrar, el Hassim mai vol dir d’on ve, però les seves mans i la seva cara demostren una vida dura malgrat que ara diu que se sent a la flor de la vida, amb uns 50 anys... El Fabio té tots els seus fills a la presó, el Sandro va estar condemnat per assetjament sexual i per homicidi, el Carlo ha viatjat per tot el món, a conegut i provat de tot, ara fa un mes que ja treballa a una cooperativa social, se li va morir la seva filla amb només 14 anys, el Bruno està sempre callat, però quan ve begut parla i parla, ha tingut problemes judicials per l’alcohol. Amb ells comparteixo cada dia unes hores, xerrem, fem el dinar, anem al metge, etc.

Però el que ells no sabem és que per mi, són les seves històries el que els fan grans perquè

El Marcelo li està costant tant anar a treballar que cada dia és una lluita, i això és ser valent.
L’Stephano és conscient del que li passa i sap demanar ajut, això és ser sincer.
El Hassim somriu sempre malgrat les adversitats, això és viure.
El Sandro té un cor enorme, malgrat que una malaltia mental li fa allunyar-se, per això un somriure, li val més que mil paraules.
El Fabio ha deixat de litigar-se amb el seu passat i sap mirar endavant sense rancor, això és saber caminar.
El Carlo té una resposta i una història a explicar davant de qualsevol conversa, això és compartir.
I el Bruno, segur que és un dels més intel·ligents, té tant a dins a donar que si algun dia s’obrís i parlés ens sorprendria a tots...

PeToNs DeSde SuïSsA!!!

2008-03-19T10:01:00.008Z

Ja he tornat de Suïssa, ha anat molt bé. Bé... el temps no ens ha acompanyat, com dèiem amb la Vicky "turisme extrem", pluja, neu i molt vent! Però he desconectat, trepitjat molta montanya, he practicat de nou el meu anglés amb la Simone, i he conegut al Bono, que ens ha tractat com unes princeses a casa seva...

Hem visitat Gènova, el Llac Léman, Rolle, Nyon, Laussane i el cim de St. Clergue, genial!

Penjo fotos a http://www.metroflog.com/EstherItalia

La ProStitUuCió, deS d’uN aLtRe foNs

2008-03-16T18:11:00.006Z

El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, cas Jany (Assumpte C-289/99), va avalar la prostitució com a activitat econòmica i, per tant, com a TREBALL, sempre i quan sigui sota responsabilitat pròpia, sense subordinació i a canvi d’una remuneració pagada íntegrament i directa

Quan se’m proposa escriure un article sobre les treballadores sexuals des de la meva experiència laboral, se’m fa difícil posar ordre a tantes coses que podria explicar. La prostitució és una de les realitats socials més visibles i que, alhora, més desconeixem. L’objectiu d’aquest article no és transmetre un discurs contundent, sinó apropar la situació de les treballadores sexuals a qualsevol persona, sense parlar per elles sinó amb elles, amb la finalitat d’acostar algunes realitats que m’han sorprès.

Els mass media, alguns articles de la premsa rosa, documentals morbosos, entrevistes a famoses que s’hi han dedicat i altres informacions que alguna vegada hem vist mostren les realitats més crues i cruels, sovint sense el respecte i la seriositat que mereixen. Situacions com aquestes afavoreixen o inviten inconscientment a l’exclusió i a la creació d’estereotips que afecten des de les seves realitats més properes (família, amics, parelles, veïns) fins al seu treball de cada dia.

La seva precarietat laboral està condicionada molt sovint per la vulnerabilitat social que comporta l’exclusió a què aquestes dones estan sotmeses. Si les situem exclusivament com a víctimes, com fan molts mitjans de comunicació, les condemnem a una posició inactiva, sense dret a decidir, sense respecte ni autonomia.

Caldria anar més enllà i reflexionar sobre la realitat crua, d’esclavitud o de subordinació; l’hem vista o escoltada en més d’una ocasió. Però, què podem trobar en el seu dia a dia? Quines relacions interpersonals existeixen? Hi pensem com a col•lectiu o com a subjectes individuals? Amb històries de vida diferents o similars? Amb dificultats o capacitats? Som tots conscients de l’heterogeneïtat d’aquest grup definit massa vegades com a homogeni? Relacions humanes El que més em sorprenia al principi va ser la relació que tenien entre elles. Hi ha relacions de poder i de subordinació, però també n’existeixen moltíssimes d’ajuda mútua, de cohesió entre nacionalitats i de cura i escolta entre elles. Comparteixen sentiments, es defensen de clients agressius, i algunes fan d’intèrprets quan van al metge o quan necessiten anar a les comissaries a denunciar una situació. També és sorprenent veure com moltes que han sortit d’una màfia o d’alguna xarxa de tràfic il•legal adopten el paper de tutores informals i clandestines d’aquelles que poden estar sota la pressió d’una altra, per donar-los suport, consells des de la seva experiència, etc. I qui millor que una persona que ho ha viscut per transmetre aquesta seguretat?

Des de la praxi i les sortides nocturnes de contacte amb elles, he pogut escoltar i acompanyar-ne moltes, de Barcelona i de fora, joves i grans, estudiants i treballant in situ, mares, àvies o tietes, totes amb alguna cosa per explicar, amb alguna cosa contra la qual lluitar. No són elles les que aprenen dels recursos, de mi com a professional; molt al contrari, sóc jo, i hem de ser tots els i les que aprenguem d’elles, o almenys, estar-hi disposats. Molts ciutadans i ciutadanes ens sorprendríem de la quantitat de recursos que coneixen, d’entitats que les poden assessorar o d’ONG que les alimenten; no són inactives i, com passa en altres àmbits, com en el de la immigració, l’ajuda mútua i informal és més potent i subsidiària que el suport formal d’entitats o d’administracions.

Les treballadores sexuals no són un col•lectiu homogeni. Cadascuna té una història personal, un perquè, una manera d’entendre la seva feina, una família. Cal tenir-les en compte i acostar-nos-hi; aquesta és la manera de construir conjuntament, i no pas amb ordenances ni projectes imposats, sinó entenent la seva feina com a tal, escoltant-les com a subjectes actius i amb decisió, amb respecte, afecte i senzillesa. Fent-les protagonistes, afavorirem el seu empoderament en qualsevol intervenció i aquesta serà l’única manera en què podran sentir-se decisives en les seves vides. Han de ser subjectes de les intervencions, i no només objectes d’estudi per intervenir-hi a posteriori. Acabo amb una frase que es fa ressò de tot allò que fem al carrer, de les intervencions, de les passejades i dels acompanyaments, i que diu: “Las personas cambian cuando se dan cuenta del potencial que tienen para cambiar las cosas”... No creieu?

Article publicat a http://www.avant.cat/pdf/avant964.pdf

SaLuTi a tUtTi dA FiReNze!

2008-03-06T18:42:00.003Z

Demà marxo a Florència per passar el cap de setmana, veuré a la Cris i a l'Eli del cau, quines ganes tinc de veure-les i de recordar històries amb els peus a Florència.
Bon cap de setmana!

Ja penjaré fotos a http://www.metroflog.com/EstherItalia

2008-03-04T17:41:00.005Z

Aquesta nit vaig a veure Persepolis, ja em venia de gust anar-hi a Barcelona però no hi vaig tenir temps, a veure què tal és, i si ho entenc tot!

Va tot molt bé, preparada per viatjar cap a FLORÈNCIA aquest cap de setmana!

Mil gràcies pels mails, i sobretot per les cartes, em fan moltíssima il·lusió, Bertran, ets un sol.

Petons a tots i totes, que sé que llegiu i que us fa mandra escriure.

NoTíCieS NoVeS.... El PRoJeCtE

2008-02-24T23:06:00.004Z

Fa una setmana que vaig acabar el curs d’italià i que ja he començat a treballar, ho faig en una casa d’acollida, és com una Comunitat Terapèutica, però bastant més oberta del que s’enten com a tal a Espanya.

M’hi sento molt integrada i còmoda, té una filosofia i uns valors similars als meus, molt a favor de la reducció de danys, i de la llibertat personal, és una organització diferent de les que hi ha per l’estil a Itàlia.

El meu italià no és tant com per fer teràpies ni treball social però si que ho és per xerrar, i que m’expliquin les seves històries de vida, que deu n’hi do. El perfil són persones consumidores d’heroïna i cocaïna injectada sumat una desestructuració social forta i deslligada per complert. La meva funció, de moment és estar amb ells a la casa com una més, fent el menjar amb ells, xerrant, acompanyant al metge a alguns, anant a la biblioteca, etc... Últimament m’ha donat per fer manualitats i estic fent moneders amb tetrabricks i m’han proposat de fer algun taller i classes d’espanyol a la casa, això significarà anar per les tardes – ja que alguns treballen i els matins no hi són, però ja m’aniria bé, i a més m’agradaria aprendre molt més amb ells. M’agrada la feina perquè tenen un punt estrella que és la inserció laboral, per ells és el més important, i opino que és clau i importantissim en aquest camp; suposo que n’aprendré moltíssim sobre això.

Per part d’ells, sembla que comencen a establir bon vincle amb mi, un em deia que tenia un somriure molt còmplice que li feia sentir en confiança, l’altre em deia que li inspirava calma, mentres m’explicaven les seves històries... El segon dia ja em van deixar sola a la casa amb ells, amb les claus i agafant el telèfon, per tant, per part dels treballadors/es sembla també bé.

L'altre dia acompanyava a un al metge, prop l'estació, i com ell era traficant ens van parar per preguntar si li podriem vendre Crack, un altre em diu que em presenta el seu fill i ve amb un gos,... bé, situacions com aquestes que fan riure una estona també hi són presents!!

Ja aniré escribint més anècdotes que acabo d’arribar de Roma on he passat el cap de setmana, he estat amb l’Eli, la meva ex-companya de pis de Barcelona, i ara estic morta de son!!! Us deixo amb una foto de les quatre, més ja sabeu, al Facebook o a http://www.metroflog.com/estheritalia

Mil petons a tots, bona entrada de setmana!!!!

PeToNs DeSdE RoMa!!!

2008-02-22T07:22:00.002Z

Bon dia!

Aquest cap de setmana marxo a Roma, la primera vegada que visito aquesta ciutat...

Bon cap de setmana!

CoN PeLoS eN La LeNgUA... MaRy.

2008-02-17T20:39:00.012Z

Des de aquí,
pienso como debéis estar
en la calle del malestar.
Pipas, suciedad y borrachos
inundan vuestro “despacho”

No hecho de menos a nadie
pues sé que todos están bien
pero si que pienso en vosotras
sóis muchas con las que hablé.

Policía, mafias y peleas
Son vuestra compañía.
Más sé que entre vosotras
nunca os ofenderán
cuidaros, mimaros y protegeros
pues parece que nadie actúa como consejero…

Elecciones para los altos,
sin pensar en los de abajo
aunque sean los primeros
en Contratar vuestro trabajo.

Harta de discursos estúpidos
que desenlazan esta sociedad,
decirme vosotras,
que conocéis toda esta jungla...
hasta cuando
tendréis que aguantar?

Aqui la escribo, aqui la comparto, ahora ya esta en vuestras manos...
Nadie es capaz de ponerte en el mogollo
No como tu que quieres separar

Bassano

2008-02-11T22:27:00.001Z

Una foto i color per aquesta escala de veïns!

A Bassano, ahir.

Ja farem reunión de vecinas aviat, ja! ;)

Desde PaDoVa...

2008-02-09T19:39:00.000Z

Aquesta setmana m'ha passat volant, suposo que ja estic bastant adaptada i quan m'adono ja estem a cap de setmana.
Divendres vam visitar la Capella dels Scrovegni, són uns frescos preciosos, em va agradadr molt. Per la nit vaig trepitjar la primera discoteca Padovana, Madrid Notte, he arribat a les 6 a casa i estic feta pols, va estar molt bé, música de tot una mica, i tornada en bici molt divertida.
M'he quedat a dormir a casa la Vicky, ella va ser la primera nena proveta nascuda a Espanya!! El primer bebé nascut per fecundació Invitro, que famosilla! (ho havia de dir Vicky... jajajajaja) i molt guay, festa del pijama com els vells temps i torrades amb nocilla abans d'anar a dormir. M'he fet un canvi de look, m'he tenyit el cabell de vermell, el proper serà de blau, Anna, podré anar al teu casament igualment, no?

Avui he anat al mercat de Padova, la plaça on está situat és la segona més gran d'Europa, és enorme. I ara toca descansar... (si no surgeix cap plan interessant).
Demà me'n vaig d'excursió a Bassano, m'encanta viatjar! Crec què és com una droga, com més ho fas, més ho necessites....

La setmana vinent tinc la primera reunió amb l'Equip de la Casa d'Acollida perquè la propera ja començo...

Una abraçada a tots, penjo fotos al facebook i a http://www.metroflog.com/EstherItalia

PS: Petó especial a la Nuri, que m'han dit que demà anirà a casa el tiet per veure les fotos, i el bloc!!! A veure si fas un curs d'informàtica per aprendre què és això dels ordinadors... T'estimo mama!

Hi HaViA uNa VeGaDa...

2008-02-02T19:03:00.000Z

Avui passejava sola per la ciutat, fosca i plujosa, i he recordat que fa un any estava a Anglaterra, el que va costar adaptar-s'hi però com hi vaig arrelar.

D'aquí, m'ha vingut el conte molt simple que em va sortir en un moment força dur de l'estada allí, era "Mi árbol", i explicava la història d'un arbre que com més fred o sequía feia, més arrelava.

Avui m'adono que era cert, i que també, aquells arbres que els fan desplaçar a molts boscos diferents, aquells que veuen muntanyes seques, humides o congelades, són més capaços d'absorbir qualsevol aliment en qualsevol lloc, amb una força gran que poques tempestes podríem tombar-lo fàcilment.

Però d'això, malauradament, l'arbre només hi pensa quan hi està bé, no en èpoques de sequies o tempestes. Per aquesta raó, avui que els núvols no m'han deixat veure masses arbres per la finestra, recordo aquell conte que deia....

http://reflexionsdeporteria.blogspot.com/2007/04/mi-arbol.html

CaRnAvaLs dE VeNeCiA!

2008-02-01T10:40:00.000Z

Carnaval, Carnaval!!!!!!

Ciao, ja fa prop de 2 setmanes que sóc aquí i avui m'he quedat a casa, no m'he pogut aixecar del llit per anar a classe.

Ja tinc bicicleta! Transport important en una ciutat com Padova i vivint a les afores, no té frens i ahir no m'en vaig enrecordar, estic acostumada a les de muntanya, vaig agafar velocitat i em vaig menjar uns matolls. Però, un forat als pantalons i unes rises. Per la ciutat, qualsevol diria que tinc el carnet de cotxe i que em sé els senyals perquè si tot el que faig ara ho fes a Barcelona, em cauria unes quantes multes... M'haurieu de veure..

Ahir vam agafar el tren per la tarda i vam anar als Carnavals de Venecia, quin encant!!! Són preciosos, vam ballar la conga a Pl. San Marcos, pizzes i birres, ens vam perdre pels carrerons de Vencia i vam riure moltíssim, anàvem disfressats. Fa dies que ric com mai, ens estem passant molt bé.

Ahir al matí vaig visitar la Casa d'Acollida on compençaré a treballar el dia 18 i em va fer molt bona impressió.

Aquí us deixo, amb algunes fotos al Facebook, i al fotolog, que vaig a la dutxa, què és divendres i són casi les 12 i encara vaig amb pijama... això és vida!

En moviment!

2008-01-24T17:17:00.000Z

Hola de nou!!!

Ja he començat les classes d'italià i van força bé! Encara no he començat a treballar, el plan per aquest primer mes és classes al matí i tardes lliures, com feia a l'escola. Que bé que s'hi viu... :)

Amb el temps llire que he tingut hem visitat la ciutat, m'he comprat el mòbil italià i m'he fet un fotoloc, perquè els que no teniu facebook continueu la meva aventura en fotos.

És aquest: http://www.metroflog.com/EstherItalia

Una abraçada,

Fins la propera!!!

Ciao Italia!

2008-01-20T19:48:00.000Z

Buonanotte! Ja hem arribat, després de trobar-nos al caball de l’Aeroport (que originals!!!) vam començar l’odissea de buidar equipatges per reduir pes de la maleta, semblava més uns campaments que una sortida de joves cap a Padova dins el Programa Leonardo de la UE…

Per fi, desprès d’una hora i trenta cinc minuts Venecia ens esperava, amb molta boira i bastant fred.

A l’arribar vam anar a la seu de Xena, l’entitat juvenil que gestiona el projecte i ens vam dividir per grups mentre esperàvem la família que ens acolliria en aquests quatre mesos.

En el meu cas dormo amb una noia, compartim habitació, i un noi en un pis. L’amo del pis és professor d’universitat i ve al seu despatxet cada dia, però no convivim amb ell, el pis és gran però amb poca llum al menjador-cuina i està a la part més nova de Pàdua, dins d’una urbanització on hi arriba només un autobús. S’hi està molt bé i la convivència amb els companys és molt bona, semblen molt macos,..

El temps, de moment, molta boira i fred, avui ens hem ajuntat tots al centre de Pàdua per dinar, passejar i comentar la jugada de les vivendes i estàvem a cero graus!!!!! Ara, després de l’experiència a Anglaterra això és molt menys. Hem anat pel centre, a les esglésies més importants, a perdre’ns pels carrers menys turístics i a un mercadillo que m’ha encantat!
Hem passat també pel lloc on treballaré i està molt cèntric, a una plaça molt bonica.

Estic molt bé, i contenta, demà començo les classes d’italià on espero llençar-me, de moment l’entenc, o l’interpreto molt bé, però no he tingut l’oportunitat de parlar-ho excepte amb la caixera del supermercat ahir.

Penjo algunes fotos al Facebook, per qui en tingui i en vulgui remenar, i us envio un mail als que més propers amb l’adreça, postals, cartes, llibres, publicacions, i algun ram de roses serà benvingut! Si m’hi deixo a algú envieu-me un correu.

Un baccio a tots i totes, fins la propera!

AdÉu, AdÉu!

2008-01-11T18:53:00.000Z

La setmana vinent marxo a Itàlia.

Ha estat una estada curta a Barcelona però molt profitosa, he aprés molt, de mi i de la feina. Ja m'he despedit, ara toca obrir, fer maletes i tornar a marxar.

L'únic que sé que serán quatre mesos (en prinicipi), i que estaré treballant en una casa d'acollida per persones toxicomanes i amb risc de marginació social, no sé on viuré, potser amb ells o amb altre gent, sé poques coses, però reconec que m'agrada, agafar motxilla i no esperar res a canvi; observar i viatjar ha estat la meva segona escola.

La primera ho va ser el cau, i la segona viatjar i la tercera, l'escola pública.

Una abraçada als que no ens hem pogut veure, als que hem seguiu i no ens coneixem i els que ens veurem molt aviat!

ProStiTuCioNes. Diálogos del sexo de pago

2007-12-06T14:45:00.000Z

Mentre seguim discutint l’article anterior m’agradaria fer difusió d’unes jornades sobre prostitució. Legalització o abolició, treball o esclavisme, censura o protecció, drets oordenances,... més enllà de tot això som molts els i les que coincidim que la millor intervenció és el coneixement i la conscienciació col·lectiva, la teoria és molt fàcil, però la realitat deixa molt que desitjar. Si podeu, us convido a anar-hi i a reflexionar.

Jornada - Prostituciones. Diálogos del sexo de pago - Facultat de Geografia e Història (UB)

14 de desembre de 2007 Facultat de Geografia i Història (UB). C/ Montalegre, 6-8 Barcelona. - Metro Catalunya Participació gratuïta. Aforament limitat.

L’objectiu de la jornada és potenciar el diàleg i la reflexió constructiva sobre la prostitució, a fi d’aportar instruments que, de la mà de la classe política i la societat en general, puguin servir per impulsar programes i polítiques eficaces que garantitzin drets i responguin als interessos de les dones insertades en el sector del sexe de pagament.

A més pretén ésser una denúncia de l’exclusió sistemàtica, el dèficit de drets i la passivitat institucional pel que fa a la situació de les persones insertades en el context de la prostitució, especialment greu en el cas de les dones inmmigrants.

Amb diàlegs sobre treball sexual i Igualtat, dificultats per exercir com a subjectes socials, sobre el pànic moral i la criminalització del treball sexual, homes clients i sexe de pagament i un quart dièlg a les 18h protagonitzat per dones i transgèneres amb experiències vitals i professionals en la indústria del sexe de pagament.

Organitza: L.I.C.I.T. (Línia d’Investigació i Cooperació amb Immigrants Treballadores del Sexe) Col·laboren: I.C.A. (Institut Català d’Antropologia) Facultat de Geografia i Història (UB) Institut Català de les Dones Editorial Icaria.

Jo no hi podré anar, ja que la meva motxilla i jo estarem de camí cap a Madrid de vacances, per tornar a viure BASIDA, per visitar la parròquia de San Carlos Borromeo, coneguda com “La Parroquia Roja” (una parròquia en la que ara mateix s’hi concentren ciutadans de Bangladesh en solidaritat a les detencions a Ceuta, que ha impulsat molt moviments veïnals dins la mateixa, que s’acosta a la població marginada sense embuts, que fa oracions en àrab i que defensa els drets de dones, homes i infants sense distinció de classe ni de opció religiosa malgrat les amenaces de tancament per l’Obispat), per conèixer Guadalajara, i descansant i desconnectant uns dies a la Sierra, en una ruta en bici per enamorar-me de nou de les coses petites...

Malgrat això, desitjo un èxit total de les jornades, i convidar-vos a passar-vos, sinó, com passa sovint oportunitats com aquestes acaben conscienciant als que ja ho estan, així que si realment us hi voleu acostar, aquí teniu l’oportunitat.

QuÈ Li PaSsA aL PSC?

2007-11-29T21:42:00.000Z

Torno de treballar indignada i impotent.
Surto de la Ronda de Sant Antoni, de nou un individu de les Forces de Seguretat de l’Estat (prefereixo no dir quina fins que no hi hagi denúncia) multa indiscriminadament a les treballadores sexuals per passejar o estar prenent un cafè, sota l’Ordenança del Civisme.

Entro en un supermercat i em truca la Nuri des de la porteria:
- Saps què m’ha passat?
- No, què passa?
M'ho explica. L’han trucat per telèfon preguntant si el Montilla li havia agradat com a President, que seria el que canviaria, noves idees,… i si el tornaria a votar, davant la negativa de donar aquesta informació, llavors diuen que truquen del PSC.
Ella afirma que els vota perquè no vol que guanyin els altres, llavors, la veu simpàtica i amable pregunta amb seguretat:
- Llavors, ets simpatitzant, no?
- Doncs…. Potser si. –Dubtant del que suposa això, respon ella (la Nuri com sabeu és portera, fa uns anys es va treure el Graduat Escolar en una Escola d'Adults i aquests temes no els domina-
- Miri, si com és simpatitzant, doni’m el seu DNI que li farem simpatitzant del partit, costa uns 9 euros, però li farem gratuït, d'acord? El seu DNI?
- No li donaré el meu número del DNI per telèfon!
- Doncs no es preocupi que vindrem, li explicarem i ja es podrà fer oficialment simpatitzant
- La seva adreça és……
- Si, és aquesta
- Doncs ja vindrem amb els companys, li portaran la informació i ho farà tot...!

Doncs, personalment, una més als números, una més als discursos.

Estic ofesa, enfadada amb el Partit, que s’aprofita de qui sap qui ho pot fer i que s’omplirà la boca de simpatitzants amb carnet.
Ella ho explica com si res hagués passat, jo no, jo ho trobo poc professional i enganyós per part del Partit Socialista de Catalunya.

És això ètic? Com pot ser que un partit “socialista” tingui aquesta forma de comprar persones com qui ven enciclopèdies?
Per què truquen 4 mesos abans de les eleccions?

Que algú m’expliqui el que puc fer com a ciutadana, mentrestant ho faig públic en aquest bloc, el meu espai d’expressió per a qui ho vulgui.
I espero que el missatge arribi el més lluny possible, encara que sigui de boca en boca, d’escala a escala, o de bloc en bloc.

Estic aquí pel que vulgueu, donant la cara, ja ho sabeu, i no per telèfon.
I després de les eleccions, no us oblideu de fer autocrítica.

Un NoU MeMbRe aLPiS...

2007-11-19T22:43:00.000Z

Quan Algú d’Acció Escolta va entrar al nostre pis va dir que se semblava el local d’Skues, de local de cau res, però si que es nota l’essència d’escoltisme.
L’Eli va ser la meva cap quan era raiera, vam compartir campaments a Menorca, i amb l’Anna va compartir Pioners i llargs consells…
Avui en som un més, una “mascota” nova, que m’il·lusiona i alhora em sorprèn.

El pis no és massa gran, però ja ens va bé. Fins fa poc temps teníem el “conte de la setmana”, l’Anna cada setmana en canviava un i el posava a l'entrada sobre un cavallet, ens el llegíem (eren contes curts) i l’obríem per la pàgina que més ens agradava, a l’entrada també hi tenim un cordill d’estendre la roba on hi penjo les vostres postals.
Al WC tenim fotografies de Barcelona i unes fulles penjades, i des que vaig tornar d’Anglaterra reutilitzem els sobres de les cartes per posar-hi compreses i tampons i no utilitzar paper net.
Al menjador tenim el prestatge comú, on qualsevol pot agafar un llibre, una guia, o unes receptes, vivim envoltades de plantes, fet que a mi em desagrada la veritat, les plantes al bosc són més felices i així no se’m moriran per no regar-les (menys mal que entre l’Eli i l’Anna les cuiden).
El millor racó és el de la cuina i del suro comú, a casa reciclem i reduïm, mirem envasos (compràvem iogurts grans per estalviar envàs i diners), rebutgem les bosses dels supers, malgrat que costi de vegades que t’has d’enfadar perquè no t’ho posin en una bossa. Va arribar un moment que a la cuina hi havia més bosses de plàstic que gots de concerts i d’assemblees (casi impossible però cert en un pis com el nostre).

Al suro comú l’Anna hi fa un estudi de mercat de les fruiteries del barri, l’Eli penja les últimes obres de teatre que fan, tenim les cadenes de telèfons del cau, mails penjats sobre l’ús dels mòbils, de vagues de treballadors amb productes que demanen no comprar per fer pressió, els càrrecs de la setmana, el llistat de productes reciclables o no, etc. Ara recollíem l’oli utilitzat per fer sabó, i l’Anna acaba de fer fluor dental natural (quan ho provi ella ja ho faré servir jo si li funciona).

Bé, us deia que tenim nova mascota, em decidit deixar de comprar iogurts i fer KÉFIR!!! Un bacil que cuidarem i mimarem al màxim, si algú dels que llegiu en té, seran benvingudes propostes, consells i peticions. Ja us explicaré com va. Una proposta més per tenir cura del que ens envolta...
Realment el canvi climàtic ve de nosaltres, de les accions que fem a casa, dels petits canvis, i no només de demanar responsabilitats a les grans empreses i/o Estats.

No hi ha millor publicitat que l’estalvi econòmic per a les llars, no calen grans propostes publicitàries, potser calen propostes adequades, senzilles i properes, sense grans anuncis amb imatges que no arriben, i ni tan sols remouen.

Com bé deia el Capità Enciam....
ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS!

JO M’hi sUmO

2007-11-04T22:56:00.000Z

Ja he escoltat dues en dues setmanes. Dues de les centenars que no expressen o una cinquantena que ja han mort durant aquests 11 mesos al país.
La violència de gènere és un tema que tots coneixem i que mitjans i polítics també reforcen que en siguem conscients. Però... de què serveixen lleis de bons principis quan després a casa nostra no som capaços/es de fer res quan sabem que això passa sota el nostre pis, a alguna familiar o fins i tot a alguna amiga? No és també això un altre tipus de violència, el silenci o la ignorància?
Potser uns quants consells o proximitat de cara a parlar amb ells serviria molt més que lleis i bones intencions.

Els i les que ens hi dediquem podrem desemmascara-ho, de la millor o pitjor manera. Però vull compartir amb aquells que em llegiu alguns aspectes, més de dia a dia, no de dins d’una consulta.

Em referiré al cas que coneguem a la persona personalment i que tinguem la oportunitat de parlar amb ella. Ens els altres casos, més val una trucada als Mossos informant, que fer massa i perjudicar.
Un aspecte pilar que hauríem de tenir en compte davant d’aquests casos és tenir clar que hauríem d’ACOMPANYAR en la decisió de la persona a fer el que ella cregui, obvi però no tant, quan una amiga o coneguda us reconegui que “algo passa amb la seva parella o ex” no donem lliçons de vida, tals com “tu el que has de fer es separar-te ja” o “engega’l a la merda i marxa”, les opcions aquestes, malgrat ser de vegades les més raonables, podrien ser les primeres que ella va pensar en un bon principi, i per x motius, (solen ser més d’un) ella s’hi ha quedat amb la situació, no preguntem perquè, anem més enllà...
Altres comentaris que podem fer amb bona intenció però amb el perill de fer-la sentir encara més desplaçada és jutjar-la o “castigar-la” amb algun comentari, si per exemple us digués que ja no us veu perquè ell li prohibeix o no li agrada, no se’ns escapin frases com “no siguis tonta i vine!! No veus que això no es normal” o “tu mateixa, si vols seguir així la resta de la teva vida”; segur que aquests discursos ja se’ls sabrà i una resposta com aquestes faria retallar molts detalls del que realment pot estar vivint i se sentirà pitjor encara.

Cal, per sobre de tot, ESCOLTAR, intentar per instants no dir tot allò que pensem, per afavorir que ella, una amiga, veïna, companya de la feina,... se senti lliure d’explicar allò que passa allí, per adquirir la confiança de bolcar tot allò sense que la “tornin a marcar” amb l’objectiu de conèixer, per ambdós parts, els Sentiments d’ella respecte la situació. En aquest punt, no fàcil ni ràpid d’arribar, podem començar a acompanyar realment. És quan hi ha aquest “feed-back” amb vosaltres, quan podem començar a preguntar MOLT RESPECTUOSAMENT sobre què vol fer ella, per fer-la responsable i protagonista alhora del canvi. A Barcelona ciutat, existeixen recursos com els PIAD, o recordar que si tenen por poden trucar a les forces de seguretat o que si necessiten xerrar estan acompanyades per nosaltres, en qualsevol moment ens poden trucar.

Us poden semblar consells estèrils, però de debò, si actuem (en el cas que sigui possible vetllant per la integritat de la dona) d’una manera SENSIBLE, AMB RESPECTE I ACOMPANYANT, servirem de molt més que si volem fer-nos els Superherois fent actes paternals i ràpids; oferir confiança i recolzament pot ser el triple d’efectiu.

Amb les Polítiques Socials serveix de ben poc començar la taula per la teulada, amb lleis i reglaments. Cal que anem a la inversa, de sota cap a munt, hem de fer que ciutadans i ciutadanes construïm el reglament amb l’Estat, sent tots i totes protagonistes, i no únicament l’Estat que reguli per les persones.

Ja FaiG uN aNy!

2007-11-04T22:43:00.000Z

Ja fa un any que RefLexioNs veïnaLs va néixer!!!

Gràcies els que hi visiteu, i moltes més, els qui hi dediqueu temps a escriure,

Per molts més!

De cami cap a Anglaterra, i de tornada

2007-09-25T11:43:00.000+01:00

Agafo la mateixa llibreta que els bons amics em van regalar ja fa prop d'un any quan els hi vaig dir que marxava a Anglaterra, son les sis del mati, dissabte i volo cap a Stansted Airport.
El que mes em sorpren es estar aqui de nou, mira que em va costar adaptar-m'hi! Sense angles, dormint en una cuina compartint llitera el primer mes d'estada, un pais i una gent desconeguda, fent servir la paraula "sorry?" 20 cops l'hora... Potser va ser aixo el que mes em va enganxar, sempre penso que el mes costa acaba sent el que mes recomforta.
Estic a l'avio, comenca a fer-se de dia, tinc fred (pq fa tant de fred sempre dins els avions??) i dubto, dubto de com anira, com sera la "re-tornada", aquest cop nomes per quatre dies...

Ara, estic a l'oficina, copiant allo que vaig escriure fa quatre dies dins l'avio, estic al mateix lloc on vaig ser-hi durant sis mesos, la "re-tornada" ha estat millor del que m'esperava. He vist als amics, he estat amb gent que m'estimo i he disfrutat cada instant al maxim, estic contenta. D'aqui una hora haig de marxar, m'he posat a al motxilla el que em vaig deixar aqui, una tovallola, un pijama i un mirall -un regal de les amigues que em van venir a visitar- i m'he posat bons records, sense melancolia, amb somriures i sabent perfectament que allo passat, passat esta, i que ho vull recordar com a tal, com una etapa mes. Igual que la que comenco, aquesta vegada, a Barcelona...
Com es d'important acceptar que allo passat, ja no tornara, i com es de bonic saber, que d'altres moments, segur que vindran.

Endavant amb el nou curs!!!

2007-09-07T18:30:00.000+01:00

No tinc massa temps per posar-me davant d'un ordinador i escriure, afortunadament he trobat una feina, ja sabeu, no m'agrada la gent que es defineix pel que és o el que ha fet, m'agraden les persones que es defineixen per com son.

M'he expressat prou en aquesta escala de veïns i veïnes perquè ho sapigueu.
Així que avui escriuré que faig, sóc Treballadora Social a un Centre d'Atenció Ambulatòria per a les addiccions a les substancies, i per les tardes estic a un barri de BCN a l'Agencia per a l'Abordatge Integral del Treball Sexual.

Prometo escriure, comentar i fer alguna RefLexió veïnal aviat...

Endavant amb el nou curs!!!

La burocràcia és una de les causes de pobresa als "Països Desenvolupats"

2007-09-03T13:14:00.000+01:00

Ella em sorprén.

2007-07-31T19:11:00.000+01:00

Avui m'ha tornat a sorprendre, em sorpren quan m'explica coses sorprenents, quan sap que les bodes al Marroc són de tres dies perque la seva podòloga es d'allà, és la seva veïna i hi va per donar-li un cop de mà, quan m'explica que ha parlat amb els veïns sudamericans perquè s'ha comprat un MP3 i no té ni idea com funciona, ells serán qui els hi grabaran la música, em sorpren quan va a fer cafés amb la seva "loquilla" en el seu temps lliure, quan cuida gats i gossos de veïns sense demanar a res a canvi, i quan m'explica mil històries de la porteria, quan hi vaig m'emociona la seva capacitat d'escoltar-los a tots, la seva paciència, i sense que ella s'adoni la seva capacitat de mediar.

Em sorprén que la seva força sigui mes forta que els que tenim uns estudis, que vulgui saber més i més, només escoltant, perquè es va treure el Graduat Escolar fa set anys! Quina festa vam fer a casa, ho haurieu d'haver viscut! Fent deures juntes, fent arrels quadrades i estudiant amb les amigues gitanes de 50 anys, mentres jo feia el BUP. Ara ja sa escriure, amb faltes però amb carinyo.

I avui ha tornat a fer-me somriure, avui m'ha dit que si volia anar amb ella pel centre, que em portaria a un lloc, m'ha portat al barri jueu, a un bar enterrat sotat terra i a la Sinagoga jueva. No en tenia ni idea que estava!, tal com és ella, li ha dit a la noia "Te traigo a mi hija para hacerte un poco trabajar, nos explicas un poco la historia de esto?" amb el seu somriure, ha estat genial, al sortir hem vist un home que mirava unes parets, ella com sempre, l´hi ha preguntat què feia, el coneixia perque l'havia vist alguna vegada per aquell barri, l'home ens ha explicat coses molt interessant de la ciutat de Barcelona, fixeu-vos que pel carrer Avinyó, les cases están tortes, sembla que les teulades s'ajuntin, és degut a a un terretrèmol que va haver fa anys...

Després hem anat cap a la Boqueria, m'ha ensenyat tot i més, mentres m'explicava les seves festes i estones de platja a Eivissa, al Bora Bora i a Pacha, he vist les fotos, s'ho ha passat bé, i jo també, veient que tot surt de nou, que ella ha pogut, i que jo també.

Un post amb poc contingut però em venia de gust compartir-ho, estic contenta de tornar a Barcelona, i veure-la tan feliç. Ella mai sabrà que escric aquí, o potser no? Avui m'ha dit que li agradaria tornar a estudiar. ESO o anglès? M'encantaria.

Petons desde Polonia!

2007-07-27T16:07:00.000+01:00

Hola a tots!

Continuant amb la tonica dels ultims sis mesos, noticies des d'un altre pais, Polonia. M'he passat tres dies a la capital, Varsovia i d'aqui una hora m'espera un tren, i un recorregut de quatre hores, per anar cap al Mar Baltic, al nord. A prop de Russia.

Varsovia molt interessant, m'ha agradat perdre'm per llocs no turistics, i marxo amb la impressio d'una ciutat que lluita per semblar-se a Occident, pero molt tocada encara per la guerra i pels ultims canvis de govern. Hi ha zones molt pobres, i d'altres que no tant. Ja us ensenyare les fotos. Els mercats, m'han encantat, i els boscos de la ciutat tambe.
El tranvia ha estat el meu transport, que m'ha permes observar la ciutat mes d'aprop, i xerrar amb gent que viu aqui, en angles es clar, perque l'unic que ser dir en polac es si o no.

Marxo cap al Nord....

Fins aviat veïns!

2007-07-20T17:12:00.000+01:00

Com que l'estiu em senta bé, com sóc feliç, com d'aquí uns dies

estaré a Polonia, a Menorca i a Portugal, com disfruto de cada segon amb els que m'envolten, com antics amics tornen a fer-me sentir com una princesa, com la tornada a casa no està sent tan dura, i com començo a confiar en la dita "quien la sigue la consigue",...
seguiré creient en el que crec, i lluitant per allò que vull.

BoN EsTiu!!

2007-07-18T14:09:00.000+01:00

Pels fans masculins, el que se aburrreeeeeeeeeeee i el Tarat, us deixo aqui els enllaços de les lletres, perque hi poseu la base a Badal, si o si?
Nadie es capaz de ponerte en el mogollo
No como tu que quieres separar
Bon estiu a totes i totes.

Hora dels adeus...

2007-07-11T11:45:00.000+01:00

Aixo ja s'acaba, dema arribo a Barcelona despres de mig any a Anglaterra, volia acabar un article sobre l'experiencia pero no puc, son moltes emocions les que m'envolten, pero prometo fer-ho, pels "tafaners" que pasejeu per aquesta escala de veins.

Avui al vespre despedida a casa, tancar etapa per comencar-ne una altre, a Barcelona, on pugui, o vulgui.

M'espera un estiu mogut, aixi que no se quan podre escriure de nou, espero que aviat, sera bona senyal.

Polonia fins a final de Juliol, motxilla a l'esquena i a continuar aprenent d'aquest any sabatic
Menorca a principis d'Agost amb amigues de sempre
Interrail amb la Pubi a mitjans d'Agost,
algunes visites angleses a Barcelona...
i... el que vingui!

Podreu veure fotos al Fotobloc o al Facebook, heu d'estar registrats/des per entrar-hi pero feu-m'ho saber si hi esteu!

MOLTS MOLTS PETONS, FINS DEMA, DE NOU...

Per a patidors i patidores...

2007-07-05T15:14:00.000+01:00

Ja soc a England de nou!

Tres dies a Barcelona m'han fet adonar de com han canviat algunes coses en mi; una mica de xoc, pero parlant amb gent ja he vist que el "xoc post viatge" forma part del mateix (es quan tornes a casa quan veus mes clarament que has estat fent durant mig any, i el que has apres!)
Gracies per la calida acollida.

En resum, aquest es un post per patidors i patidores, soc a Anglaterra de nou, despres de mil controls, preguntes, i mesures de por per "la seguretat". Res de nou.

De vacances, de pluja, i de moments inolvidables...

2007-06-27T13:24:00.000+01:00

Estic de vacances fins tornar a Barcelona el 12 de Juliol, tinc dies de vancances per agafar i moltes hores extres de reunions al vespre amb els grups de joves aixi que aprofito al maxim aquestes dues ultimes setmanes que em queden.

Com sabreu plou mes aquests dies que en tot l'hivern, suposo que alguna cosa ha arribat fins alli perque m'hagueu enviat emails preguntant si nedava o caminava, va tot be, cap problema. Aquest cap de setmana he tingut una altra visita, l'Adria, un EVS que fa un projecte a Escocia, Hem fet excursions per la zona, Oakham, Rutland Water, Stamford... una foto de divendres que m'encanta aqui.

Aquest diumenge baixo a Barcelona fins dimecres, espero almenys que el temps m'acompanyi, i que les inundacions no afectin ni als trens ni a l'aeroport; tinc sentiments contraposats, de ganes de veure'us pero de poques ganes que s'acabi, suposo que es normal; tot i aixi em ve molt de gust compartir estones amb els que tant fa que no us veig!

P.D.: Afageixo news! Dema me'n vaig d'excursio al sud d'Anglaterra, a Devon, amb els amics del poble! En principi no hi podia anar perque el vols es diumenge, pero fare bogeria de baixar per una nit i marxar corrents diumenge. Ens espera platja, un jardi per plantar la tenda, alguns faran surf, i un cap de setmana passat per aigua; pero sembla que ja m'hi he acostumat.

Un peto gegant,

Fins diumenge Barcelona!

CoN PeLos eN La LeNgUa...

2007-06-21T10:12:00.000+01:00

Ayer escuchaba vuestra música
Los recuerdos me vinieron,
Sin creerlo, ni quererlo…
Puedo estar triste por lo que paso,
Pero estoy feliz de cómo estoy hoy.

Pienso en aquellas que estáis ahí,
Aquellas que no vivís en paz
en aquellos que os encerráis
en vuestras propias vidas.

A veces pienso que demasiado
me importan las personas,
pero joder somos los únicos
que podemos cambiar nuestras zonas.

Si quiero luchar es para cohesionar
No como tu que quieres separar
Harta de discursos “progresistas”
Pronunciados por la burguesía
Harta de ver partidos de tenis
En la política de este país
Si quiero luchar es para cohesionar
No como tu que quieres separar…

Hay días que no puedo
Días que me muero
Días que os leo
Que no os veo pero muero.

Odio la hipocresía, me duele, no puedo,
Gente que se le van las palabras con los hechos
Gente que lucha con armas para la paz,
No es orgullo, ni es rencor,
Es solo que vuestra actitud,
Ya no encaja en mi corazón.
Porque yo,
Si quiero luchar es para cohesionar
No como tu que quieres separaR.

Aqui la escribo, aqui la comparto, ahora ya esta en vuestras manos...

Sobre les inundacions

2007-06-16T14:26:00.000+01:00

Avui m'han trucat dues persones per si anava tot be respecte les inundacions, han estat a la zona en la que visc, pero cap problema. En realitat m'he enterat primer per les trucades que pels diaris d'aqui... Imagineu-vos!
Hi ha problemes amb els trens, i amb les zones mes degradades de Kettering i Leicester, on treballo amb els joves.

Aquest cap de setmana, les noies han marxat de camping -per cert han vingut dues noies de Franca que viuen amb mi i un noi de Belgica d'EVS!- pero jo em quedo per aqui, suposo que anire a Stamford a passar la nit. Estic cansada de viatjar... i de no parar, cada cap de setmana ha estat una aventura.

Com li dic a la Nuri i als meus, no noticies, bones noticies!

Bon cap de setmana a tots i totes!

HoW tO ChAnGe tHe WoRLd...

2007-06-12T12:39:00.001+01:00

Tell people what,

Tell people why...

Wherever you are, whoever you are, you can help make the world better

Tell people what,

Tell people why...

De tornada i compte enrera...

2007-06-11T18:55:00.000+01:00

Com us deia en l'anterior post aquest cap de setmana hem estat a HuNstAntoN, be, alli hem dormit en un alberg de joventut, Youth hostel, hem anat tambe a Ely- primera parada de cami (mentres el seguent tren venia), Kings Lynn, al parc natural de Holkaham i a la costa mes bonica d'Anglaterra, Wells-next-the-sea: unes platjes enormes, unes dunes molt llargues, i una olor salada que tan m'ha recordat a Barcelona, i al nostre Mar Mediterrani. Us penjo fotos al llarg de la setmana al meu fotobloc.

He fet "Remember when" de les reflexions que abans escribia, les tinc una mica abandonades, aixo sembla mes un quadern de Bitacora que el RefLexioNs veïnaLs que vaig crear, quan torni estic segura que continuare expressant allo que penso, de moment, expresso allo que visc.

CaP a HuNstAntoN...

2007-06-08T09:08:00.000+01:00

Liverpool era la ciutat que tenia programada veure per aquest cap de setmana, la kk de preus de l'allotjament ho han impedit.

I com ahir a la nit estava rabiant per aixo, amb aquella bojeria vasca l'Eneritz i la Nerea, sa germana, em van dir: Y porque no... nos vamos tres dias a la costa este fin de semana? Vale!

Depila't, busca el biquini enterrat a la maleta, el pareo, la crema solar (per si fa falta, o encara que sigui per olorar-la i recordar moments), fes la bossa, compra mil bitllets i agafa la guia... I cap a Hunstanton, que hi falta gent!

Doncs aixo, despres de dinar comencem l'aventura. Reconenc que m'encanta programar excursions a ultima hora (o potser es l'herencia del cau).

Espero que passeu molt bon cap de setmana,

Petons!

PD: Pero tenim escapada pendent a Liverpool...., eh!

GaRa; eN PoRtAdA...

2007-06-06T13:28:00.000+01:00

Casualitat que ahir escribis que estava desconectada d'aquest mon i que al vespre arribes la germana de l'Eneritz a pasar uns dies a Anglaterra amb el diari Gara per nosaltres.

En portada:

- ETA finalitza l'alto al foc (de nou)
- Una dona de Baiona morta a mans d'un home (una altra)
- Gaza i Jordania segueixen el conflicte (continua...)

Ha estat com llegir el mateix diari de nou, les mateixes noticies des de fa mesos, des de fa uns anys... Per que avancem tan rapid tecnologicament i no hi ha manera de creixer social i humanament?

"Everybody needs a place to think"

2007-06-03T13:49:00.000+01:00

"Everybody needs a place to think"

"Tothom necesita un lloc per a pensar"

Placa en un banc davant del Thames, a London.

Quanta rao, malgrat que de vegades se'ns oblidi...

Simone's leaving do!

2007-05-30T16:09:00.000+01:00

No us perdeu la despedida que li vam fer a la Simone... Va marxar dimecres, just la nit abans de marxar a Londres, li vam fer una festa a casa nostra, i li vam preparar una canço amb unes mascares de la seva cara. A veure si em trobeu, estic a la punteta de la porta, de negre, es bonissim! Aixo es amistat i es una festa de despedida! Oh my god! Quina nit! Have a look! Us enganxo el video a la barra dreta, com a "Moments enregistrats" - Despedida de la Simone (Maig 2007; UK) .
Per si voleu riure una estoneta, ella, per suposat no en sabia res, li vam canviar la lletra a la canço, quedeu-vos amb la seva cara... Es a casa meva, aixi us feu una idea d'on visc, es un atic pero amb les parets en forma de teulada ;)

Desde dijous fins ahir vaig estar a Londres, Camden Market, London Eye, Soho, Natural and Science Museum, War Museum, ruta pels parcs, metro, molt metro, moltes rises i bons moments amb tots i totes!...

Abans d'ahir pero la tornada va ser dura, mentres pensava en les eleccions, potser com alguns de vosaltres, aquella dona em va ensenyar que tot es la vida...

De vegades em pregunto perque el desti o que/qui sigui em posa en aquestes situacions. Molt resumit, sense afany d'escandalitzar, nomes de compartir, estavem a l'autocar i a una dona semblava que s'estava marejant, de cop, mentre la seva filla estava al wc, es va estirar a terra, ningu es va immuntar expecte jo, la vaig abraçar i posar el seu cap entre les meves cames, no s'estava marejant, tenia un atac de cor, el cor li anava a cent, em mirava, parpallejava els ulls massa rapid...
La seva filla s'ho ensumava mentres jo li deia que tot anava be -malgrat que no era cert-, va parar el bus, vam trucar a l'ambulancia, vaig estar amb ella acariciant-la, tocant-li el cor, i aguantant els tremolors i "espasmos" fins que va venir el metge, l'estona mes llarga de la meva vida.
La seva filla m'agraia el fet amb la mirada, la dona donant-me la ma i apretant-me-la; no se que haura passat, no se on sera ella ara, l'unic que se es que em va donar una lliço important, dura pero important. Cal viure al maxim la vida.

Recordare l'escapa a Londres per sempre, tot allo bo, i tot allo dolent, que m'ha fet valorar una miqueta mes, perque estem aqui.

Sigueu feliços, i aprofiteu tot allo que us vingui!

Desde Londres...

2007-05-25T14:33:00.000+01:00

Hola a tots!

Aquests dies estic a London, hi estare sis dies. Espero disfrutar tant com porto fent fins ara!! Ara mateix acabem de finalitzar l'evaluacio de l'EVS. M'enduc una valoracio estupenda, tret de coses que es podrien canviar, pero estic segura que aquesta experiencia em sera vital. Com em va aconsellar la pubi, m'he posat moltes coses a la butxaca.

Anna i David, fins la setmana vinent!!!!!!!!!!! Anita, no saps les ganes que tinc de fer un cafe amb tu, o potser un te?

Un peto a tots!
Fins aviat!

Stonehenge!

2007-05-16T13:05:00.000+01:00

Si em busqueu aquest cap de setmana... desde divendres fins dilluns estarem a Stonehenge. Us deixo una foto per fer-vos una mica d'enveja sana.

Dues converses amb dos grans amics, una ahir a la matinada i una aquest mati m'han alegrat al dia, soc feliç de saber que malgrat la distancia, estem a prop.

La setmana vinent marxo una setmana a London, per veure a gent i per fer l'evaluacio de l'EVS amb la resta de voluntaris. Com passa el temps! Sembla ahir quan em despedia...

MeS NotiCieS...

2007-05-12T11:43:00.000+01:00

Hello everybody!

Fa temps que no us explico res, no perque no passin coses, mes aviat al contrari...

Ultimament treballo mes hores en el projecte YouthCheck. Estem organitzant unes altres jornades per pintar edificis i persianes a Kettering, preparant formacio, mini-tallers, pels joves de Braustone i ho farem a traves d'un autocar, a traves del YouthBus: en zones mes degradades o en zones on no s'arriba al i les joves, en lloc de posar-hi un Punt d'Informacio Juvenil, han optat per introduir-lo en un autocar (sense seients i amb tres espais amb taules, pq us en feu una idea), el bus va parant per aquelles zones en els que els joves es troben al carrer per ser un punt de referencia, de trobada, d'informacio, i d'acollida quan el fred impedeix fer vida al carrer. Els dilluns per exemple, hi va una doctora per atendre a les joves embarassades, hi ha una Play on els joves poden jugar, i estem els Youth Workers per parlar amb ells i xerrar.
Tambe, en un Community Center, al Braunstone Grove, farem tallers amb joves que s'hi reuneixen, han decidit fer-ne un de com trobar feina i un de com escriure un projecte i financar petits projectes, tenen ganes de fer coses.

Imagineu-vos els Community Center d'aqui, com espais de trobada, son mes centres socials, on hi ha una part destinada a l'Administracio i l'altre als veins, son com AAVV en els que qualsevol hi pot demanar espai per reunir-se o fer activitats, les estrelles son Hip-Hop i boxa.

Abans d'ahir per exemple, vaig anar a St Matthew's Centre, Community Center, en el que presentaven les activitats d'estiu per a infants i joves, hi estavem el tecnic de joventut, de Connexions - la xarxa d'Informacio Juvenil d'Anglaterra -, el YouthWorker del centre, un representant del center, un de l'AAVV i dos policies! Em va sorprendre gratament com opinavem i s'interessaven per la programacio, aqui es una cosa normal, quan vam acabar la reunio vaig estar parlant amb ells i em van explicar que no s'enten la seva figura com a control, sino d'acompanyament i suport, tots els veins i currantes de les fabriques del barri els coneixen; a Barcelona, quan vivia a la porteria els coneixiem, parlavem amb ells, entraven a la porteria a xerrar amb els veins i amb la Nuri, ara, ja no se ni qui son.

Dimarts m'han convidat a una reunio per establir les bases d'unes subvencions per a projectes duts a terme per la gent jove a Leicester, es cuiros, aqui, quan escriuen les bases conviden a tambe a les entitats juvenils, als tecnics i youthworkers, aixo em fa pensar en molts que treballem en aixo i que quan llegim les bases malgastem mes temps en burocracia per escriure el projecte que en el projecte en si mateix.

Aixi estic, nous projectes i nou format a l'escala de veins, em venia de gust fer reformes...

Antes de comenzar un nuevo capítulo hay que terminar el anterior: repítete a ti mismo que lo pasado no volverá jamás. Recuerda que hubo una época en que podías vivir sin aquello, sin aquella persona, que no hay nada insustituible, que un hábito no es una necesidad. Puede parecer obvio, puede que sea difícil, pero es muy importante. Cerrar ciclos. No por orgullo, ni por incapacidad, ni por soberbia, sino porque, sencillamente, aquello ya no encaja en tu vida. Cierra la puerta, cambia el disco, limpia la casa, sacude el polvo.

Paulo Coelho

Un peto, i cuideu-vos molt!
Ja sabeu, mes aqui!

pLaNniNG iS Work!

2007-04-26T18:37:00.000+01:00

Dema divendres…

Ha estat una setmana amb mogudes amb el jefe, la sort es que no ha estat amb ningu en concret sino amb tots, aixo ha suposat, i permeteu-me que sigui aixi, una cohesio de grup impressionant, crec que un dels elements mes cohesionadors de qualsevol grup es tenir un “perill” extern, sigui una ideologia, un grup en si mateix o una persona.

Estic preparant un projecte que us explicava en un post anterior per fer particeps els joves en situacio de risc social d’un barri , estic contenta amb el proces, per tant els resultat te numeros de sortir be.

Paral.lelament al projecte que us explicava en el post on explicava que feia aqui. Fa un mes que vaig comencar un de nou, Comunity Check, per promoure la Sostenibilitat i la consciencia Medi Ambiental a centres civics, entitats, administracions publiques, etc; un projecte gratuit a l’abast d’aquells qui estiguin interessats. Us deixo el linck del web per si ho voleu llegir, esta en angles. Per aquest motiu em desplaco sovint, i aixo em permet coneixer altres zones i altres realitats.

Ahir vaig fer un curs de Gestio de Projectes, Management Projects, forca interessant, moltes diferencies amb cursos que havia fet a Barcelona, es curios com la concepcio del temps i del treball canvia depenent de l'entorn en el que s'aplica, si m’inspiro un dia us fare un resum, per si us interessa.
O com analitzar una situacio per crear el “millor” projecte, que tenir en compte, que no, les divisions del temps, com el perdem, com transmetre, com realitzar-lo, i com evaluar-lo amb sentit. No, com hem fallat sovint, evaluar perque toca, i no donar un cop d’ull als punts febles d’edicions anteriors per realitzar-ne un de nou.
Va haver un punt, el del planning, que em fa agradar molt, com “responsabilitzar-te” de tu mateix, i de les coses que has de fer... Planning is work. Sobretot en aquells casos en que em sentia que perdia el temps organitzant-me la taula, afegint tasques al meu calendari, i fent llistes de “coses a fer”.

En resum, aquests dies han estat molt profitos, em sento molt be, i el meu angles em permet entendre moltissimes converses, reunions i fins i tot ja cotillejo amb ell..., bona senyal. ;)

Un peto als i les que em llegiu, bon cap de setmana!

LoS TrEs MoSqUePeRRos...

2007-04-24T09:34:00.000+01:00

Ha estat la millor rosa que m'han regalat mai, inesperada sorpresa. Esteu molt a prop, gracies. Soc incapac de escriure'us res mes, sense paraules m'heu deixat. Us dec una molt gran... I els bombons bonissims! :)

Saber que hay mas personas que estan en contacto con lo mismo que tu. El simple hecho de entender eso te permite crecer.

Que passa a Polonia?

2007-04-20T12:41:00.000+01:00

Primer va ser la llei per certificar la “puresa politica”, omplir un formulari i respondre a la pregunta: "Ha col·laborat secretament i conscientment amb els antics serveis de seguretat comunistes?" Multar, despedir de la feina fins a deu anys als que reponien afirmativament.

I ara, des d'aqui, llegeixo:

The Polish President's recent state visit to Ireland has generated protest from politicians and gay rights groups throughout the country. Senator David Norris, one of Ireland's few openly gay politicians, said the president's comments were "ignorant, unsophisticated and a disgrace." He described the head of state as "a disgrace to the European community."The President is due to visit Northern Ireland this Thursday.
The President of Poland has commented that the human race "would disappear if homosexuality was freely promoted."
"If a person tries to infect others with their homosexuality, then the state must intervene.” Kazimierz Marcinkiewicz, former Prime Minister of Poland, October 2005

Cada dia em costa mes, i mes... Espero ansiosament l'escapada a Polonia a l'estiu, malgrat que hem pregunteu... POLONIA??? Perque? Que te Polonia?

Doncs per aixo mateix, perque no som molts els que ens assabentem que esta succeint, com ho viu la gent, com estan.

La resta... poc saben, passa sovint.
Sobretot quan els mitjans de comunicacio son els que decideixen on esta la Guerra.

SoMetiMeS...

2007-04-19T11:10:00.000+01:00

Sometimes The Simplest Idea Can Make The Biggest Difference

eL ArBoL...

2007-04-17T09:27:00.000+01:00

Eran dos los que plantaron su semilla, pero solo una se quedo para ver como crecia... Con amor y cariño, a pesar de su juventud, la semilla germino.

Los años pasaban, con sus rayos de sol pero tambien con sus tormentas, vientos y fuegos; pero el arbol seguia alli, queria tocar con sus raices todo aquello que le apetecia, le gustaba arriesgarse porque sabia que en eso estaba la clave del crecimiento, solo asi, podia sentirse realmente lleno.

Pero cuando habia sequia sus raices no crecian, cuando las tormentas llegaban, las raices no se alargaban, a cambio se hacian mas anchas y mas fuertes. El sabia que quizas por eso, por los malos momentos, el arbol seguia vivo. Ya que esa grosor le permitia impermeabilizarse cuando habia inundaciones, le servia tambien para encontrar mucho mas alimento cuando habia sequia y le daba la sufiente fuerza para agarrarse a tierra cuando era la epoca de los huracanes.

EstheR.

UnA sEtMaNa MeS...

2007-04-16T11:55:00.000+01:00

Dilluns passat arribada de nou a England, dimarts molts mails i feina, dimecres ultims preparatius per l'event ja que dijous vam celebrar el MV event amb joves de Leicester (ja m'agrada aixo del Youth work, ja! Tallers, cursos, pintant bosses, cosint amb joves d'arreu del mon,...), divendres vam agafar el cotxe cap a mes al sud..., a Northamptonshire! per visitar dues organitzacions (Northampton Volunteer Centre i a un Centre Civic d'un poble de 700 habitants); molt interessant.

Pero per fi... Despres d'una setmana curta pero intensa, el cap de setmana va donar per allo que ens mereixiem.

Dissabte vaig estar tot el dia a Cambridge (sol, bicis, molts joves, moltes universitats i mots rierols), per la nit vam anar al cine a veure "Blood Diamont" (l'edat tambe passa per Leonardo Dicaprio...), i diumenge mati al French Market a Stamford amb algunes compres estiuenques, fa mooolta calor!

I despres de dinar magnifica siesta al jardi d'un amic (gespa, sol, olor a crema solar i guitarra... mmmmm!) per la tarda, sopar a les 18h 14 persones al pati d'uns altres un rostit bonissim. It was amazing!

Ja us penjare mes fotos.

Espero que estigueu molt be...
Un peto! Have a nice day!

I wAnt To LiVe iN my oWn wAy...

2007-04-10T12:05:00.000+01:00

I am here again.

Three months more; It is the time for to enjoy it for to compare my life and for to think a lot of things alone...

Probably I am growing.
I want to live in my own way.
Probably I am changing.

Nens!! Que voyyyyyyyyyyyyy!

2007-04-02T14:56:00.000+01:00

Si, ja vinc, despres de tres mesos aqui, ja toca.

Vinc per compartir estones, per fer encarregs, per abraçar a la gent que m’estimo, per anar a Can Mantega a menjar pipes, per anar a la perruqueria de la Rakel i que em posi al dia (sempre he cregut que a algunes perruqueres amb mes de cinc anys al mateix barri els hi hauriem de donar un Diploma de Psicologia), vinc per anar a l’optica, per jugar fins a esgotar energies amb la nena mes guapa del mon, vinc per menjar allo que no puc menjar aqui, vinc per fer cafes carregats d'experiencies...

I vinc per disfrutar-ho amb tots i totes vosaltres! Poquets dies pero carregats d’energia!

Fins dema!

Estic fent un report per la NYA, National Youth Agency, homonim de l'INJUVE a Anglaterra, i no hi ha manera d'acabar-lo ni concentrar-me...

ThErE iS Not WaY, YoU're tHe wAy...

2007-03-26T10:42:00.000+01:00

- Una ovella trencant aigues, una petita amb el cordo umbilical saltant
- Danses del Pais Vasc traduides a l'angles al mig dels prats verds
- Excursions "massa fangoses", pensar que t'has quedat sense bota perque s'ha enganxada al fang
- Calimotxo i chocolata abans d'anar a dormir
- 5 persones sentint-se atacades per un caball
- "Agafar prestats" els rotllos de paper de wc dels pubs pel camping

- Jugar a endivinar cançons dins la tenda envoltats d'estels

- Tornar al camping a les fosques acompanyats d'ovelles, valles per saltar, mes fang, i camins sense senyalitzar
- Riure, riure tant fins a plorar.
- Fer la croqueta per una baixada d'un camp sense poder aturar-te
- Carregar les piles cada mati amb el tipic esmorzar britanic
- Dormir 6 persones en un iglu de quatre
- Cantar Manu Chau dins el cotxe en direccio a Oahkam
- Perdre pel complert la nocio del temps fins a les vuit del vespre, l'hora no era important.
- Arribar a casa diumenge, i menjar Sushi, preparat per la teva companya de pis que no ha pogut venir, recordant les anecdotes, i rient de nou... Tornar, i recordar, sempre, allo vist i sentit.

Tot allo que us puc ensenyar ho anire penjant aqui, la resta és i ha estat meu, perque com deia el Petit Princep.. L'essencial es invisible als ulls, seria impossible mostrar-vos-ho.

nOt NeWs, gOoD NeWs

2007-03-21T17:45:00.000Z

Hi everybody that read this…

Tot va be, "Not news, Good news" com diuen, us dec mails, i explicacions sobre el projecte que faig pero de mentres, perque no us avorriu explico coses...

Aquesta tarda anirem a la Fira d'Stamford, feria! feria! Fins hi tot les atraccions son diferents.

Dema al vespre anire a veure una obra de teatre en un centre civic de les afores de Leicester, una barriada de la periferia. Espero entendre alguna cosa, sera la meva primera obra de teatre en angles.

I aquest cap de setmana me’n vaig d’excursio! Passo cadena.

Camping, soroll de cremallera de tenda que anyoro una miqueta, robar el coixi del del costat, dormir en sacs...

Anem a un camping de Peak District, el primer Parc Nacional declarat a Anglaterra l’any 1952.

El finde promete. I el fred que passarem, tambe.

PD: A veure si els/les que visiteu el bloc de tant en tant escribiu algun comment; Que veig que les visites van augmentant pero no tinc ni idea de qui ho feu, malgrat aixo, us agraeixo. Kisses!

CoN PeLos eN La LeNgUa...

2007-03-20T10:36:00.000Z

Se quejan de nosotros, metiendonos en el mogollo
pero ni son capaces de ponernos en el oyo

Sin trabajo estable, sin estudios

como quieres que me vaya

como quieres que les pague

Estoy hasta los huevos

de discursos sin escrupulos

discutiendo una palabra

mientras yo escupo unas cuantas

Cuantos dias nos quedan por vivir,

cuantos dias sin dormir,

pensando en los que me rodean

pensando en aquellos que no aguantaron...

Y luego me dicen que vote,

y luego me piden que participe,

primero hermano es llenar el estomago

para mi, primero hermano es ayudar al projimo.

No me cuentes historias,

sobre estatutos ni fangorias,

cuentame que has hecho

para llegar donde reinas,

papas con mercedes? niñatas de mierda?

y yo de mientras voy pensando en mi pasado...

Un pasado oscuro pero con amor,

no como tu gilipollas,

que lo tuviste todo pero sin calor.

Maltratos, violaciones, calles oscuras en el barrio

trabajando para ella

mientras los colegas fumaos rondaban

siempre por el vecindario

Y ahora, 23 años despues

me doy cuenta de lo que he vivido,

no ha sido poco

pero lo mucho que he aprendido

sera para siempre valido.

Si no te gusta vete

pero no me marees con tus historias,

quiero ser una mas, yo no tengo tu afan

quiero ser una mas, siempre que te quites tu antifaz.

Aqui la escribo, aqui la comparto, ahora ya esta en vuestras manos...

TriP to ScOtLaNd!

2007-03-13T12:48:00.000Z

We have been in Scotland four days, it was really funny! Thanks guys! Thanks Adam, Sara, Adria, Simone and Eneritz…
You can see our pictures in my fotolog!

I don’t have time for to write about my project but I’m really working. When I can I will write for you, be patient… Tomorrow I’m going to Braunstone, Leicester, where there is one youth bus for the youth people, it’s really interesting.

Do you know which the most important problems are? I asked to the young people and for them there are 3 problems: drugs, alcohol and crimes; I promise write about that and how the youth workers are working.

See you again!

If you think you can, you can and if you think you can't you're probably right

SobRe DoNes....

2007-03-08T10:29:00.000Z

Avui felicito a totes aquelles que es senten dones…

Un dia, una amiga em va dir: “Esther, tu has crescut en una familia matriarcal!!”, des d’aquell dia em vaig adonar que era cert; no nomes pel que fa als llaços biologics; sino perque tambe han estat moltes les dones que durant la meva vida m’hi han acompanyat.

Veïnes que em portaveu a la guarderia, veïnes que em convidaveu a berenar a casa seva, veïnes que em feieu pastetes al nadal, que m’ajudaveu a fer els deures, que em donaveu 5 pesetes per comprar chiclets a "Can Mantega", veïnes amb les que xerraven llargues estones dins la porteria...

Avui us dedico a vosaltres aquest petit raco, en especial a aquest grup de dones que se que us reuniu a casa d'una de vosaltres –que es la unica que sap com funciona aixo de les noves tecnologies- i l’obligueu a imprimir els meus posts per llegir-los a casa davant la tele.

Tambe per a totes aquelles que entreu expressament a la porteria per preguntar-li a la Nuri com em va i com estic.

Va per vosaltres!

AbOut ouR weEkeNd...

2007-03-06T17:43:00.000Z

All was so funny also so strange (strange child faces, strange people in Oakham station,...) you and me in other country, with others friends, but, the most important, with the same love.

La VeRiTabLe FeliCitaT, pEr BadEn-PoWeL

2007-03-01T15:19:00.000Z

Els que em coneixeu sabeu que per mi l’escoltisme no son les paraules, no son els discursos, ni les assemblees, per mi ho son els fets i la coherencia de cada individu, infant, jove o adult.

No m’agrada la gent que expressa bones intencions, i que els seus actes no ho demostren; i menys encara quan venen d’aquest ambit. Gent que defensa uns valors, pero en realitza uns altres. No em serveixen paraules, valoro els actes.

Robert Baden-Powell va ser el fundador del Moviment Escolta l’any 1907. Aquest missatge fou trobat entre els papers del seu escriptori poc després de la seva mort, que tingué lloc a Nairobi, Kenya, el 8 de gener de 1941. Navegant per la xarxa m’he trobat el testament de Baden-Powel. M’ha agradat molt i vull compartir-ho.

I abans de morir va dir...

Estimats Escoltes:

Si mai heu vist el conte "Peter Pan", recordareu que el cap dels pirates sempre estava fent el seu últim discurs de comiat per por de què, quan li arribés l'hora de la mort, no fos a temps de donar-lo a conèixer. Això és el que em passa a mi, i per tant, encara que en aquest moment no m'estic pas morint, ho faré un d'aquest dies i voldria dir-vos uns mots de comiat. Recordeu: aquests seran els últims mots que sentireu de mi, per tant, mediteu-los.

He tingut una vida molt feliç, i voldria que també la tinguéssiu cadascun de vosaltres. Estic convençut que Déu ens posa en aquest món tan meravellós per a ser feliços i gaudir de la vida. Però la felicitat no s'obté pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitat és fer-se sa i fort mentre sou nois, perquè pugueu ésser útils i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes.
L'estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravelles ha posat Déu en el món de que gaudiu. Acontenteu-vos amb la part que us ha tocat i traieu-ne d’ella el millor partit que pugueu. Mireu sempre el cantó bo de les coses, i no pas el dolent.

Però el camí autèntic per arribar a la felicitat és fent feliç a l'altre gent. Procureu deixar aquest món millor de com l'heu trobat, i així, quan us arribi l'hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que vau fer tot el possible per fer el bé. Estigueu "Sempre a Punt" per a viure feliços i per morir feliços; sigueu fidels, sempre, a la vostra Promesa Escolta –àdhuc quan ja no sigueu nois– i Déu us hi ajudarà.

El vostre amic,
(Baden-Powell of Gilwell)

Enjoy journey!

2007-02-27T10:38:00.000Z

Els amics de debo es reconeixen quan has de pintar el teu nou pis, quan estas lluny d'ells... GRACIES GUAPES!

Aqui estem a la sortida del pub, "Do you are spanish?" "yes, I do", "Oooooh I know one song in spanish..."

Per que es pensen que Enrique Iglesias es el cantant referent d'Espanya? Quina vergonya...

Passeu-vos-ho be a London avui! ;) See you later!

NoSaLtRes tAmBe SoM uNa FaMiLia!

2007-02-23T10:24:00.000Z

M'encanta despertar-me contenta, amb ganes de sortir de casa, i mes encara obrir el diari i llegir noticies com aquestes...

La família monoparental rebrà el mateix tracte que la nombrosa

• Acció Social crearà un carnet per a persones soles amb fills que depenen únicament dels seus ingressos
• El document permetrà accedir a prestacions i serveis que fins ara no es reconeixien

RAFA JULVEBARCELONA
Les famílies monoparentals (mare, o pare, amb fills al seu càrrec que depenen en exclusiva dels seus ingressos per tirar endavant) tindran a Catalunya els mateixos avantatges i prestacions que les famílies nombroses (parelles amb més de tres fills).

No és que ser família nombrosa obri actualment a Catalunya les portes a un paradisíac Estat de benestar, però l'equiparació, en què treballa la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania, implica un significatiu canvi de rumb (una ruptura, gairebé) amb la línia de polítiques familiars des- envolupada per la Generalitat durant els 23 anys de governs de Convergència i Unió.

La iniciativa pivotarà al voltant de la creació d'un carnet oficial de família monoparental que es començarà a expedir a principis del 2008, després que la Generalitat aprovi el decret que desenvolupa la llei d'ajudes a les famílies, del 2003.

El document acreditarà, en primer lloc, que, per exemple, mare i fill sense pare formen una família, un fet no sempre acceptat socialment. Alguns departaments de la Generalitat i altres administracions, com Acció Social i Ciutadania, ja reconeixen drets específics als nuclis monoparentals, però altres no.

Per exemple, des del 2004, les famílies d'aquest tipus que tenen menors de 6 anys al seu càrrec reben una ajuda econòmica anual de 700 euros per part de la Generalitat, la mateixa quantitat que les nombroses. On no existeix aquesta equiparació, en canvi, és en l'accés a prestacions i avantatges com a l'hora de matricular els fills en una escola, obtenir beques del menjador, descomptes en el rebut de l'aigua, etcètera.

La raó, segons explica Carme Porta, secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, és que "actualment no està ben definit què és una família monoparental i, per tant, és molt difícil acreditar-se com a tal".

És a dir, que la falta de reglamentació impedeix en alguns casos optar fins i tot a les ajudes en serveis públics, i en altres, la quantitat de documents que s'han de presentar i les pegues que es posen al fer-ho acaben desanimant en l'intent el pare o la mare.

Sincronitzar els rellotges de totes les instàncies públiques representarà, doncs, un primer pas. Però la creació del carnet, en realitat, té previst molt més recorregut. Serà una espècie de falca perquè les famílies monoparentals puguin disposar d'un paraigua oficial perquè les seves reivindicacions no siguin paper mullat i es puguin unir amb més força a les peticions que feien les nombroses.

I com ho fan encara, recorda Porta, "per això el decret anirà acompanyat d'altres mesures perquè tant unes famílies com les altres puguin tenir cada vegada un millor nivell de vida".

DISCUSSIÓ AL PARLAMENT S'ha de mirar enrere en el temps per calcular la magnitud de la proposta d'Acció Social i Ciutadania. A mitjans de l'any 2005, durant la redacció del nou Estatut, va tenir lloc al Parlament un significatiu debat sobre la definició de família. Els socis del tripartit pretenien, i van aconseguir, que en el controvertit títol de Drets i Deures es fes menció expressa al fet que els poders públics han de vetllar jurídicament, econòmicament i socialment per "les diferents modalitats de família". CiU i PP es van oposar a aquesta redacció. De família només n'hi ha una, va protestar ferventment l'oposició.

L'article 40.2 avala que tan família és la tradicional com l'homosexual o la monoparental.¿Tan important és el carnet de família monoparental? Les estadístiques oficials suggereixen que sí. És un fenomen creixent (el 2001 ja representaven el 10,7% del total de famílies i en 10 anys han crescut més d'un 40%), però a més ho és amb una singularitat: una gran part dels membres d'aquest col.lectiu formen part al seu torn dels sectors amb més risc d'empobriment.

La representant d'Acció Social reconeix que el decret encara s'està redactant, i per tant queden per aclarir molts aspectes. ¿Tindrà els mateixos avantatges una família monoparental amb dos fills que una amb un?, ¿i les monoparentals nombroses?, ¿com s'evitarà la picaresca? Són incògnites per aclarir, però el pas ja està fet: l'any que ve hi haurà carnet.

Per la Federació Catalana de Famílies Monoparentals, l'acreditació era "indispensable", però el que és bàsic és que els seus efectes es notin "d'una manera transversal" des d'ara mateix.

"Actualment, per accedir a una beca del menjador escolar, la mare ha de guanyar menys de 251 euros; la seguretat social no ens reconeix com a nucli familiar, la justícia tracta amb desídia l'assumpte..." S'ha de solucionar el problema, afirma la presidenta de l'organització, Sònia Bardají.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=382454&idseccio_PK=1021

Per fi...

NoSaLtRes tAmBe SoM uNa FaMiLia!

Un SoMni x uNa ReaLitaT!

2007-02-21T14:39:00.000Z

Coneixent una altra realitat
Aprenent d’una mateixa i dels altres
Creixent en un altre pais
Millorant un idioma
Treballant en una entitat juvenil
Aprenent noves formes de gestio
Millorant el meu CV

Aqui estic, treballant a la meva taula,
a la office de la qual tan us he parlat...
aprenent, coneixent, millorant,
i sobretot, creixent.

Un somni x una realitat!

FeLiç aNy Nou!!!

2007-02-16T09:06:00.000Z

Diumenge celebrarem l'entrada d'any xino, soparet i festa!
Espero que aquest any que entra estigui ple de sorpreses i desitjos realitzats!
Es com extrany celebrar de nou l'any, per si s'ha de celebrar, festa, festa! En realitat es perque una companya de feina el seu pare es de Xina, i ho vol celebrar amb tots i totes, a veure que ens depara la nit.

Ahir vam fer un pastis a la nostre nova casa, el pastis dels 11 minuts, 11, ni mes ni menys, es un pastis que ens va ensenyar a fer la Simone, de Suissa, ens ho vam passar molt be, excepte quan va comencar a saltar l'alarma de foc quan vam obrir el forn (era nou), pero no va venir cap bomber (aiiii els bombers, quantes rises amb la Marina i el Xico respecte els bombers, i quin calendari m'acompanya dels Bombers de la Generalitat, perdo) doncs avui el tastarem mentre passejem per Hockerton Housing project, us penjo una foto al meu fotobloc...

BON CAP DE SETMANA, I FELIç ANY NOU!!!!!!!!

PeR tu...

2007-02-14T10:20:00.000Z

Aquesta setmana et dedico a tu el post, no perque sigui St. Valenti,

ni St. Rin tin tin,

Aquesta setmana celebrem que fa sis mesos que ens vam donar el primer peto...

PD: Malgrat que va ser a les Festes Majors de Gracia, jo sempre em quedare amb les de Sants. :) T.

Spanish stereotypes...

2007-02-06T15:41:00.000Z

Parlant de trets culturals,… aixo es el que pensen d’Espanya la resta de voluntaris d’EVS d’arreu d’europa:

- Sortim sempre de festa
- Anem a la platja
- Ens agraden els toros, el flamenco i anem a les corrides
- Menjem "chorizo", olives i bebem vi
- Organitzem molts festivals de musica
- La religio d’Espanya es la catolica i anem a les processons
- Menjem tapes fins a altes hores de la nit al carrer
- I mai Espanya ha guanyat ni guanyara la Copa del Mon de Futbol…

Petons desde London!

2007-02-03T17:49:00.000Z

Estic a London City, vaig arribar ahir, tot es super maco, i la gent genial!! M'ho estic passant molt be, aquesta nit sortim de festa pel centre de Londres, a una festa llatina.

Si, la veritat es que venir a Londres i anar a una festa llatina no te massa sentit, pero segur que sera divertit! Ja us explicare! See you again

A lot of kisses!

2007-01-31T10:35:00.000Z

HE CREAT UN FOTOBLOC PER COMPARTIR ELS MEUS MOMENTS INSTANTANIS A ANGLATERRA, HI ESTEU CONVIDATS I CONVIDADES A PASEJAR-HI....

http://www.fotolog.com/esther_toran83

Hem fet el cim!!!!

2007-01-30T11:03:00.000Z

Com us deia he estat quatre dies en una casa rural al nord d'Anglaterra, us deixo algunes imatges perque les disfruteu tant o mes com he fet jo aquests quatre dies... :)

Tambe vam pujar al cim mes alt!!! L'Scafell, l'ascencio mes dura de la meva vida, pero l'esforc va tenir els seus fruits:

Aqui estem en el punt mes alt. Nevava i plovia, per aixo la qualitat de la foto no es gaire bona, pero si, som nosaltres!!! :) Jo estic a la dreta saludant, amb l'Eneritz, la meva compi de pis, amiga i amb la que comparteixo molt bones estones...

Diumenge, vam anar a fer una ruta pel Parc Nacional d'Eskeamels, una desembocadura d'un riu, precios tambe. Us les penjare quan pugui.

My EVS project in StudentForce, UK

2007-01-24T09:53:00.000Z

Molts de vosaltres em pregunteu quin projecte estic fent en els vostres mails, com es llarg i dificil d'explicar, aqui ho teniu.

YouthCheck, el projecte en el que estic, treballa amb joves sense estudis, en situacio socioeconimica baixa, amb antecedents penals,... en 2 comarques de la zona, i amb sis ciutats i pobles d’aquestes.

El que busca aquest projecte es fomentar la participacio a la gent jove en la vida del poble, barri o ciutat. Els joves realitzen accions de manera transversal i integral amb la resta de la comunitat, no es vol crear una accio de participacio especifica per ells i elles, sino integrar en les politiques generals les politiques juvenils.

Les noticies estan plagades de bandalitat de joves, de transmisio negativa de la visio de la joventut,... i el que es vol amb aquest projecte es contribuir al dialeg intergenacional i interurba per trencar aquests estereotips mitjancant accions de desenvolupament sostenible (no entes nomes com aquell desenvolupament mediambiental, sino tambe a nivell social, i economic).

Entenen que la participacio en la presa de decisio de la vida dels pobles o territoris condueix a la cohesio comunitaria i a la inclusió dels i les joves en situacio de risc social.

S’arriba a ells mitjancant un questionari curt en el qual tan sols han de marcar creuetes sobre el que senten i opinen de: la relacio amb la comunitat, que pensen que la gent del carrer pensa d’ells i se’ls fa proposar temes i coses a fer (events, festes majors, espais de participacio col.lectiva, etc.) amb educadors, i als instituts, grups, i casals de joves.

Pero per realitzar aquest proces, no nomes es necessita als joves, sino, evidentment, a tota la comunitat. Per aixo tambe parlem i ens comuniquem amb els “Communty centres”, que son com uns centres civics a Catalunya, pero molt mes oberts a la gent del carrer, amb casals d’avis, presidents de les comunitats d’escales de veins, i altres grups (formals i no formals), per oferir tot el suport per “aderir-se” al projecte. En aquests casos es fa un contacte amb ells i la gent jove, per establir canals de comunicacio, reunions, etc. I per proposar coses a fer les dues parts.

Treballo a partir del Pla Hear by Right per a joves, un marc normatiu, impulsat per l’Agencia Nacional de Joventut d’Anglaterra realitzat per i amb les entitats juvenils: per avaluar i realitzar integrament la praxis i politiques a favor de la particpacio activa d’infants i joves. Malgrat que hi ha molts departaments i politiques generals que no ho acabin de comprendre; molts que si que ho saben pero no ho realitzen, amb aquest marc es vol reivindicar el dret d’infants i joves a estar implicats en les decisons que els afecten.
Hear by Right compta alhora amb molts recursos, i instruments per afavorir la participacio eficac i l’avaluacio d’aquesta.

La setmana passada vaig anar a una reunio del Casal de Joves de Kettering, Keystone Youth Centre (molt diferent dels de Barcelona, per cert) perque a principis de Febrer anire a veure com es la realitat del projecte ART SWEEP a Kettering, una ciutat en la que les cases son molt antigues i hi ha moltes fabriques abandonades als carrers, propietat de gent gran del poble. Els edificis son foscos, els carrers tambe, i el medi en el que es troba difuculta el creixement del benestar social. A mes, compta amb una taxa alta d’absentisme escolar, de drogodependencies, i persones, moltes joves, en situacio d’exclusio social.

La gent cada vegada mes negativitza a la gent jove i l’estigmatitza, amb el risc que aixo comporta per ambdues parts, per la gent, per la ciutat i pels joves.

Desde StudentForce es va proposar, en marc del YouthProject, que els joves d’alli puguessin pintar COM ELLS VULGUESSIN les parets fosques dels carrers, dels edificis i de les fabriques abandonades, comptant amb el permis dels propietaris, la majoria gent gran, i amb diners de l’Ajuntament. Amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels habitants, canviar la visio de la gent gran de la gent jove, i afavorir la participacio dels i les joves en la vida de Keystone. Es va aprovar i al Febrer alguns joves comencen! Amb el suport d’un artista voluntari, StudentForce, el Casal de Joves, algunes entitats d’alli, i l’Ajuntament.

Es un pla gran i amb molts projectes, i que costa descriure, doncs son moltes coses les que estan interralacionades: Gent jove, comunitat, cursos, activitats, politiques de joventut, politiques generals, gent gran, escales de veins... Pero espero que us hagueu pogut fer una idea. Qualsevol dubte o interes m’ho dieu.

Vull aprendre molt, doncs personalment es un projecte innovador i realista. Un projecte per donar i per rebre, i un projecte que fa particeps a totes les parts implicades, fet que crec essencial per la construccio, i pel creixement.

Es imprescindible estar per canviar.
Ara ja sabeu que faig, i que estic aprenent. :)

Avui NeVa!!!

2007-01-24T09:30:00.000Z

Ooooohhh... Ahir feia molt fred, totes vam dormir a la menjador, com en les festes del pijama d'abans a casa la Marina (jejeje!).

I avui ens hem aixecat amb una sorpresa... estava tot nevat!! Oooooh... Mireu la foto :)

He esmorzat davant la finestra, observant els prats verds i teulades amb neu, precios. Contemplant quella neu que deixa veure el que hi ha sota.

Ha estat un mati bonic.

When does ignorance become racism?

2007-01-19T17:01:00.000Z

Us faig arribar la noticia de la setmana a UK, me la menjo a la sopa, al mercat, al forn, a totes les cadenes, a totes hores, als diaris, a internet, a les converses amb el te, a l'oficina, i a les noticies!!!

Es increible… El pitjor es que ahir em va dir el Gerard que ja ho sabia…

Potser que no hi ha mes problemes al mon per treure’ls protagonisme amb Big Brother.

Com ahir parlavem tata, quin mon mes fantastic! ;)

Al final tots acabem sent un mirall del que ens envolta...

Avui fa SoL!!!!

2007-01-19T11:27:00.000Z

Hi guys!

Volia escriure ahir des de la biblioteca, imagineu-vos com deu ser el poble, que nomes obren tres dies a la setmana, pero estava tancada...

Va tot forca be, el meu angles costa, pero ja anire avancant, he passt uns dies cansadeta, molts canvis I poc temps encara per haver-m;hi adaptat, nous horaris, nova feina, nou pais, nou clima, nou pis, nou idioma!!! arrrggg.... :)

Com us deia dilluns vaig comencar a treballar, el projecte m’agrada, un altre dia us l’explico i la gent tambe, tinc la impressio que aprendre moltissim aqui.

Be, coses divertides que m'han anat passat…

Dimarts estavem rentant els plats al pis, i salto jo amb tota la meva cara de bona nena i volent dir que “anava molt rapida”, li vaig dir que “era molt gorda”, vaig confondre, fast (rapida) amb fat (gorda), imagineu-vos la cara de la tia.. menys mal que era la meva companya de pis i em vaig poder disculpar be.

I abans d'ahir… jajajajaja! Pensava que em moria, els dimecres es dia de mercat i la gent de l’oficina aprofita l’hora de dinar per anar a comprar fruita, peix, carn alli, jo vaig anar amb la Simone, vam passar per una esglesia i em diu, que vols entrar? I jo dic, si, pq no?
I aixi la mirava, per fora semblava maca… era una esglesia protestant i mai havia entrat a cap, doncs entrem i jo em poso a fer de guiri, veig que ella seu perque entra mes gent, jo tambe sec al seu costat, observant el que passa. De cop em veig que ella es referia si volia entrar a misa amb ella, quan m’adono estic envoltada de gent asseguda als dos costats del banc I que si vull marxar haig de fer aixecar a tota la filera, total, que em vaig haver de chupar la misa... Realment s'aprenen moltes!!!!! jajaja!

I ahir, vam anar a visitar una fabrica de reciclatge, a part de fer un vent horrible, que s'enduia tots els diaris per reciclar. Va estar molt be, vaig acabar plena de fang, i plastiquets i papers, pero vaig aprendre cosetes.

La setmana que ve comencare a fer un projecte amb joves d'aqui, ja us explicare!

El Febrer anire a visitar una poble molt xulo, en el que la gent s'ha montat cases sostenibles, i vida ecologica, com diuen aqui, a veure que tal...

I.... dema avig a fer paintball amb la gent del poble, i el cap de setmana que ve a una casa rural! 4 dies... :) Te molta bona pinta!!!!!! Ja us explicare. Tot es super verd i precios, i m'han dit que alli ho es molt mes, aixi que deu ser super bonica!

Per cert, alguns de vosaltres em deieu de pujar per setmana santa, jo haig de baixar a BaRCElONa a signar uns papers, aixi que haureu de triar unes altres dates... :)

Un peto gegant!

Sabeu? Avui fa un sol esplendid...!!!!!

Congratulations Pubi!

2007-01-18T16:13:00.000Z

Hi havia una vegada una noia que envejava a la gent que nedava tranquila al mar, hi havia una vegada una noia que volia nedar i la por l’aturava, els mirava amb desig, amb ganes de ser com ells, amb ganes de disfrutar, pero com m’havia s’havia atrevit a entrar, no sabia si seria capac de nedar…

Mai sabras si saps nedar, si mai et llences al mar...

Ara que ja ho has fet, disfruta-ho.

Estic aqui bonica,
de la popi a la pubi. :)

My firsth day working...

2007-01-15T12:26:00.000Z

Hello guys!

Estic a la oficina, aun poble que es diu Oakham, es el meu primer dia!!! I de moment mooolt guay, m'han passat el relleu, explicat el meus deures, drets, be, be... :D

Tot genial, sabeu? he descobert les meves dots jugant el billar, i que dolenta soc al ping-pong!!!

El finde super be, dissabte excursio a un parc molt maco amb escultures contemporanies genials http://www.burghley.co.uk/, visita a Stamford, visita museu, i fent tes... i per la nit... Vam anar a un restaurant indi i a fer uns billars, m'ho vaig passar genial, la gent super maca i sana. I he vist que m'agrada aquest joc... aixo d'entrar boles... :) jijiji

Ahir vaig descansar, i vaig anar a donar una volta pel poble, per la tarda ens la vem passar jugant al ping-pong al pis de sota de la casa, que dolenta soc!!!!!!!!! jajajaja! Javi, Adri i Joan, m'haurieu d'haver vist... on s'han quedat les vostres classes magistrals d'Olot!!! jajajaja

He fet fotos, en quant pugui les enviare, o les penjare.

Estic felic i contenta, gracies pels mails i comentaris de suport, que em fan molta ilusio!

Per cert, ja tinc mobil angles, us l'enviare properament per mail.

Us estimo, i us anyoro... pero en la justa i sana manera per disfrutar al maxim de la meva estada.

A LOT OF KISSES!!!!!

See you again!

Ja soc aqui!!!

2007-01-12T18:06:00.000Z

Hello people!

Ja soc aqui, el viatge ha anat molt be, tendre i maca despedida, amb algun improvist de la maleta, pero despres de passar pels tres controls policials, per fi l'avio s'ha enlairat, i l'aventura comencava... Quins nervis!!!!!!!!!!!!!!!!

He arribat be, he empalmat avio amb tren, justet, pero he pogut a i les 15h ja baixava de l'estacio d'Stamford!!! M'han vingut a buscar les meves companyes de pis, una noia d'Extremadura, que d'aqui un mes marxa, i una del Pais Vasc, que porta dos dies, molt maques elles. :) I dema ens han preparat un sopar de benvinguda!

El pis es petit pero acollidor, dormo en una llitera de matrimoni. La casa molt adequada, i sostenible!! Com toca... :P I el poble, Cuenca es gran al seu costat!!!!!! Va per tu carinyo :)

Ara estic a la biblioteca del poble, on nomes hi ha un home consultant unes coses, i que no fa mes que un local de cau, pero ja ens hi hem informat i tenim acces a internet mitja hora, aixi que aprofitare quan pugui per enviar-vos noticies i petons de d'aqui...!

Una abracada gegant!

Fins la propera!

El 12 ja marxo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2007-01-03T19:43:00.000Z

Trucades, visites, regals, correus, ànims, missatges, petons, records, despedides, somriures, amics, família, alegria, moments ... GRÀCIES!!!!!!!!

Us aniré informant per aquí, per mail, o per on pugui, sempre hi quant hi tingui temps.

Un repte, un somni, un risc, un aprenentatge, una realitat. Sortirà bé?

Esperem que sí! Fins aviat!!!!! :)

La teva felicitat, em fa feliç...

2006-12-31T19:53:00.000Z

FELIÇ 2007 A TOTHOM!

La teva felicitat, em fa feliç Nuri.

Per la portera més guapa de Sants!

La in- DiFerèNciA del PROGRESSISME

2006-12-29T15:56:00.000Z

Ahir vaig llegir una reflexió d'un amic que em va encantar i que comparteixo molts punts, us en deixo un troç... Enhorabona! El títol que ell ha posat és "Vides Reals"... jo l'anomeno "La in- DiFerèNciA del PROGRESSISME"

Històries desoladores, gent que em plena d’esperança. Començo aquest humil escrit amb aquesta frase. Ara ho entendreu. (...)
Persones que van haver d’emigrar de la seva terra per buscar un futur on tenir esperança. Moltes d’aquestes persones, són aquelles que avui dia habiten els barris perifèrics de la gran Barcelona, una ciutat, segons diuen, cosmopolita, moderna i oberta al món dels negocis, sempre segons els que manen, progressista. Però costa creure que en una ciutat progressista, encara visqui gent que per arribar a final de mes ho faci amb sous que oscil·len entre els 300 i els 450 euros mensuals.
Potser serà que en aquest món, com sempre dic, les paraules s’han buidat de sentit i han passat a ser simples etiquetes que uns i altres fan servir per tapar el seu veritable rostre. La paraula progressisme deu ser una d’aquestes paraules buides de sentit, o potser és la paraula que fan servir els antics partits comunistes i socialdemòcrates per camuflar la seva traïció a la ideologia, tot per un grapat de vots. Seguint aquests paràmetres, podríem dir que la paraula progressisme és sinònim de partits que han fet el pas de l’esquerra al social liberalisme.

Barcelona, és a hores d’ara un clar exemple del que és el “dumping” social. Una ciutat en constant creixement, de grans estudis i duplex en zones de moda, que conviuen, més que conviure, comparteixen amb aquells dels que malviuen de l’economia submergida i l’esclavatge modern.

La ciutat dels nens i nenes de papa que juguen a ser progressistes, amb la seguretat de que el papa i la mama no deixaran que el seu fill o filla no vagi vestida a l’última moda, i la ciutat d’aquells que treballaran de sol a sol per poder subsistir.

La ciutat dels hipòcrites que diuen ser progressistes amb tot un seguit de privilegis obtinguts per dret de bressol, i la ciutat dels que han construït els seus ideals de realitats viscudes, han de treballar hores i hores per poder menjar i seguir fent que els hipòcrites segueixin tenint aquests privilegis.

Portarà cua? Amb el teu permís... David. Gràcies.

L' essencial és invisible als ulls

2006-12-28T10:45:00.000Z

“He aquí mi secreto. Es muy sencillo: sólo se ve bien con el corazón. Lo esencial es invisible a los ojos"

Antoine de Saint-Exupery " El pequeño príncipe"

RefLexioNs sobre fills, filles, i maltractaments...

2006-12-23T19:00:00.000Z

Dijous veia les notícies del migdia, una dona més morta a mans d’un home, parlen de la dona, el seu nom, la seva situació, on vivia, i enumeren els fills...

Segons dades de l’Institut Català de la Dona, l’any 2.005, es van posar 15.018 denúncies per maltractaments produïts per la parella o l’exparella, de totes aquestes llars catalanes que han patit maltractaments, més de la meitat, tenien fills.

Encara em sorprèn que no es contempli el fill d'una dona maltractada com, també una persona maltractada.

Ja vaig sortir de l’armari en aquest bloc, els que em coneixeu ja hi hem parlat, i opino que reconèixer que has estat víctima d’uns maltractaments és el millor pas, per diversos motius: tu mateixa adornar-te’n, i intentar tirar endavant sigui com sigui. Segon, per oferir la possibilitat a més dones a parlar, a denunciar, a veure que no estan soles, i tercer per a la resta de gent, com podeu ser vosaltres, a veure que malauradament és fet que es continua donant a persones que moltes vegades no ens ho esperàvem.

Denuncio la falta d’escrúpols que sentim, la poca coordinació de les administracions públiques sobre el tema, i no parlo de dones que han estat directament maltractes, perquè desconec com està el tema, sinó el paper que juguem els fills i filles en aquests nuclis familiars que reben o hem rebut maltractaments.

És indignant que no se’ns hagués tingut en compte fins ara. Actualment s'està a punt d'aprovar una llei d’infància, on es reflecteix que també són maltractats: escoltant crits, amenaces i veient altres coses.

Indignant que quan anàvem al SAM – Servicio de Atención a la Mujer de la Polícia- ningú ens preguntés com estavem, ni com ho portàvem, indignant que hi hagi serveis a les dones específics i gairebé cap als infants i adolescents que ho viuen, i més fastigós encara que fins ara, no s’hagi contemplat que viure sota el mateix sostre d’un maltractador, és estar maltractat.

He escoltat teories, practiques sobre el tema, però no he sentit, encara, cap denuncia pel mal que sent el nen o nena al veure-ho, no he sentit res, sobre quins serveis ens donen els que ara ja som joves i vam viure una situació així quan érem adolescents, o nens.

QUI ENS FA CAS? QUIN SERVEI ENS TÉ EN COMPTE?

QUI PENSA EN LES DONES ARA JOVES QUE HO VAM VIURE, QUAN ELS SERVEIS SOCIALS I LA SANITAT NO ENS CONTEMPLAVA COM A MALTRACTADES?

Llenço una crida, crec en els somnis, tan debò algú pugui sentir-la, algú que estigui a dalt,... i puguem acabar amb aquestes situacions, o reparar amb finançament públic almenys les que van existir-hi, però sobretot desitjo que totes i tots aconseguim treure'ns d’una vegada aquesta vena dels ulls.

SEGUIM AVANÇANT! BONS DESITJOS... I BONES FESTES!

Per què la lluita de l'art continua....

2006-12-20T20:07:00.000Z

Dijous 21 és l'aniversari del creador d'aquest pàgina:

DABA Dansa Barcelona...

Ets un encant! FELICITATS GUAPO! Felicitats pel teu aniversari,

felicitats per les teves ganes de tirar endevant, felicitats per les teves promeses i

felicitats per els teus mèrits!

Te'ls mereixes!

I tu, ja l'has visitat?

Recorda.... http://dabaweb.info/

RefLexioNs sobre el laicisme...

2006-12-18T13:36:00.000Z

Hi ha gent del barri, de fora de Catalunya,... amb la que comparteixo converses sobre l’ajuda mútua, la solidaritat i la cohesió social i es sorprén que defensi el laicisme.

Estic farta que la gent només relacioni aquests valors, amb l’esglèsia catòlica, es pot ser no creient però tenir valors com els que predica l’Evangeli? Doncs sí. Destapo una caixa de trons, segurament.

Si vaig marxar a Basida un estiu per passar-me’l amb malalts del VIH, presos i toxicomans, no va ser per lloar a Déu, va ser perquè crec que accions com aquestes són necessaries, per a tothom, a mi em va obrir un món exterior i interior que desconeixia, una espiritualitat que desprenia. I va ser un pas per adonar-me que cal començar per un mateix per transmetre allò que creus.

Si escolto, si ajudo, si participo, amb i no per a tots i totes, no és per quedar-me al cel, és perquè crec que ha de ser així, just amb els valors que crec, amb l'objectiu de crear una societat més justa i solidària, i això s’ha de començar per un mateix, no demanant als altres que ho facin.

Alguns practicants i creients de l’esglèsia catòlica es sorprenien que no creiès en res extern, que creies en mi. I que estigues en contra de l’evangelització subliminal a infants i joves, de pobles i societats, perquè el laicisisme va per aquí, a creure i donar la llibertat en cadascú a creure en el que vulgui, assegurar-nos que no s’obliga, que no s’imposa... creure en la llibertat personal, i donar el ventall perquè escullin, respectant amb allò que es queden.

Un dia vaig pensar que tot seria més fàcil si deia que venia d’una ordre religiosa, ningú em faria tantes preguntes, com perquè ho fas? Qui es qui t’ho diu?

Però no, cal començar per nosaltres, per la base, per demostrar a la ciutadania que l’absencia de religió, no significa pèrdua de valors, i que no creure en Déu, no significa no creure en el progrés, en el canvi, en la solidaritat i en la cohesió mútua.

El laicisime va molt més enllà, però preferixo anar a poc a poc, creure-m'ho, fer coses al meu entorn, i després, poder dir un discurs. Primer ho faré en el meu entorn més proper després, ho transmetré.

Perque som poquets els que ho creiem, però més els que ho desconeixen - com la fruitera, la veïna, o el nen de l'Opus-, per què mai s'ho han preguntat, o sempre els hi han donat per descomptat.

Perquè ser entregat, ser solidari, creure en un futur comunitari, en un món més just, no té només relació amb la creença amb alguna religió, té relació en creure amb els altres i amb un mateix, en la llibertat de l'individu, i sobretot en tots i totes nosaltres.

2006-12-12T08:41:00.000Z

No plantem llavors sobre el mar, fem-ho tocant de peus a terra.

Hi havia una vegada...

2006-12-11T12:10:00.000Z

Fa dos dijous, vaig obrir el correu i em vaig trobar amb un regal de la Pili, la meva cap a pioners, i una persona que estimo més i més després de cada trobada... Acabava d’arribar de treballar al bar, però volia regalar-me alguna cosa abans de posar-se a dormir...

Era un conte, els que ja el coneixem, pensem-m’hi de nou, als que no, disfruteu-lo com ho vem fer la primera vegada...

Pili, GRÀCIES PEL REGAL!

EL NIÑO

Una vez un niño fue a la escuela un niño muy pequeño. Y la escuela era muy grande. Pero cuando el niño descubrió que podía ir a su aula con sólo andar en línea recta desde la entrada, se sintió feliz. y ya no siguió pareciéndole que la escuela fuera tan grande.

Una mañana, cuando el niño ya llevaba un rato en la escuela, la maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer un cuadro...
¡que bueno! Pensó el niño, porque le gustaba hacer cuadros. Podía hacerlos de todas clases: de leones y tigres, de gallinas y vacas, de trenes y barcos… Y sacó los lápices de colores y se puso a dibujar.

Pero la maestra le dijo:
- ¡espera! ¡Aun no es el momento de empezar! - Y esperó hasta que todos estuvieron listos.
- Ahora, dijo la maestra, vamos a hacer flores.¡que bien! Pensó el niño, porque le gustaba hacer flores, y empezó a hacerlas, hermosas, con sus lápices rosados, anaranjados y azules.
Pero la maestra les dijo: -¡esperad, que yo os enseñaré! y dibujó sobre la pizarra una flor roja con el tallo verde. -ya dijo la maestra.
Ahora ya podéis empezar.
El niño miró la flor de la maestra. Y después su propia flor: La suya le gustaba más que la de la maestra.Pero no lo dijo Y se limitó a dar la vuelta al papel Para hacer una flor como la de la maestra:Roja con el tallo verde.

Otro día, cuando el niño había abierto Él solo la puerta de entrada, la maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer arcilla. ¡qué bien! pensó el niño porque le encantaba la arcilla.
Podía hacer toda clase de cosas con la arcilla:
Serpientes y muñecos,Elefantes y ratones,Coches y camiones…
Y empezó a amasar Su puñado de arcilla.
Pero la maestra le dijo:
-¡Espera, no empieces todavía! y esperó hasta que todos estuvieran listos.
-Ahora dijo la maestra,-Vamos a hacer un plato ¡Que bien! pensó el niñito, porque le gustaba hacer platos, y empezó a hacer algunos con formas y tamaños distintos.
Pero la maestra dijo:
-¡esperad a que yo os enseñe! y entonces les enseñó a todos a hacer un plato hondo.
-Ahora, les dijo después, -Ya podéis empezar.

El niño miró el plato de la maestra Y después el suyo. Sus platos le gustaban mas que el de la maestra,Pero no lo dijo Y se limitó a amasar de nuevo una gran bola de arcilla Y hacer un plato como el de la maestra. Un plato hondo.

Y muy pronto el niño Aprendió a esperar, Y a observar, y a hacer las cosas igual que la maestra. Y muy pronto dejo de hacer sus propias cosas.

Entonces sucedió que el niño y su familia se mudaron de casa, a otra ciudad. Y el niño tuvo que ir a otra escuela.

Una escuela aún más grande que la anterior, y donde no había ninguna puerta de entrada a su aula. Tenía que subir unos grandes escalones y caminar por un pasillo largo para llegar a su aula.
Y el primer día de clase, la maestra le dijo:
-hoy vamos a hacer un cuadro
¡bien! Pensó el niño y se quedó esperando que ella le dijera lo que tenía que hacer. Pero la maestra no le dijo nada. No hizo más que pasearse por el aula.

Cuando llegó junto al niño Le preguntó si no quería hacer un cuadro.
- si le dijo él, y le preguntó:
- ¿que vamos a hacer?
- Yo no lo sabré mientras no lo hagáis, dijo la maestra.
- ¿ Cómo tengo que hacerlo? Preguntó el niño.
- pues como a ti te guste, dijo la maestra.
- ¿Y de qué color? Preguntó él
- De los que tú quieras, dijo la maestra.
- Si todos hicierais el mismo dibujo y usarais los mismos colores, ¿Cómo sabría quién hizo cada uno?
-No lo se, respondió el niño.
Y empezó a dibujar flores rosadas, Azules y anaranjadas.

Y su nueva escuela le gustó aunque no pudiera llegar a su aula directamente desde la puerta de entrada.

Helen E. Buckley

2006-12-11T12:07:00.000Z

TieRRa PrOmEtiDa, ... si me dejan vuestras calles.

2006-12-03T13:30:00.000Z

"Si tus calles me acogen, me quedaré

Compartiré mis costumbres y hasta el color de mi piel,

Si tus calles me odian, aquí estaré

Vine para quedarme, así que acostúmbrate."

LA TIERRA PROMETIDA, del cantant de Hip-Hop NACH...

He venido porque en mi tierra natal las cosas van mal,
la violencia y la pobreza avanzan a un ritmo mortal,
tuve que salir,buscarme un porvenir,
resurgir, resistir y conseguir sobrevivir.

La quimera de cruzar el estrecho en patera,
mientras la guardia costera espera en vela para atraparte,
la odisea de cruzar la esfera entera,
sin destino ni cartera llendo hacia ninguna parte.

Voluntad,sacrificio, de edificio en edificio,
voy en busca de un oficio, al borde del precipicio estoy,
un trabajo que me saque de aqui abajo,
darle a mis hijos cobijo, demostrarles quien soy.

Me peleo con sus ganas y con su hipocresia,
me peleo cada dia con su ley de extranjeria,
me peleo contra aquellos que sienten mi raza como una amenaza,
esos que meten baza y me rechazan.

Tu no eres mas que yo, no eres mas que yo,
asi es mi lucha y cuando mi jefe me explota,
¿quien me escucha?, sin papeles no hay trabajo y sin trabajo no hay papeles,
espirales traña y España me atrapo en sus redes.

¿Que puedo hacer?,respiro desesperanza,
malvivo en un zulo oscuro porque mi alquiler no alcanza,
acudo al locutorio a diario,ese es mi deber,
saber como estan los mios,que tendran para comer.

Algunos patriotas idiotas me tratan cual bestia,
abuso en cubierto,aluso del intruso que es molestia,
vuelve a la selva negro,este no es tu pueblo,
extranjero forastero sin dinero y no me integro.

El paisaje gris de mi pais me obligo a huir,
haciendo trabajos sucios para asi no delinguir,
nostalgia de una infancia que es historia,
en mi memoria un ayer tan lejano que no volvere a vivir.

El error de ser columbiano, subsahariano,romano,
el temor de ver que pocos tienden su mano,
miedo a mi piel,miedo a mi ser y a mis costumbres,
ver que rezo en otra lengua, les irrita y les confunde.

Y a quien le incumbe si me aparto y no me adapto,
al rapto repentino del rico pais vecino, solo pacto,
comparto en mi comunidad mis bienes, mis males,
frustaciones y alegrias,tradiciones ancestrales.

(De todas formas España no es un pais racista),
pero mi nombre esta en la lista y algunos me siguen la pista,
¿hasta cuando esta marginacion?,
mi diferencia es una excusa y la usan como razon de opresion.

Tengo documentacion tras meses de adaptacion,
tras parender vuestro idioma y una profesion,
estudiare vuestra cultura,aprendere sus detalles,
sí, me quedare en España, si me dejan vuestras calles.